Coses de gloses (1)

Glosar és l’habilitat d’improvisar versos que rimen, utilitzant com a base una melodia que cada glosador escull. Sí: de glosar, glosador i també glosa. La glosa és una art que forma part de la cultura popular oral catalana. Digueu-n’hi glosa, cançó improvisada, o potser hi ha qui s’estima més el mot de corrandes. Parlem de composicions espontànies i líriques, fruit d’un moment o situació concreta que, segons la melodia, poden —o no— intercalar uns versos que els oients coneixen.

Aquesta tècnica de l’oralitat apareix en gairebé totes les cultures amb noms, estructures i melodies variades. Així doncs, podem trobar des del Repentismo a Cuba, el Trovo a Colòmbia, el Zajal al Líban i Palestina o el Glosari a Bòsnia, sense oblidar-nos dels Bertsos del País Basc, entre d’altres. Als Països Catalans hi ha mostres d’improvisació pertot. Existeixen diverses melodies que s’usen per a aquest propòsit, cadascuna amb una estructura de versos concreta, com ara corrandes, garrotins, nyacres, jotes, gallines, albades, porgueres… En aquesta secció anirem fent un recull de melodies de glosa d’arreu.

Si volem començar a construir una glosa, primer n’hem de conèixer bé la bastida. Abans hem parlat de la melodia, tanmateix, també és important de conèixer les unitats mètriques com la síl·laba, l’accent i la rima. Avui no ens estendrem en la teoria de la glosa. Ara bé, a tall de pinzellada, direm que l’element principal de la fórmula per a fer gloses és saber què es vol dir i rimar-ho amb enginy. En d’altres articles aprofundirem en el tema.

El cant improvisat pot ser el resultat de l’expressió d’un sol glosador, o normalment, el producte d’una conversa entre glosadors. Això no obstant, la glosa la podem trobar en múltiples formats. En són exemples ben diferenciats el glosat distès de sobretaula o el combat i la mostra d’escenari, on apareixen nous personatges com la ponicana o el jurat i tot plegat adquireix caire d’espectacle, que va dirigit a un públic.

En definitiva, la glosa és un instrument cultural i de cohesió social molt poderós. És aire fresc en l’ús i la transmissió de la llengua. Així mateix, aporta reflexió, empoderament i permet l’expressió sense tabús. En poques paraules, glosar és cultura perquè ens fa més lliures.

Romanço confinat.

Un virus ens acorrala
ens força a reflexionar
cap on encarar la bala
tenim a la nostra mà.

Com a poble hem de cridar:
«No a la vida accelerada!»
La vida pot continuar
no tan sobrecarregada.

Sense sentir-te forçada
a fer un gir desagradable
en terra no cultivada
o en un terreny inestable.

Aquest terreny inestable
ja sabem que era el problema
cal fer-lo més habitable
repensant molt bé el sistema.

Cal en el confinament
i en la lluita contra el virus
ser-ne molt intel·ligent
saber per on van els tirus.

Un virus és resistent
no se’n va amb poca estona
però si el poble és persistent
és llavors quan el detona.

I quan l’arrel ha matat
la llibertat acarona,
pot tornar la sanitat
i s’esvaeix la corona!

La glosa té la melodia de El gitano, una variant d’aquesta cançó recollida a Beget durant els anys 1976-77 per Amadeu Rosell i Jaume Arnella i publicada a Les cançons de Beget.

cançó improvisada, català, corrandes, glosa, música, nyacres, romanço,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>