Coses de gloses (2)

De cançons i de corrandes us en cantaré deu mil… veureu els formats diversos si seguiu ara aquest fil!

Quan parlem de glosa parlem de formats diferents, tots ells igual de vàlids i cadascun propi d’una situació concreta. Ara com ara, les trobades de glosa s’han multiplicat: cada vegada hi ha més entitats que organitzen glosades i moltes festes majors acaben a ritme de corrandes. La glosa està més viva que mai i la trobem en contextos ben diversos.

Cada vegada som més, joves i no tan joves, enganxats a aquesta pràctica. D’aquí ve que últimament s’hagin multiplicat les trobades de glosadors per totes bandes. Un dels formats que enganxa és el combat. Els combats de glosa afegeixen un grau de motivació als glosadors participants, ja que després d’unes quantes proves d’improvisació en sortirà un vencedor. Els finalistes són escollits per un jurat, normalment format per tres o quatre membres, que avalua diferents aspectes com la rima, la mètrica, l’afinació, la posada en escena, la idea o l’adequació al tema proposat.

La Trobada de Cantadors d’Espolla, a l’Empordà, és una de les més importants. Aquest juliol se celebraria la divuitena edició, però a causa de les condicions actuals i canviants s’ha anul·lada fins a nou avís. En aquesta trobada se celebra un combat on s’escull qui serà durant l’any el Rei de Nyacres. El Combat de Corrandes de Montagut, a la Garrotxa, també és una cita obligada per als glosadors. Enguany s’hauria dut a terme l’onzena edició pel març, però també ho va impedir l’estat d’alarma. Un altre combat amb dinàmiques molt originals és el de Verges, el primer cap de setmana de setembre des de fa vuit anys. Hi ha també combats de nova creació, com el de Granollers o el de Gràcia, al carrer de la Perla, en el marc de les festes de Gràcia.

Un format diferent del combat és la mostra de glosa, amb un referent claríssim: la Mostra Nacional de Cançó Improvisada de Sant Quirze del Vallès, a l’espera de la novena edició. També hi ha altres mostres que s’organitzen al llarg de l’any a diferents localitats catalanes. El Ripollès va estrenar-se en el format mostra amb la mostra de glosa en femení del festival Clownia de Sant Joan de les Abadesses.

Una mostra és ideal per a donar a conèixer la glosa i és un bon espectacle per a dinamitzar qualsevol festa. Per als glosadors, una mostra és d’agrair! Els ofereix la possibilitat de desenvolupar el seu art a través de les proves i exercicis que proposa la Ponicana, que és qui dissenya i dinamitza l’espectacle. La figura de la Ponicana és el pal de paller d’una mostra i aconsegueix treure el millor de cada glosador. Fer de Ponicana també és una art, igual que la de glosar.

Ara bé, la glosa no és només un espectacle d’escenari on canten glosadors i hi ha un públic que escolta. Qualsevol excusa és bona per asseure’s al voltant d’una taula i fer una glosada! Per als qui no els agraden les competicions i tenen ganes de passar-ho bé, tot gaudint d’una glosada en grup on tothom canta i participa, hi ha tallers i trobades setmanals arreu del territori. En són un bon exemple les glosades de Manlleu, dinamitzades pel grup Oidà!, on cada dimecres a les vuit del vespre s’agrupa gent de la comarca i rodalies per a fer un vespre de cant improvisat.

Durant els mesos d’estiu això passa a l’Embarcador del Ter i la resta de l’any al Casal Boira Baixa de Manlleu. Són trobades obertes en les quals tothom hi és benvingut i pot anar-hi i provar-ho. Les glosades periòdiques son freqüents arreu: Lluçanès, Gràcia, Figueres, Terrassa… i qui sap, potser al Ripollès se’n podria iniciar alguna? Cantar bé és secundari, només cal tenir-ne ganes! Sí que requereix un cert domini de la tècnica per a fer gloses, del llenguatge per a rimar i agilitat mental per a connectar idees tenint en compte la mètrica. Una manera d’iniciar-se és organitzar un taller amb experts.

La pràctica és la clau! I al voltant d’aquesta activitat existeix un teixit associatiu que s’anomena Cor de Carxofa, l’associació de foment del glosat al Principat. Aquesta entitat vol agrupar tot el que tingui a veure amb la glosa i acull glosadors i tothom que tingui interès per la glosa. Publicita l’agenda de les glosades catalanes i ofereix tallers i espectacles. Podeu estar-ne al corrent o informar-vos a través de les xarxes @cordecarxofa o entrant a cordecarxofa.cat.

Gent del Ripollès, qui s’anima a fer-la glosa?

 

De virus i d’hostes.

El virus de la punyeta
ens pren el sentit comú
pel carrer amb mascareta
i dins els locals ningú.
Així anem guanyant pors
fins a caure en un abisme.
No tindrem festes majors,
tanmateix tindrem turisme.

Un cúmul de fets absurds
no tenim clara la pista
ens volen creients i muts
que perdem el món de vista.
Sembla que hi ha algun rebrot
i que potser en venen més,
no és pel turisme, no et fot!
És culpa dels temporers!

Colla de fets molt insans
i mil mentides ens colen
cada dia pels mitjans
ens expliquen el que volen.
Existeix el Sars-CoV-2,
això és una realitat,
molt seny i fora les pors
amb què ho tenen maquillat.

Un maquillatge fatal
color de capitalisme
que és un virus que fa mal
i ens fa viure en l’egoisme,
un virus sense vacuna
d’èpoques molt primitives
que sols pot tenir una cura:
les cures pal·liatives.

Perquè mori el capital
d’aquest món d’una vegada
hi ha un secret principal
la cura no és complicada.
És un virus que és un pal,
fer fora el capital costa.
El món està terminal
ens cal ja la mort de l’hoste!

cançó improvisada, català, corrandes, glosa, música, nyacres, romanço,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>