El dret a l’amor. És un nen cisgènere? Viure amb orgull

En suport del dret a l’amor i la igualtat de les persones, el proppassat 17 de maig l’Associació Reach es va adherir a la commemoració del Dia Internacional Contra la LGTBIfòbia. Una data que s’afegeix a la resta dels 364 dies de l’any, per a reivindicar la garantia dels drets humans, la no discriminació, el dret d’expressió i el dret a la pròpia identitat com a persona. Una data que existeix d’ençà que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va eliminar, l’any 1990, l’homosexualitat de la llista de trastorns psiquiàtrics. Una data molt important per a nosaltres i per a la nostra tasca de reivindicació dels drets de la infància i adolescència, independentment del context socioeconòmic, de la identitat de gènere, orientació sexual, religió, etc.

Tal i com us comentava, el 17M molts d’ajuntaments d’arreu del país s’afegiren a les campanyes de reivindicació a les xarxes socials. Arrel d’això, una persona molt important a la meva vida em va demanar què significaven les sigles LGTBIQ+, i així, de manera orgànica, li ho vaig explicar. Era una conversa amb una persona nascuda en plena dictadura franquista, en temps de repressió i de por instaurada. Una forma de vida lluny de la llibertat sota les ordres establertes pel règim del Caudillo i en conseqüència, un estil de vida on aquelles persones fora del que es va dictar com a normalitat havien de fugir o viure vides paral·leles, tot morint en vida.

La bandera irisada simbolitza la lluita del col·lectiu LGTBIQ+
La bandera irisada simbolitza la lluita del col·lectiu LGTBIQ+

Doncs bé, vaig demanar-li si coneixia alguna persona que hagués patit aquesta repressió d’identitat i em va afirmar que no. M’explicava que havia crescut en un vila petita i que les persones que es trobaven en aquesta situació s’havien vist obligats a viure en la clandestinitat i en un silenci imposat per tal de no comprometre la seva pròpia seguretat, i per sobre de tot, la de la unitat familiar. També va relatar-me que com una jove als anys setanta, cada vegada que anava a la ciutat, es respirava més llibertat, i que semblava una realitat més visible, tot i les circumstàncies.

En l’actualitat, en una societat moderna, amb accés a la informació i a l’alta tecnologia, continuem discriminant i categoritzant quines relacions d’amor són aptes o no, o bé quines tenen o mereixen o no els mateixos drets davant la societat i, per suposat, davant la llei. Acceptem que, quan una parella formada per dues dones no casades acut al registre del naixement de la seva criatura —repeteixo, la seva criatura—, només la mare gestant té dret i deure sobre l’infant. I jo em demano: on queda la igualtat? Els principis d’equitat i de no-discriminació són elements fonamentals dels drets humans, i així ho recull la Llei 11/2014, la qual garanteix els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia (aquelles persones que exerceixen violència, discriminació, opressió, comentaris verbals negatius, bromes o gestos de no acceptació a persones no heterosexuals). Ostres! quina casualitat, el juliol d’enguany es commemoren 15 anys del matrimoni igualitari entre persones del mateix sexe i com cada 28 de juny, es commemora a totes les ciutats europees el dia de l’orgull i les banderes amb l’arc de Sant Martí.

Al 2020 pandèmic, continuem en un sistema institucional patriarcal que viola els drets de les persones a la identitat pròpia, a l’amor lliure i consensual, a la llibertat, i si ens ho permeteu, a la congruència.

La reiterada discriminació que pateixen les persones del col·lectiu LGTBIQ+ —tot reiterant l’obsessió per la categorització de les persones—, les agressions físiques i sexuals comeses amb total impunitat, els valors repressors en què eduquem als infants, i el judici al qual ens enfrontem a diari, conformen una societat que, per acció o omissió, permeten que la infància continuï patint abusos i violències, dins i fora de casa. Una fletxa directa cap al assetjament escolar.

Continuem promovent l’interès individual per damunt de l’interès col·lectiu, bo i prioritzant les competències acadèmiques per damunt de les habilitats interpersonals i relacions humanes de qualitat, defensant el materialisme sobre els valors, i en general, acceptem una societat que etiqueta i promou la diferència vers la genuïna diversitat. Us proposem un repte: accepteu l’amor i no l’odi.

 

Com és que en la societat actual seguim discriminant i categoritzant les relacions amoroses?

Anem a definir conceptes que podeu incloure com part fonamental de l’educació afectiva sexual a la infància i adolescència —recordeu: tothom hi guanya— i no deixa de ser l’assignatura pendent:

  • Lesbiana: dona que se sent emocionalment o físicament atreta per altres dones.
  • Gai: home que se sent atret emocionalment o físicament per altres homes.
  • Bisexual: persona que se sent atreta per dones i homes. No significa ser un viciós.
  • Transgènere: persona que té una identitat de gènere diferent del seu gènere assignat en néixer, que rebutja el binarisme de gènere i no se sent identificada amb el gènere masculí ni femení. Per això habitualment no se sotmet a cirurgia per a assignar-se a un gènere concret.
  • Transexual: persona que té una identitat de gènere diferent del seu gènere assignat en néixer, i requereix una transició permanent al gènere amb el qual s’identifiquen, normalment mitjançant assistència mèdica (incloent la teràpia de reemplaçament hormonal i altres teràpies de
    reassignació de sexe) per a ajudar-los a alinear el seu cos amb el sexe o gènere amb què s’identifiquen.
  • Transvestit, -ida: persona a la qual li agrada utilitzar roba que no es correspon amb el seu gènere segons les normes establertes. No és quelcom constant en la seva vida, i no té a veure amb la seva orientació sexual.
  • Intersexual: persona que compta amb característiques genitals d’home i de dona. Els seus cromosomes no s’adeqüen al model binari XY o XX.
  • Queer: en anglès significa rar i s’utilitza per a definir a la persona que viu al marge de la norma. També s’associa a un corrent social feminista sorgit als EUA fa més de trenta anys, que evidencia les identitats estàtiques imposades culturalment i entén que les persones transiten entre els gèneres.
  • Heterosexual: persona que se sent emocionalment o físicament atreta pel sexe contrari.

