El vostre cervell reptilià no vol que canvieu

Perquè ens costa tant canviar? Una de les raons és que en el sistema central nerviós (SCN) hi ha estructures que rebutgen el canvi. Una d’elles, per exemple, és el tronc cerebral que apareix per primera vegada en els rèptils. Juntament amb aquesta hi ha els ganglis basals on s’allotgen —per dir-ho així— gran part dels nostres aprenentatges. Una de les seves característiques és que té por de la novetat. I aquest és un factor molt potent de resistència al canvi.

Hi ha una part del nostre cervell, la més primitiva (el cervell triun, model proposat per Paul MacLean*) que controla comportaments instintius i que se centra en les activitats més bàsiques de la supervivència. Això inclou l’agressivitat, la dominació, la territorialitat i les rutines. El cervell reptilià, també anomenat complex-R, estaria ple de memòries ancestrals i controlaria les funcions autònomes (respiració i batec cardíac), l’equilibri i el moviment muscular. Les seves respostes són directes, reflexes i instintives.

La ment treballarà de forma més òptima si us centreu en allò que voleu

És per això que quan volem sortir de la nostra zona de confort hi ha una pressió interna que ens estira perquè no ho fem. Això explica per què quan ens proposem de fer un canvi no ens n’acabem de sortir. Per exemple, fixeu-vos en la quantitat de propòsits que ens fem per Cap d’Any i quants n’acabem complint.

Tingueu-ho en compte si voleu canviar o millorar alguna cosa en la vostra vida: una part d’un mateix es resistirà. Per això, i quan vulgueu fer un canvi, atureu-vos i penseu el següent:

1. El que vulgueu, quan més concret, mesurable i definit ho tingueu, millor. Al nostre cervell no li agrada la indefinició i la incertesa. Sobretot, centreu-vos en allò que voleu, no pas en allò que no voleu. Així, la vostra ment treballarà diferent i de manera més òptima.

2. Per a què el voleu? Què hi ha d’important, en això? Si no esteu disposats a fer el necessari per a aconseguir-lo, és que no el voleu prou.

3. Quan el vulgueu, penseu com us sentiríeu si ja el tinguéssiu. Així estareu disposats a comprometre-us amb aquest sentiment.

Tothom pensa a caviar la humanitat, però gairebé ningú no pensa a canviar-se a si mateix.

Quan més honestos sigueu amb aquestes tres raons i menys us deixeu portar pel malestar d’allò que no voleu en la vostra vida, més possibilitats tindreu de canviar-ho, perquè si no, podeu caure en una fugida cap endavant, i això té molt poc recorregut i molta frustració. I, sobretot, que el vostre cervell reptilià no es torni un dinosaure incapaç de veure-hi, acceptar i canviar davant d’un món nou.

Podem caure en el desig infantil que la realitat canviï i s’adapti a la nostra idea de com caldria que fossin les coses: la nostra parella hauria de ser com nosaltres voldríem que fos per a poder ser feliços, els nostres pares haurien de ser com a nosaltres ens agradaria, els nostres caps haurien de comportar-se de la manera que creiem que haurien de ser… i així successivament, posant molt d’esforç i energia en coses que realment no tenim control, i no: realment on sorgeixen els canvis? Deixeu-me que us expliqui una història:

El sufí Bayazid diu sobre si mateix: «de jove jo era un revolucionari i la meva oració consistia a dir a Déu: ‘Senyor, dona’m forces per a canviar el món’.

A mesura que em vaig fer adult vaig adonar-me que m’havia passat mitja vida sense haver aconseguit canviar ni una sola ànima. Vaig transformar la meva oració i vaig començar a dir: ‘Senyor, dona’m la gràcia de transformar els qui entren en contacte amb mi, encara que només siguin la meva família i els meus amics. Amb això em dono per satisfet’.

Ara que soc un vell i tinc els dies comptats, he començat a comprendre com n’he estat, d’estúpid. La meva única oració és la següent: ‘Senyor, dona’m la gràcia de canviar-me a mi mateix’. Si hagués orat d’aquesta manera des de bon principi, no hauria malgastat la meva vida. Tothom pensa a canviar la humanitat. Gairebé ningú no pensa a canviar-se a si mateix».

*El model del cervell triun no serveix per a explicar com funciona el cervell, ja que és molt complex, però sí que serveix per a explicar de manera gràfica i senzilla certs comportaments.

canvis, coach, salut, superació personal,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>