La percepció del gènere

Fa uns dies vaig sentir d’esquitllada a la ràdio algú que parlava del «dia de les treballadores», i immediatament vaig pensar si els ganduls no tenien dret de gaudir d’un dia de festa. Es veu que si ets un home jubilat, ara no pots fer festa el primer de maig.

Les llengües romàniques com la nostra tenen un sistema de dos gèneres que no funciona com a oposició total, sinó com a presència/no presència. Així, professora té una marca de gènere femení (-a) i professor no en té cap. En una reunió de professors no hi apreciem cap gènere atès que el mot professor fa l’oposició de paraula no marcada davant de professores que sí que té el gènere marcat. L’oposició és, doncs, entre la forma no marcada i la forma marcada. I tot això no té res a veure amb un suposat sexisme lingüístic.

Les llengües poc sovint visibilitzen els homes. Els treballadors no ens defineix el gènere, perquè no hi ha cap tret semàntic distintiu de masculí ni cap marca morfològica de gènere. Les treballadores sí: són exclusivament dones i tenen una marca que ens ho identifica. El fet d’haver associat erròniament el gènere A al mot masculí i el gènere B al femení fa que caiguem en el parany de la concepció sexista de les llengües, i intentem solucionar-ho amb construccions artificials. L’oposició real entre home i dona no la marca el mot treballador, sinó treballador home i treballadora. Si afegim treballadora a dona, l’adjectiu no fa d’oposició, sinó de matís entre dona gandula i dona treballadora. Ara, els autònoms han passat a ser persones treballadores autònomes només perquè algú ha determinat que un autònom contenia informació sexista.

Sense anar més lluny: els mitjans de comunicació i els organismes públics (ràdio, televisió, govern…) n’han fet bandera i ara rebem missatges que ens parlen de la ciutadania en comptes dels ciutadans (la ciutadania només és la condició de ciutadà), de l’alumnat (i l’alumnat és el temps que has estat fent d’alumne, no un col·lectiu d’alumnes) o fins i tot de coses com aquell donatge que es va inventar el govern de Barcelona perquè creia que homenatge era sexista.

La visibilització de la dona i l’excusa de la (no) inclusió en el llenguatge ens han menat a una artificiositat i a un desdoblament ben gratuït que, sovint, juga en contra nostra.

actualitat, català, gènere, país, sociolingüística,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>