El motor de l’instrument

El mes passat vaig evocar la fusta que se sol emprar per a la fabricació dels instruments de la cobla de joglars o de ministrers.

Pel que fa el flabiol, amb la fusta ho tenim ben resumit, ja que l’embocadura és tallada en la mateixa fusta. Per a les cornamuses i les xeremies, una vegada acabat el treball de la fusta, no ho tenim gens enllestit perquè precisament hi falta l’embocadura. I és ací que comencen els maldecaps.

Tudell i canya de tenora de principis del segle xx trobats a Prats de Molló (el Vallespir)

Les xeremies i els gralls de les cornamuses (el grall és la part melòdica de la cornamusa) pertanyen a la família dels oboès: un tub cònic el so del qual és produït per una canya doble, també anomenada inxa. En aquesta família molt extensa també hi trobem la gralla, la dolçaina, l’oboè clàssic, el baixó, i un molt llarg etcètera si anem cap a Orient. Així doncs, un tub cònic amb una embocadura de doble canya, són els criteris que permeten identificar d’un punt de vista organològic un instrument com a oboè. Abans d’anar més enllà, precisi que oboè és una importació de la paraula francesa hautbois, que designa els instruments sonors (haut) fets de fusta (bois).

L’embocadura de doble canya, l’inxa, és feta amb una peça de canya doblegada. D’aquí el seu nom de doble. Resumida d’aquesta manera la cosa podria parèixer senzilla, i tant de bo que així fos! Si mai us trobeu amb un músic que toca el tible o la tenora —o fins i tot l’oboè clàssic— i li demaneu sobre l’inxa, potser arribaríeu a trobar excessiva la importància que li dona. No ho és gens: aquesta peça de canya és el motor del seu instrument.

I abans de trobar l’inxa, precisament amb la qual toca, n’ha arribades a provar moltes. De les que ha provades, algunes podien sonar, però l’inxa amb la qual el músic quedarà lluït… sobretot que no li passi res!

Un joglar rossellonès de finals del segle XIX havia dit: «m’estimi més l’inxa que la dona»

El problema no és nou: en una carta ben coneguda de l’any 1377, perquè els seus ministrers tenen les inxes gastadíssimes, el primogènit Joan I reclama «lo maestre qui es aqui en Perpinya qui fa cornamuses e xalamies al qual es mester que informets que aport tot ço que mester sia a fer les dites enxes».

Fer les inxes és una part importantíssima de la fabricació d’aquests instruments. Idealment, els músics haurien de saber fabricar-se-les, però és un treball que reclama paciència i calma. Recordi el que m’havia contat la neta d’un joglar d’Illa, que prohibia que el molestessin quan estava fabricant inxes.

Aquest tros de canya va muntat al cim de l’instrument gràcies a una peça intermediària feta de metall, generalment d’aram però també de coure: és el tudell. El tudell no és sinó el perllongament cap amunt del tub cònic; es fa amb una planxa de metall soldada. És una peça tan important com l’inxa, ja que és la primera després de la canya en rebre i dirigir el buf del músic; s’ha de fabricar i guardar amb molta de cura, per això és amovible. Antigament, alguns músics havien aprofitat tubs de canya que no eren prou bons per a fer inxes per a fer-se’n estoigs per als tudells.

Existeixen dues menes de canya doble: una que va lligada muntada directament al tudell, com és el cas de l’inxa del grall de la cornamusa, però també de l’oboè clàssic; i l’altra que són només les pales de canya, com són les de les xeremies i del baixó.

A part d’aquest element petit però tan important per a aquests instruments, la canya també serveix per a fer flautes, ja que entre nusos és naturalment buida. Fins i tot els dervixos s’acompanyen d’una flauta feta exclusivament de canya, d’on treu el seu nom ney, que és la paraula canya en persa.

Tanmateix, la canya també pot servir per a fer un galet: tallada de biaix d’una banda, en un canó d’un diàmetre que pugui adaptar-se al coll d’una ampolla, per a poder beure a la regalada, que això als músics no ens desagrada.

instruments, música, tudell,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>