El poder d’una cervesa a temps

Amb aquesta calorada sempre entra bé una cervesa ben fresqueta. I és que a 38 graus a l’ombra no podem fer de menys que passar-nos les dietes pel llombrígol i pecar de gust. Com bé sabreu, aquest beuratge daurat és més vell que el dimoni —i si consideram que els ídols i dimonis mesopotàmics que s’han associat al diable daten com a molt antic del neolític, ens podem agafar aquesta frase literal—. Per a acotar una mica més, la cervesa és tan antiga com el pa. De fet, ambdós productes s’obtenen d’un procés de fermentació de cereals amb aigua i  llevats, cosa que no és d’estranyar que fossin descoberts més o menys alhora. No m’atrevesc a donar-vos una data i una zona geogràfica concreta, ja que és probable que el procés d’elaboració de la cervesa o altres begudes equivalents es descobrís de manera simultània i independent a diferents indrets del planeta i en un ventall de temps prou ampli, cap allà entre el 10.000 i el 4.000 aC amb l’arribada del cultiu de cereals. Les primeres fonts escrites trobades que fan referència al producte, unes tauletes sumèries, daten més o menys del 3.500 aC, però es pot constatar gràcies a les anàlisis químiques de cubells de producció trobats a jaciments més antics, que la fermentació de civada o blat  ja es coneixia i produïa molt abans —cap allà al 7000 aC al jaciment de Gobin Tepe, actual Iran—.

Primeres evidències de la fabricació de cervesa en una taula sumèria procedent d’Uruk (3200–3000 aC), al Museu Britànic de Londres. © Jim Kuhn

Tot i aquest origen desconegut, el que és cert és que la cervesa obtingué un prestigi i una importància vital a l’antiguitat. Tant, que és freqüent trobar referències al consum de cervesa a l’imaginari mític de les cultures antigues: a Mesopotàmia, Ninkasi era la deessa protectora de la cervesa i de l’alcohol; a Egipte, la creació d’aquesta beguda s’atribueix a Osiris, déu dels cicles agrícoles, i és precisament d’Egipte d’on prové la història següent:

Conta el mite que Ra ‘el sol del migdia’, que era el déu més important del panteó egipci —almenys en la cosmogonia heliopolitana—, governava pacíficament com a faraó d’Egipte sobre els homes i sobre els déus. Els homes, agraïts en un principi per la terra pròspera del Nil que Ra els havia concedit per viure, començaren a poc a poc a perdre el respecte pel seu faraó qui, com a home que s’havia fet, començava a envellir. Avingut de les intrigues, les conspiracions i les burles que la humanitat desagraïda cavil·lava contra el seu rei, Ra convocà els altres déus per a demanar-los consell. En resposta unànime, els déus l’exhorten a castigar aquells que l’han ofès. Ra crea la seva filla Sekhmet, la deessa lleona, ‘l’ull de Ra’ —altres versions diuen que aquesta fou Hathor en la seva versió venjativa— perquè encarni la seva venjança contra la humanitat. Com a bona divinitat guerrera i encesa per una set de venjança destructiva, Sekhmet comença a devorar la humanitat de manera ferotge, ignorant els clams de perdó de les víctimes i disposada a aniquilar tot el que es trobi al seu pas. Però Ra, commogut i espantat pels desastres de Sekhmet, s’apiada d’aquells que li han faltat al respecte i intenta posar fi a la matança. Ignorat per la seva filla, que experimenta l’èxtasi de la destrucció, Ra es veu obligat a utilitzar el seu inesgotable enginy diví per salvar el que queda d’humanitat. Desesperat, ordena a alguns homes tenyir d’ocre o pigment vermell tots els cubells de cervesa que tinguin a l’abast i bolcar-los a terra, de manera que quan Sekhmet es dirigeix en persecució dels supervivents a acabar la seva obra, comprova encisada com els rius de sang regalimen terra avall. Temptada pel color vermell i amb set, la deessa beu la “sang” amb fruïció, tant, que per l’efecte embriagador de la beguda es queda adormida com un gatet, incapaç de continuar el que ha començat.

Escultura de la deessa Sekhmet al Museu Britànic de Londres

Aquesta és la història de com l’enginy de Ra, o la cervesa, van salvar la humanitat. D’aquest mite intuïm que els egipcis tenien la cervesa en alta estima, i no és d’estranyar, perquè formava part important de la seva dieta. És probable que el mite tingui reminiscències al cicle agrari, la destrucció de la mà de Sekhmet vindria a representar les crescudes i la feresa del Nil, mentre que la cervesa tenyida d’ocre i la salvació per via de Ra possiblement tindria a veure amb el color vermellós del llim que quedava després de les crescudes i que suposava un avantatge de terra fèrtil per als cultius. Per això no ens sorprèn que es documenti a Bubastis, antiga capital del baix Egipte, el que coneixem com la ‘festa de l’embriaguesa’, una mena d’Oktoberfest de l’antiguitat que reunia peregrins de tots els indrets d’Egipte. Aquest festival era famós arreu del món antic, i les seves notícies ens arriben de la mà de l’historiador grec Heròdot, el qual no dubta a exagerar els excessos i la barbàrie de l’esdeveniment. Pel que sembla, els egipcis bevien i s’embriagaven amb cervesa i vi durant la festivitat, en agraïment a la deessa gata Bastet, divinitat local de Bubastis que representava una forma més tendre de Sekhmet.

Tot i aquest origen desconegut, el que és cert és que la cervesa obtingué un prestigi i una importància vital a l’antiguitat.

Si aquesta no s’enfadava i es mantenia amb la forma de gat, no hi havia risc, per contra, si Bastet es convertia en Sekhmet, els humans corrien el risc de passar penúries aquell any. Aquesta era una festa ritual amb la clara intenció de commemorar i agrair el caràcter dòcil de Bastet sota els efectes de l’alcohol, com succeí en el mite. Però com hem mencionat, la idea de fons era prevenir les inundacions i la destrucció de les crescudes del Nil.

Pel que sembla, els egipcis ja eren molt conscients que una cervesa a temps pot estalviar-te molts problemes, o essent clars i sense fer apologia de les drogues legals, si no beveu alcohol, quan la mala llet estrenyi, cerqueu la manera de relaxar-vos i fer una migdiada… que no sé vosaltres, però jo amb aquesta calor, de mala llet en tinc una bona estona i per a acabar amb la humanitat ja tenim el virus. Salut!

antiguitat, cervesa, egipte, història,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>