Et desitjo el suficient

S’acaba l’any i en comença un de nou. Ens desitgem i desitgem el millor per als altres, però ¿què és el millor? Pot ser que pensem que el millor és que ens toqui la loteria, però estatísticament a les persones que els toca acaben pitjor del que estaven abans que els toqués, i de la pitjor tragèdia n’ha sorgit el millor d’una persona. Aleshores, ¿què és el millor que podem demanar a la vida i desitjar als altres?

La virtut està enmig de l’excés i del defecte. «Tot en la seva mesura», deia Aristòtil a Ètica a Nicòmac. Com una mateixa substància segons la dosi et pot matar o guarir. I és que a vegades passa amb la vida una cosa similar: ens dona coses que no ens van agradar en aquell moment, però que amb la perspectiva i temps suficients hem vist que han estat nutritives, i que aquelles coses que ens agraden tant poden ser perjudicials i nocives. També passa que de vegades no canviem fins que no hem decidit que ja en tenim prou d’allò que no ens agrada. Sobre la mesura i del bo de les coses m’agradaria explicar-vos una història:

Estant en un aeroport vaig escoltar un pare i una filla en els seus últims moments. S’anunciava la sortida del vol d’ella i al costat de la porta vaig sentir que li deia:

–Papa, la nostra vida junts ha estat més que suficient. El teu amor és tot el que sempre he necessitat.

–Et desitjo el suficient, a tu també, filla —va dir son pare.

Li va fer un petó de comiat i ella va partir. Ell va caminar cap a la finestra on jo era assegut. Allà parat, jo podia veure que volia i que necessitava plorar. Tot i que intentava no ser un intrús en la seva privacitat, ell em va demanar:

–¿Alguna vegada ha dit adeu sabent que seria per a sempre?

–Sí que ho he fet. Però perdoni per demanar… ¿Per què aquest és un adeu per sempre? —li vaig demanar.

Soc vell, i ella viu molt lluny. Tinc desafiaments per davant i la realitat és que el seu pròxim viatge de tornada serà per al meu funeral —va dir—

–Quan li deia adeu vaig sentir que li deia «et desitjo el suficient». ¿Puc demanar-li què vol dir?

Va començar a somriure.

–Aquest és un desig que ha passat de generació en generació. Els meus pares, però, ho deien a qualsevol.

Va fer una pausa per un moment, i mirant amunt com tractant de recordar els detalls, va somriure un cop més.

–Quan nosaltres diem «et desitjo el suficient» estem desitjant a l’altra persona que tingui una vida plena de prou coses bones que els sostinguin.

Continuant i girant-se cap a mi, va compartir-me les paraules següents, com recitant-les de memòria:

«Et desitjo el suficient només per a mantenir la teva actitud brillant.

Et desitjo prou pluja per a apreciar més el sol.

Et desitjo prou felicitat per a mantenir el teu esperit viu.

Et desitjo el suficient dolor com perquè els petits plaers i coses de la vida apareguin més grans.

Et desitjo el guany suficient per a satisfer els teus desitjos.

Et desitjo prou pèrdua per a apreciar tot el que tens.

Et desitjo prou ‘holes’ perquè et portin a través de l’’adeu’ final».

Aleshores va començar a plorar i es va allunyar.

Així que, amb els meus millors desitjos, «et desitjo el suficient»!

autoajuda, coach, superació personal,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>