El valor històric de la revista la Tira

Ni m’he trastocat, ni m’ha afectat —sortosament— el coronavirus, ni vull quedar bé amb els responsables de la revista. Així doncs, el titular de l’article no respon a cap d’aquestes premisses, sinó que és resultat d’una visió objectiva i meditada de la trajectòria que ha tingut la revista la Tira al llarg de 25 anys.

Els que agafeu periòdicament la revista en qualsevol equipament o comerç de la comarca ho soleu fer, principalment, per un motiu, saber quines activitats culturals tenen lloc a la comarca del Ripollès. I és que en absència de l’enyorada Agenda cultural comarcal en paper, la Tira fa aquesta feina.

El primer exemplar va aparèixer l’abril de 1995 i tenia un format DIN-A4. A finals del 2000 la Tira canviaria al format DIN-A5.
El primer exemplar va aparèixer l’abril de 1995 i tenia un format DIN-A4. A finals del 2000 la Tira canviaria al format DIN-A5.

Després hi ha les persones que la fan servir per motius minoritaris, però no per això menys importants. I jo diria, potser erròniament, que ha esdevingut una eina vital per a persones d’una certa edat, gens avesades a les noves tecnologies, i que troben a faltar el suport paper enmig del WhatsApp, del Facebook, d’Instagram o del cercador per excel·lència, el Google.

Per a tots ells deu ser un motiu de goig trobar a la Tira l’horari dels trens, de les línies d’autobús, així com el telèfon d’una botiga, de serveis de tota mena, i també d’un restaurant, tan útil per a encarregar taula. D’aquesta manera, la Tira ha esdevingut un Google de paper, de butxaca, i amb més motiu quan ja no s’imprimeix la voluminosa guia telefònica.

Alhora, la revista ha comptat, sovint, amb continguts de tota mena, per a donar una imatge de publicació, que més enllà de l’aspecte comercial, vol fer passar una estona entretinguda al lector. Gent especialista en diverses disciplines del coneixement ens apropen, amb quatre nocions essencials i gens acadèmiques, a temes que ens són desconeguts o bé criden la nostra atenció.

Més enllà d’aquestes puntualitzacions, un servidor fa una lectura complementària i diferent de la revista, resultat, segurament, de la meva faceta d’historiador. Aquest prisma em porta a valorar la publicació en base a d’altres paràmetres, lluny del que percep la majoria.

Primer de tot, la Tira ha estat un fidel reflex de l’evolució del disseny gràfic al nostre país al llarg de vint-i-cinc anys. D’aquesta manera, el primer número, aparegut l’abril de 1995, quan la revista es deia La Tira de Promocions. Informació i recull comercial, cultural i de serveix de tot el Ripollès, era imprès en blanc i negre, i el color quedà restringit al vermell en alguns apartats. El color s’incorpora el febrer de 2002, encara que no en la seva totalitat, essent el mes següent, en el número 70, quan sí que el color ja és present a totes les pàgines, i la portada és més alegre que mai, amb colors pertot arreu.

El febrer de 2002 es va incorporar permanentment la quadricromia a la revista.
El febrer de 2002 es va incorporar permanentment la quadricromia a la revista.

 

També ha variat el format de la revista. Així, fins al setembre de 2000 era una A4, però des d’aleshores ha mantingut el mateix disseny, més petit i sobretot més manejable. Aquest canvi comportà òbviament un augment del número de pàgines, de les 12 del número 1 es passà a les 32. En el darrer número imprès de l’anterior etapa, corresponent al març de 2020, hi havia 48 pàgines.

L’evolució també es posa de manifest en el disseny de la pàgines. En els primers números les pàgines estaven atapeïdes d’anuncis, i certament costava molt trobar el de la botiga o restaurant desitjat, malgrat l’esforç per agrupar-los en base a la tipologia. En el primer número hi havia una cinquantena d’anuncis, mentre que la presència de textos periodístics o divulgatius quedà reduït a només tres: l’entrevista que Francesc Triola va fer al periodista i fill de Ripoll Ramon Miravitlles, l’escrit «Capsacosta, túnels de boca curta» de l’arquitecte Santi Llagostera, i l’article «El volen matar a pessics» signat per l’Hereu Sabaté i que tractava el tema del ferrocarril.

A més, hi havia la programació d’actuacions musicals previstes per al mes d’abril de 1995 en el local del carrer de Josep M. Pellicer, a prop del carrer del Remei, i el qual era la seu de la Tira, i de fet, va ser on va néixer.

En segon lloc, la revista permet saber l’evolució del comerç local en aquests vint-i-cinc anys. No hi cap més mitjà per saber-ho tant de primera mà, i és que la Tira ens apropa a anuncis de locals que ja no estan actius, d’altres que van tenir una vida efímera, i d’altres que encara estan presents en el nostre dia a dia. Per aquest motiu, aparentment tan insignificant, la revista esdevindrà de consulta indispensable per a aquells que els interessi la història comercial.

Aquests són alguns dels valors d’una revista aparentment amb poc valor històric, quan de fet en té més del que ens puguem imaginar a primer cop de vista.

comarca, història, la tira, memòria, ripollès, serveis,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>