Fruticultura ecològica en petit format

Sovint tenim unes pensades genials en aquesta vida, petits actes en el nostre temps ‘lliure’ que perduren en l’existència. Sovint, també, aquestes decisions acaben hipotecant aquest temps tan preuat, el que precisament ens havia portat a emprendre aquella decisió… un bon maldecap, en definitiva. Una d’aquestes idees podria ben ser l’acte de plantar fruiters de pinyol al jardí, una acció que es pot coure al cap i materialitzar en un tres i no res, per exemple un diumenge al matí. Un espai de temps massa curt per a encertar tantes variables en joc… Intentem doncs, tot seguit, resumir algunes passes ben senzilles per a no morir-nos en l’intent.
Amb un estudi bàsic del sòl podrem conèixer el portaempelt que més bé s’hi adaptarà, i gràcies a l’estudi del clima sabrem les varietats que més s’adaptaran a la nostra zona. Si amb un pal gros foradem el sòl uns 80 cm en podrem conèixer la profunditat i compactació. Podem arrodonir-ho fent un anàlisi del carbonat càlcic present (reacció amb àcid clorhídric).

Del clima no cal pas dir-ne res, amb el temps que corre… Bàsicament necessitem saber quantes hores de fred tenim (per sota dels +7ºC) i sobretot el tema clau de les gelades primaverals. En general, cirerers, pruneres, albercoquers i presseguers floreixen entre febrer, març i inici d’abril. Les gelades fortes entre la floració i el quallat poden provocar pèrdues molt importants. Si estem en una zona sensible i podem triar, evitarem les zones més exposades al vent de nord.
Si estem en alçada i en climes interiors, escollirem aquelles espècies i/o varietats que tardin més a engegar la ‘maquinària’ de floració. En general i a tall d’exemple, molt millor un cirerer que un presseguer i molt millor un préssec groc que un de vermell. Per últim remarcar que, ni totes les varietats tradicionals són les millors, ni totes les varietats modernes són dolentes. Únicament necessitem saber el grau d’adaptabilitat de cada varietat a cada zona.
Per als més llunàtics, planteu el fruiter en lluna descendent. Serà bo anticipar-se al dia de la plantada, fent un forat de categoria una setmaneta abans de l’ocasió. Si decidim de posar el fruiter a la gespa del jardí, una opció molt interessant per al benefici mutualista entre espècies, caldrà que deixem un escocell mínim de 50 cm de radi, en el qual limitarem el desenvolupament de la gespa. Aquest espai serà bo per a plantar algunes espècies amb beneficis interessants. Si no tenim reg localitzat, hem de vigilar de no mullar el tronc de l’arbre.

La poda que realitzem serà la garantia d’uns arbres equilibrats, airejats i amb una salut òptima. La millor manera de formar un fruiter de pinyol és podar-lo en forma de vas, ja que obtenim una bona il·luminació de la vegetació de l’arbre i, per tant, una bona distribució dels fruits. En definitiva, és un tema prou tècnic i delicat com per a fer-ho un diumenge de ressaca. En general, farem podes de fructificació cada any en els presseguers i cada 2-3 anys en el cirerer, l’albercoquer i la prunera.
Als peus del presseguer i albercoquer hi plantarem alls i/o cebes per a activar la protecció del propi arbre contra el temut arrufat. Quan veiem els símptomes d’aquesta malaltia, que provoca una forta deformació foliar, ja anem tard per a evitar la seva proliferació! És important d’efectuar una aplicació foliar preventiva amb base de coure just quan el borró s’obre abans per a florir, i si plou, hem de repetir l’aplicació. Si l’encertem, la campanya serà més tranquil·la, altrament també podem regar i ruixar l’arbre preventivament amb sèrum de llet o iogurt diluït al 10& cada tres setmanes des de floració fins a mitjan estiu. Si tenim atacs de grafolita, un lepidòpter que fa les postes als brots, podem plantar maduixes o palma d’or al peu de l’arbre, les quals n’atreuen els seus predadors naturals. També podem utilitzar mètodes de confusió sexual si observem moltes picades any rere any: es deixa anar en l’ambient molta d’olor de femella i així el mascle és incapaç de trobar-ne cap…

Als peus del cirerer hi podem plantar ravenets picants per a activar la protecció contra la floridura dels fruits (monilia), una malaltia que afecta i molt en zones amb altes humitats i varietats sensibles. Un problema freqüent del cirerer és la gomosi, produïda per un fong propi sobretot de zones fredes i humides. És molt important de mantenir el sòl airejat, sense entollament i sobretot realitzar la poda en verd, just després de la collita. Quan l’arbre té fulla, les ferides cicatritzen molt millor (l’albercoquer també). Si observem molts de pugons podem plantar-hi ruda, que gràcies al seu fort aroma allunya pugons i de retruc les formigues.
En general, les proximitats d’espècies com el boneter, l’arç, l’om o l’avellaner poden afavorir la presencia del pugó verd del presseguer, albercoquer i prunera. Si tenim problemes recurrents de pugó, podem plantar en els peus dels arbres, o en les proximitats, espècies com l’herba remuguera (Tanacetum vulgare), el morrissà bord (Lobularia maritima), el bojac de jardí (Calendula officinalis) o el donzell (Arthemisa absinthium), plantes totes elles molt útils ja que compleixen multitud de funcions, una de les quals es atraure totes aquestes cuques que ens ajudaran a equilibrar les poblacions descontrolades de pugó. Són petits però n’hi ha molts!

hort, natura,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>