Finlàndia i jo: a dos ritmes

Dos avions i un tren. Gairebé 4000 quilòmetres vaig recórrer fins arribar a la capital de la Carèlia Septentrional. La ciutat, fundada pel tsar Nicolau I de Rússia, començava a desglaçar-se dels metres de neu que l’havien cobert durant els mesos anteriors. El cabalós riu de tinta que travessava el municipi va ser el primer que em va sorprendre. Vaig anar a tocar la gèlida aigua per observar-ne bé el color. Era negra!

Finlàndia vol dir terra pantanosa. De fet, la paraula anglesa peatland, que significa torbera, ens recorda quin tipus d’hàbitats trobem en aquesta zona del nord d’Europa. I així ho denota el nom oficial d’aquest país escandinau: Suomi.  vol dir torba en finès. La torba, que és un material terrós format per restes vegetals en descomposició, conté gran quantitat d’àcids húmics, que són els que donen la coloració fosca a les aigües on aquesta abunda.

Borrons dels arbres vora un llac finès.
Borrons dels arbres vora un llac finès.

Suomi és així un gran pantà d’aigües enfosquides. Es tracta d’un país pla que té gairebé 190.000 llacs. Aquesta combinació ens obsequia amb una gran paleta de colors quan la llum minva. La llum, un dels principals factors abiòtics que marca els ritmes vitals dels éssers vius. I Finlàndia és un país d’extrems, en què hi ha dies sense Sol i dies en què el Sol no es pon, en què adés et trobes a 80ºC vora el braser de la sauna, adés submergit en les aigües glaçades.

La llum influeix de forma molt notòria sobre tots els organismes i determina els ritmes de la natura. El més conegut n’és el ritme circadià, lligat al cicle de llum/foscor, i que estableix els cicles diaris en plantes i animals. Els humans també disposem així d’un rellotge biològic que està regulat genèticament, però en què els canvis d’exposició a les hores de llum i de foscor poden causar alteracions en els nostres patrons biològics, inclòs també el de comportament. La relació directa d’aquest fet la podeu comprovar vosaltres mateixos quan agafeu un vol a l’altra punta del món. El trastorn horari (jet lag en anglès) és causat per un desequilibri del nostre rellotge intern com a conseqüència d’una alteració en la secreció de l’hormona melatonina, que respon a les hores de llum a les quals hem estat exposats.

¿Hi ha al país de les torberes una espècie de jet lag generalitzat? Un home comença a arruixar la brasa i em tapo els ulls i el nas. Sento com em cremen les orelles i, tot seguit, quan no puc més, surto a corre-cuita de la sauna per tirar-me al llac d’aigües negres. Els colors del cel passen del groc-taronja al vermell, rosat, fúcsia, violeta i finalment a blau fosc. Però no s’acaba mai de fer de nit, com una espelma que sembla que es consumeix però que revifa amb l’oxigen. És llavors com, enlloc d’enfosquir, a partir de la mitjanit comença a clarejar i embogeixen els ocells i els borrons dels salzes comencen a brotar.

Sense persianes a l’habitació, decideixo posar-me l’antifaç, però em toca les pestanyes i me l’acabo traient. Els ocells no dormen, i jo tampoc. Com un miratge, somio una besada d’amor als llavis en una estació de tren llunyana. Hi pujo i deixo enrere la ciutat. El tren va a una velocitat i les llàgrimes em regalimen per la cara a una altra. Però tot queda en una alteració del son. Kiitos —dono les gràcies en finès—. Finlàndia va a un ritme, i jo a un altre.

Zona pantanosa a Finlàndia.
Zona pantanosa a Finlàndia.
ambient, finlàndia, natura,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>