Desconfinament i ‘nova normalitat’: i ara què?

Quan a principis de 2020 va començar a arribar a les nostres orelles informació sobre un virus que estava afectant la Xina, poc ens imaginàvem la situació que viuríem temps després. El Covid-19 va arribar i ho va paralitzar tot el dia 14 de març amb la declaració d’estat d’alarma i la consegüent crisi sanitària.

Tot i que no és la primera vegada que una pandèmia s’expandeix per Euràsia i la resta del món (cerqueu informació sobre el segle XIV), l’aparició de la malaltia, el posterior confinament i les conseqüències que ha generat a nivell socioeconòmic, han provocat en la població general alteracions cognitives, conductuals i emocionals.

Fa unes setmanes que ha començat per fases l’esperat desconfinament, però tot i que a priori és una bona notícia, cal tenir en compte una sèrie de factors que poden afectar de la mateixa manera la salut mental de la població: la por d’un rebrot o la incertesa de poder recuperar l’activitat econòmica.

Per tant serà necessari tenir presents unes pautes senzilles que ens ajudin a recuperar la rutina amb el major benestar emocional possible.

El primer i més important és seguir les directrius dels professionals sanitaris. Si tenim dubtes de com actuar si hem estat exposats o sobre la possible presència de símptomes, cal que consultem l’equip mèdic de confiança.
A més, seguir les mesures de prevenció ens dona més seguretat i sensació de control, per tant, ens ajudarà a controlar els possibles remugaments o idees recurrents sobre un possible contagi i les seves conseqüències.

Cal controlar la informació que rebem. Mantenir-se informat és essencial, donat que tant l’evolució de la pandèmia com les directrius que cal seguir han anat variant, però l’excés d’informació i la no verificació d’aquesta poden agreujar el malestar emocional i augmentar la por del contagi.

Hem de reconèixer, validar i compartir les emocions que es vagin fent presents durant tot el procés. No hem de jutjar les pròpies emocions ni les dels altres, que poden ben ser diferents de les nostres. Durant el període de confinament hem sentit milers de vegades diverses consignes positives, el «tot anirà bé» i «ens en sortirem» les més conegudes i repetides. Quan va començar la fase de desescalada, semblava que tothom havia d’estar feliç i alleujat, perquè es podia tornar a sortir. Si bé és cert que per a una part de la població —tant els missatges positius com l’inici de les fases— han estat motiu d’alegria, per a l’altra part ha fet que es manifestin alteracions emocionals com por, angoixa, labilitat, desesperança o el síndrome de la cabana (del qual en parlen tant aquests dies), i que davant de les actituds dels altres es pot demanar: per què jo no penso així?, per què no soc capaç de mantenir un discurs optimista?, soc diferent?, tinc un problema? Per tant, si ens trobem davant d’algú amb una actitud diferent de la nostra en els pròxims dies, el millor que podem fer és oferir la nostra escolta empàtica i ajuda, sense jutjar ni restar importància als seus sentiments i emocions.

Cal demanar ajuda professional si ens sentim desbordats emocionalment i sense eines per a fer front i reconduir aquest malestar. És necessari desestigmatitzar el fet de cercar suport emocional professional, ja que això no vol dir ser més dèbil. Cal evitar de caure en el tòpic del «no necessito anar al psicòleg perquè no estic boig».

Donem-nos temps per a tornar a la rutina. De la mateixa manera que possiblement ens va afectar el fet d’haver de romandre a casa i vam necessitar un període d’adaptació, pot ser que també necessitem un altre període per a reprendre les nostres activitats. Evitem doncs alts nivells d’autoexigència o enuig si no mantenim el ritme previ al confinament.

En relació amb el punt anterior, el confinament ens pot haver ajudat a fer un exercici d’introspecció amb el qual hem pogut valorar el que era el nostre estil i ritme de vida, i la possibilitat d’introduir canvis per a sentir-nos millor.

És important reincorporar rutines d’activitats (en mesura del que ens sigui permès) que fèiem prèviament i que ens eren gratificants i que fins ara no podíem fer: passejar, anar a la muntanya, anar amb bicicleta, etc. També cal mantenir les possibles rutines saludables que hem introduït durant el confinament (esport diari, lectura, pintura, etc.).

Cal reprendre trobades amb la nostra xarxa familiar i social. Seguint sempre les indicacions oficials, començar a restablir les trobades tant nivell familiar com d’amistats ens ajudarà a sentir-nos més bé. Tindrem la possibilitat de compartir la nostra vivència, sentir-nos escoltats i acompanyats.

Hem de centrar l’atenció en el present i evitar la revisió constant dels esdeveniments estressadors que puguem haver passat durant el confinament, així com no centrar l’atenció en possibles escenaris futurs, sobretot de caràcter catastròfics.

És important realitzar ritus funeraris simbòlics si hi ha hagut pèrdues importants. Un dels efectes més cruels del Covid-19, a part evidentment de les defuncions, ha estat com s’han hagut de gestionar els comiats a familiars i amics que han mort durant aquest període. No s’ha permès fer els ritus tradicionals als quals estem avesats, i que dins la tristesa que normalment provoca una mort, ens ajuden a reconfortar a les persones més pròximes a la pèrdua. La no realització dels ritus, sobretot en persones amb creences molt arrelades, o en persones que havien deixat preparades directrius per a quan arribés el moment, pot augmentar el malestar dels familiars i fins i tot l’aparició de sentiments de culpabilitat, per no haver pogut complir les darreres voluntats de la persona estimada. Preparar, doncs, algun petit homenatge o ritual personalitzat per a acomiadar la persona estimada, ens pot ajudar a evitar un possible dol patològic.

confinament, desconfinament, desescalada, dol, psicologia,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>