A la recerca de l’amor

L’amor, possiblement un dels conceptes abstractes més difícils de definir. Què és l’amor? Hem viscut mai un amor veritable? Quines són les bases biològiques de l’amor? Penso que potser és agosarat dedicar-li un article sense saber-ne prou del tema, i que potser és millor que escrigui aquell que tinc pendent sobre les meduses, ara que ja som en plena època de platges a vessar —malgrat la Covid-19 que segueix rondant—. Però precisament per això l’escric, perquè m’agraden els reptes i perquè el tema es mereix no un, sinó una desena d’escrits.

L’amor mou el món des de temps immemorables. Hi ha molts tipus d’amor: amistat, amor cap als membres de la família, amor cap al país, amor cap als animals, cap a la natura o cap a un objecte. Però jo xerraré del sentiment que més goigs i maldecaps ha causat al llarg de la història de la humanitat: l’amor de parella. El nostre voltant és amor. Love is in the air. Ressona al noranta per cent de les cançons, als grans films sempre hi ha una història d’amor, tothom el gaudeix i tothom el pateix. Papallones a la panxa i mal d’amor. L’amor fa recórrer quilòmetres, fa estimar, fa sofrir, però és el nostre motor per a seguir avançant.

L’amor, definició de diccionari (Ctrl-C, Ctrl-V): «Inclinació o afecció viva envers una persona o cosa». Uf, això serà més complicat del que em pensava. Afecció viva? Em faré redactor de diccionaris en llengua catalana. Per l’amor de Déu! Llegeixo la segona accepció: «afecció tendra i apassionada per una persona». I m’hi afegeixen un exemple perquè ho entengui: «l’amor que sentia per aquella dona». Me’n vaig a la RAE, a veure què en diuen els espanyols, que potser en qüestions d’amor tenen la sang més calenta.

I no m’equivoco. Tenen catorze accepcions davant les tres que tenim al DIEC. La primera la trobo un drama: «sentimiento intenso del ser humano que, partiendo de su propia insuficiencia, necesita y busca el encuentro y unión con otro ser». Sembla tot allò de la mitja taronja i que ens ve a dir que sense tu jo no puc i que yo sin ti y tú sin mi… Fora. Em quedo amb la segona: «sentimiento hacia otra persona que naturalmente nos atrae y que, procurando reciprocidad en el deseo de unión, nos completa, alegra y da energía para convivir, comunicarnos y crear». Això fa més bona pinta! Parla d’atracció, un fet biològic indiscutible en l’amor de parella. El «naturalmente nos atrae» el trobo sublim. Ens dona energia: adenosinatrifosfat, quina meravella! Només hi ha una cosa que em trontolla: «nos completa». Per què? Jo vull estimar des del meu jo complet.

Faig un darrer intent de cerca. Amore. Els italians, aquests no fallen mai. Una pàgina sencera de definicions, amb frases literàries del gran Dante com a exemples. Això és nivell. La primera parla de desig de procurar el bé de l’altra persona i de cercar-ne la seva companyia. I la matisen: «può indicare l’affetto reciproco». O bé ser una manifestació d’egocentrisme. Vaig a la segona accepció. Sentiment que atrau i uneix dues persones. I entre parèntesi: ordinàriament però no necessàriament de sexe divers. Encara bo. I tot seguit expliquen que es pot basar en diverses formes, com l’atracció sexual o afectiva.

Fent una mica més de cerca, i ja cap a la vessant psicològica, llegeixo sobre la teoria triangular de l’amor, postulada per Sternberg, que considera tres factors: intimitat, passió i compromís. I que explica que segons les possibles combinacions d’aquests trobem diversos tipus d’amors i que les relacions basades només en un factor tenen menys possibilitats de perdurar. El psicòleg estatunidenc parla de l’amor complet com l’únic que inclou els tres components.

L’amor complet és l’amor ideal que vol aconseguir la major part de la gent. Per a aquest amor cal cultivar la confiança i la comprensió, és necessari que hi hagi passió sexual o almenys capacitat de relacionar-se amb la parella i finalment cal un compromís; que passa per reconèixer que s’estima l’altra persona i que hi ha determinació per mantenir aquest amor. Essent conscients sempre que l’amor pot acabar perquè algun dels factors canviï.

Estimar l’altra persona sense esperar res a canvi, simplement pel fet d’estimar i de ser estimats. Compartir moments i créixer plegats, superar les adversitats, viure el sexe amb confiança i amb amor. Que cadascú aporti la seva essència, que tothom sigui ell mateix i que pugui mantenir el seu espai i les seves amistats. Aquest és el vertader amor. Sense tu sí que puc. Capgirem la lletra de les cançons. Perquè un amor de debò és aquell que ens fa sumar, que confia en nosaltres, i que ens fa pujar els cims més alts agafats de la mà. L’amor, un regal de la natura.

amor,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>