Coses de gloses (4)

Escoles i instituts han estat al centre de totes les mirades, aquests primers dies de curs. El 2020-21 serà un curs completament diferent dels altres, amb moltes novetats, conseqüència de la pandèmia i l’emergència educativa.

Els docents ens preocupem per millorar constantment el procés d’ensenyament-aprenentatge. Tenim present que no hi ha fórmules inequívoques, però la cavil·lació constant sobre el que s’esdevé a l’aula i el fet d’estar sempre en disposició d’aprendre ens mou a optimitzar la nostra tasca docent. Permanentment cerquem nous camins, nous enfocaments i estratègies i posar en pràctica metodologies innovadores connectades amb l’ara. A les persones que estem immerses en la tasca d’educar infants i joves cada dia se’ns presenten nous reptes que ens obren noves vies d’investigació i ens permeten connectar amb altres àmbits per tal de millorar la nostra pràctica educativa. Destaco avui el vincle de la docència amb les aportacions de la biologia i la genètica lligades a la neurociència, que ens ajuda a entendre el funcionament del cervell i ens dona eines per tal d’ensenyar a aprendre millor.

Segons el professor i investigador de genètica de la Universitat de Barcelona David Bueno, «qualsevol aprenentatge que tingui components emocionals, el cervell l’interpretarà com a clau per a la supervivència, i per tant l’emmagatzemarà millor i després permetrà que s’utilitzi amb més eficiència». Ben cert és que hi ha coses que ens resulten més fàcils de memoritzar que d’altres. Heus aquí la part emocional de l’aprenentatge, i és en aquest punt on entra en joc la glosa com a recurs pedagògic.

Cal incorporar les emocions a les aules i la glosa és un bon recurs pedagògic per a fer-ho possible.

La glosa permet a l’aula un treball interdisciplinari i aporta una visió global i transversal de l’aprenentatge. En el cas concret de l’educació secundària (ESO), que és el que conec en primera persona, la cançó improvisada duu associat un treball completament competencial.

De l’àmbit lingüístic es treballen nombroses competències a través de la glosa: des de les dimensions de comunicació oral, expressió escrita i comprensió lectora, fins a la literària i l’actitudinal i plurilingüe. El mateix passa amb l’àmbit artístic, del qual es treballen les competències corresponents a les dimensions de percepció i escolta, expressió, interpretació i creació i també la de societat i cultura. Respecte dels altres àmbits de coneixement, amb una activitat o projecte de cançó improvisada podem arribar a abordar qualsevol tipus de contingut, des de temes humanístics o socials fins a aspectes cientificotecnològics, si és el que ens interessa.

A més, la potència d’aquestes activitats ens ajuda a desenvolupar també les competències transversals de l’àmbit personal i social. La cançó improvisada proporciona a l’alumnat un alt nivell d’autoconeixement, un reforç a l’autoestima, tant necessari en l’etapa adolescent, un espai de reflexió i presa de consciència sobre determinats aspectes socials i culturals, el respecte cap als altres i cap a un mateix, la cohesió de grup i la participació a l’aula, al centre i a l’entorn, entre d’altres.

Tanmateix, com que la vida és un aprenentatge constant i el món cada vegada és més intricat, els docents hem de proporcionar a l’alumnat eines útils que els acompanyin cap a un aprenentatge significatiu i transferible el qual els ajudi a ser éssers capaços de reflexionar, amb motivació, respecte, creativitat i esperit crític. En un present i, sense cap mena de dubte, un futur d’incerteses i canvis vibrants, han de ser qui tingui iniciativa per transformar la realitat que ens envolta i construir un món més just.

Així doncs, jo trio indubtablement que la glosa sigui present a la meva aula. Del com us en parlaré més endavant. Bon inici de curs a docents, alumnes i famílies i que la glosa ens acompanyi!

 

Revolta a les aules.

Després d’aquest temps viscut,
quasi mig any ha passat,
ocupats amb la salut
el moment per fi ha arribat
de nou entrar a l’institut
i veure tot l’alumnat.

Altre cop vida a les aules
amb la incertesa de l’ara
distància, mans són les baules
es fa estrany, almenys encara,
llegir en mirades paraules
conèixer-nos per mitja cara.

Un món encara confós
una incoherència que cansa
en un sistema galdós
serem riera que avança
les angoixes i les pors
pintarem amb esperança.

I per fi podem comprendre
què és important en el fons
sabem que importa aprendre
com gestionar emocions.

cançó improvisada, català, corrandes, glosa, música, nyacres, romanço,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>