 


Un segon, perquè que cal diferenciar altres conceptes que són la base per a poder entendre-ho tot plegat. No us preocupeu, posem-hi remei:

  • Identitat de gènere: vivència interna i individual del gènere i, per tant, de com ens sentim. Pot correspondre al sexe biològic o una altra opció que no es correspon amb home-dona.
  • Expressió de gènere: la nostra societat ‘dicta’ un determinat estereotip femení i masculí. Entre un i l’altre hi un gran ventall de possibilitats, totes són correctes.
  • Sexe biològic: vagina o penis. Això no obstant, hi ha persones que desenvolupen característiques d’ambdós sexes.
  • Orientació sexual: qui ens agrada.
  • Gènere: es tracta d’una construcció social. S’ha construït un model binari per a classificar les persones, assignant a cadascuna un seguit de rols establerts abans de néixer. No només n’hi ha dos!

 

Així doncs, quina seria la lectura pedagògica que us proposem amb tot això?

  1. Hi ha llibres i literatura infantil que promouen la diversitat. Si eduquem tan sols amb els valors Disney, aconseguirem princeses heterosexuals disposades a complaure prínceps grans i forts heterosexuals disposats a ser els herois i salvadors d’aquest món sense perspectiva feminista ni almenys tenir l’oportunitat d’expressar emocions. Segurament hi ha cantants, actrius o personatges històrics LGBTIQ+ que formen part dels seus gustos.
  2. Seguint aquesta mateixa posició, si el teu fill no entra dins de l’heteronormativitat, Houston, tenim un problema. És clar, se sentirà diferent a fora i dintre de casa. Preocupeu-vos si el vostre fill pateix maltractament. No minimitzis la importància de la pressió social o l’assetjament al qual pot estar sent sotmès.
  3. Sigueu contundents i constants: els comentaris maliciosos o bromes sobre l’orientació sexual o la identitat de gènere no han de ser tolerats. Recordeu: Llei 11/2014. Feu visible la vostra desaprovació (tot i que us costi).
  4. No imposeu expectatives al gènere ni al sexe. No hi ha res més bonic que haver estat educat amb amor sense judici de valor. Acompanyant i creixent tots plegats. Creieu-me: on vosaltres veieu limitacions, les criatures veuen alegria, color i vida. Els colors no tenen gènere.
  5. L’educació a l’escola i a casa ha d’anar lligada a l’obertura, a la construcció plural de la persona i no a l’etiqueta. Si és així, no necessàriament ha de ser un problema, però segurament el vostre fill no podrà viure una vida plena fins que no es trobi en un ambient lliure, còmode i segur. S’entén que l’escola i els adults tampoc no poden tolerar la manca de respecte.
  6. Les institucions públiques i privades han de ser un exemple. Tenim clar que les lleis serveixen per a posar-les en pràctica. Un ajuntament o una escola en fase contemplativa sense activar mecanismes que promouen realment la garantia de drets és un mitges tintes. També ha de ser un procés espontani, però creieu-me: està bé tenir diferents referents i models.
  7. Si heu crescut en l’heteronormativitat esteu perduts? No. Tan sols cal que poseu el focus d’atenció en la igualtat i comenceu amb petits gestos. Si esteu passejant i veieu una parella de persones del mateix sexe, normalitzeu-ho i expliqueu als vostres fills i al vostre entorn que l’amor s’ha de poder escollir.
  8. Deixeu enrere el mite que us fa creure que si un nen està amb contacte amb una persona homosexual té més possibilitats de ser gai.
  9. La sexualitat no té data de caducitat. Cadascú pot decidir les seves preferències sexuals. Hi ha molts de tipus de vida i molts de tipus de família. Per tant, cal reivindicar que les persones de col·lectius menys heteronormatius també puguin sentir-se benvinguts, i no tan sols considerar les ciutats com l’única possibilitat per a expressar-se amb llibertat.

En definitiva, qualsevol menor necessita tenir accés a la informació, a entendre els diferents rols de gènere i rebre una educació afectiva sexual diversa. Assegureu-vos que l’entorn que envolta els vostres fills posa èmfasi a la diversitat i no els intenteu constrènyer seguint estereotips del que haurien de fer segons el penis o vulva, sinó el que sentin.

Com a pares, la funció més important és la d’oferir comprensió, suport i respecte al vostre fill. Fixeu-vos més en la seva creativitat i menys en com hauria de ser.

És molt important que com a pares oferiu un espai segur on puguin sentir-se estimats incondicionalment i expressar-se tal com són. Viviu de prop les seves preferències sense jutjar-lo (fins i tot davant de la família). Això us permetrà guanyar confiança i podreu ajudar-lo en moments importants.

De manera anecdòtica, sempre m’ha cridat molt l’atenció com culturalment els països del nord d’Europa tenen aquesta predisposició per no tenyir la vie en rose o en bleu. Tant sols hi ha vida, colors i alegria. Ostres, que em despisto. En aquest context, no voldria perdre passar l’oportunitat de convidar-vos a respectar l’amor lliure, perquè #lgbtiqlivesmatter i #translivesmatter.

bisexual, gai, intersexual, lesbiana, lgtb, lgtbi, orgull, queer, trans,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>