El sòl

Encetem un cicle dedicat a l’horticultura ecològica. La primera lliçó bàsica de tot hortolà avançat és entendre què hi passa, al sòl. Aquell espai, lloc, substrat, cosa, on les plantes que els humans conreem des de fa uns 12.000 anys creixen i ens serveixen d’aliment. Fins i tot abans que fóssim caçadors-recol·lectors, aquesta terra ja era el lloc on creixien les plantes que no vàrem ni arribar a conèixer.

Les plantes ja eren aquí abans que els simis aprenguéssim a ser humans. Prova d’això són les construccions que hem abandonat, ja sigui per desús, polígons fantasmes, etc. Autèntics reductes de natura espontània. Igual que enfonsar un vaixell al fons de la mar. Per més que entrin màquines rebentant, compactant i contaminant, la natura sempre serà allí, esperant l’abandonament. Tant li fa la contaminació que haguem causat, hidrocarburs, radioactivitat, pluja àcida… la restauració natural tard o d’hora arriba. Exemples que van des de el balneari de Font Taga a la Vall de Ribes o el flagrant cas de Txernòbil a Ucraïna.

Avui dia ja és una realitat que l’ús continuat d’adobs minerals i pesticides sintètics trenca l’equilibri de la vida en el sòl. Però per què? És un tema controvertit, ja que al darrere hi ha tota una indústria —la dels verins— per a l’agricultura. Més aviat gràcies als biòlegs, i no als agrònoms, sabem que un sòl sa i viu conté un complex equilibri entre minerals, microorganismes i matèria orgànica. Si voleu ampliar el tema, podeu cercar entre d’altres, la teoria de la trofobiosi de Francis Chaboussou (1960).

Preparació de bancals permanents per a horta ecològica. Encoixinat de palla, reg per degoteig i compost madur. Cal anar alerta de no trepitjar-los
Preparació de bancals permanents per a horta ecològica. Encoixinat de palla, reg per degoteig i compost madur. Cal anar alerta de no trepitjar-los

Sense fer-ne una dissertació teòrica, mirem d’explicar què succeeix a l’interior del sòl. En general, els bacteris aeròbics es troben en la part més superficial del sòl perquè necessiten oxigen per a viure, elles realitzen la funció de descompondre la matèria orgànica. Els bacteris anaeròbics, que es localitzen en la part més profunda i no necessiten oxigen per a desenvolupar-se, descomponen la roca mare i alliberen minerals i microelements posant-los a disposició de les plantes. Entremig hi ha relacions simbiòtiques, bescanvis senzills però complexos, els fongs i els bacteris subministren a les plantes nutrients i aigua difícil d’extreure i elles a canvi entreguen sucres en forma de glucosa. Els rizobacteris embolcallen tota l’arrel jove, convertint els minerals en assimilables per a les plantes, a més impedeixen la proliferació d’altres patògens radiculars. Els fongs micorrízics formen un nexe viu dintre de l’arrel transformant l’aliança arrel-rizobacteri, en un extens sistema d’absorció i transport. Les micorrizes, les arrels i els rizobacteris ja eren amics abans que aprenguéssim a cultivar blat o a caçar mamuts.

Fem primer una observació… heu vist mai un bosc sense sotabosc? Seria estranya una fageda sense aquella densa catifa de fulles. Però què és aquesta capa fresca amb olor de bolets? Això s’anomena humus i és el resultat de la descomposició de la matèria orgànica feta per la microbiologia que viu al sòl, fongs i bacteris inclosos, passant per protozous, nematodes, etc. Aquesta matèria orgànica en procés de descomposició permanent és indispensable perquè les relacions explicades segueixin produint-se.

Però què hem fet malament? Amb l’ús d’adobs minerals trenquem tot aquest procés natural perdent bona part dels microhabitants. Obtenim una fertilització ràpida però a un cost elevat. Amb el temps la pèrdua de microbiologia al sòl porta un dèficit general d’humus, una nul·la retenció d’aigua i una consegüent compactació. L’humus és doncs un reservori d’energia per al sòl: és com la bateria, la seva absència podria tenir el símil d’una festa major sense música.

Hi ha multitud de petites accions que podem fer com a hortolans per a potenciar, o almenys no frenar, tota aquesta microbiologia. Quan deixem el sòl despullat, aquest es troba vulnerable, sotmès a l’atac del sol, el vent o la pluja. És molt interessant utilitzar palla o qualsevol tipus d’encoixinat per frenar la pèrdua d’humitat i activar la humificació de la matèria orgànica. A més evitarem el desenvolupament de les herbes no desitjades. En els següents capítols veurem quin paper juguen aquestes males herbes, quines són comestibles i quines poden afavorir altres processos biològics.

Quan llaurem i voltegem la terra contínuament en pertorbem els seus horitzons i, en conseqüència, l’hàbitat dels diferents bacteris especialitzats Sí, trobarem fertilitat a curt termini, però el descens de l’activitat microbiana comportarà un dèficit general d’humus, és a dir un sòl sense microorganismes, minerals ni matèria orgànica… tots els ingredients necessaris perquè els nostres cultius creixin sans, forts i saludables.

Amb la incorporació al sòl d’adobs verds, alguna aportació de compost extra abans de sembrar o trasplantar, l’ús de la forca per a airejar el sòl i un mínim manteniment de la humitat, és suficient per tenir els microhabitants del sòl en pau, fent la seva feina, sense que ningú no els hagi ordenat res. No voldràs pas molestar-los si treballem amb tu?

hort, sòl,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>