Flora que adoctrina i fòssils pancatalanistes

He fet classes com a professor de l’especialitat de Biologia i Geologia en un institut públic de Menorca durant un curs escolar. En el moment d’escriure aquest article em trobo a molts quilòmetres de casa, però m’arriben les notícies que els diputats del partit ultradretà, xenòfob, homòfob, masclista —i un serial d’adjectius més—, que no cal ni dir-ne el nom perquè tothom sap de qui es tracta, volen entrar a uns quants centres docents de les Illes Balears per buscar-hi mostres d’adoctrinament catalanista mitjançant la immersió lingüística.

L’institut on he exercit docència és un dels més longeus de l’illa, i on per tant podem deduir que part dels alumnes i professors van viure l’educació durant l’època del règim franquista. És a dir, una educació en què la llengua pròpia de l’illa va ser negada i les idees progressistes castigades. I justament aquest és un dels instituts en què el partit que va embrutar el nom a la prestigiosa editorial de diccionaris vol inspeccionar per donar combustible a les seves tesis anticatalanistes.

I està clar que trobaran el que vulguin, o sinó s’ho inventaran. Perquè a Menorca els professors fan classes igual que un portuguès les fa en la seva llengua. A les Illes la immersió lingüística no està legislada igual que ho està a Catalunya, però sí que té un reconeixement especial en el seu Estatut d’Autonomia, segons el qual cal vetllar perquè el català —de vegades a cada illa anomenat amb el nom de la seva variant— sigui la llengua d’ús habitual a les classes. I estableix un mínim del 50% de les classes i deixa a mans de cada institut ampliar aquest valor.

A la majoria d’instituts no fa falta cap llei perquè hi impera el sentit comú. Crec que la majoria d’educadors (almenys aquells que vivim la nostra feina i que ho fem de forma vocacional) ens regim per aquest sentit. Així, fem les classes en la llengua en què ens sentim més còmodes. Si la nostra llengua materna és el català i ens trobem en un indret on la llengua pròpia de la població és aquesta, no hi trobarem cap motiu per no fer les classes en aquesta llengua. Al contrari, crec que a ningú se li acudiria fer classes en català fora d’aquelles zones del territori lingüístic català. Bé, sí, tinc un company filòleg que fa classes de català a Mèxic i de ben segur que a molts indrets del món tenen interès per aprendre aquesta llengua romànica, i més després del gran èxit de la Rosalia en el seu hit en català.

Escrivint aquestes paraules penso en la ridiculesa d’haver de seguir argumentant això al segle XXI. Però tot viatjant m’adono que el pensament segueix perseguit en molts indrets del món i que les idees i les llengües es combaten amb armes, presons i exilis forçats. I és tota una pena, perquè justament el que sembla ser el denominador comú en tots aquests casos és un dèficit d’educació i d’empatia.

Mapa comarcal dels Països Catalans
Mapa comarcal dels Països Catalans

En clau ultradretana espanyola la Biologia i Geologia és una matèria present en el pòdium de l’adoctrinament. Jo feia les classes en català, i a més en variant dialectal de Barsalona perquè és la meva, i barrejant paraules en menorquí perquè em vaig enamorar i contagiar un poc d’aquest rallar tan polit. Un gran crim si a més la neogestapo espanyola sabés que els meus alumnes van fer pràctiques de fòssils amb un exemplar de la Història Natural dels Països Catalans que hi ha a la biblioteca de l’institut, una obra mestra i de gran rigor en el món de les ciències en català, que va comptar amb la participació de centenars de reconeguts investigadors. I que al passadís que duu al departament de Biologia i Geologia hi vaig penjar uns pòsters amb uns dibuixos preciosos de flora i fauna d’aquest territori lingüístico-cultural. Els vaig trobar abandonats al departament i vaig trobar que afavorien les blanques parets del corredor.

Perquè en les ciències de la naturalesa les àrees de distribució de les espècies entenen més de natura que de política absurda. I sí, el Mediterrani occidental coincideix en gran part en l’àrea lingüística dels Països Catalans a causa de la seva climatologia i història biogeogràfica. I hem tingut la sort de tenir grans investigadors que han posat la cultura per davant de polítiques absurdes, i que han teixit grans obres científiques per a tot el públic de les Illes Balears, País Valencià, Andorra, Catalunya i Franja d’Aragó.

Si cerquen brega se l’hauran d’inventar, perquè a l’institut l’únic que hi trobaran és un equip directiu de primera, cohesionat i compromès amb la millora educativa, uns professors entregats i uns alumnes amb ganes d’aprendre. I al cap i a la fi, una representació d’una societat petita i cohesionada, que vol viure tranquil·la a la seva petita terra i que vol que la deixin en pau.

Així, l’únic que podria anotar la Santa Inquisició seria «flora que adoctrina y fósiles pancatalanistas». En castellà, és clar. No fos cas. I potser farien una crema de llibres al pati i estriparien els pòsters de la flora i fauna. I titllarien de bruixeria els alumnes compromesos amb la Comissió per la Igualtat de Gènere. I s’escandalitzarien en saber que hi ha alumnes que estimen persones de tots dos sexes. I el que és el clímax: al Nadal gran part del professorat vam cantar una cançó en valencià davant de tots els al·lots que promou l’empoderament de les dones. Uau. Un català cantant en valencià en un institut menorquí. Crec que sens dubte el primer d’anar a la foguera seria un servidor.

adoctrinament, ambient, balears, català, natura, pancatalanisme,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>