Hollywood fa por, les malalties mentals no

Entre els darrers dies d’octubre i els primers de novembre se celebren a diferents parts del món festivitats com el Halloween, el Dia dels Morts, el Samaín o el nostre Tots Sants —amb la seva respectiva Castanyada—. Aquestes festivitats es relacionen en gran mesura amb la idea de fi de cicle —final de la collita, de la fertilitat de la terra, de les hores de llum…— i afloren les supersticions relacionades amb els difunts i amb allò sobrenatural. Hollywood ha sabut explotar molt bé aquestes darreres supersticions i hi ha un llarg llistat de films especialitzats en gènere de terror, on casualment, els fets transcorren la nit de Halloween.

Personalment no m’ha agradat mai aquest tipus de film pel senzill motiu que no trobo gens estimulant pensar que un esperit em pugui posseir i hagi d’acabar amb el coll amb contractures de tant rodar i tota jo plena de vòmit. Parlo de L’exorcista, per als qui sou tan poc afeccionats com jo i no enteneu la referència.

 

Anthony Perkins, a Psicosi (1960): «Tots ens tornem bojos algun cop»

A mesura que han anat passant els anys, i suposo que per formació professional, el que més m’esgarrifa no són els films en si sinó el tracte i l’ús que fan de les malalties mentals per a fer por a les persones. Perquè, deixant de banda els que tracten temes com l’espiritisme, un gran part de la producció del gènere se centra en assassins brutals que pateixen d’algun tipus de trastorn de personalitat, la gran majoria —és clar—, psicopatia. Us n’oferiré una petita mostra, i tot i que el film més actual té vint anys, atenció als fòbics dels espòilers perquè en faig algun!

Psicosi (1960), l’adaptació de Hitchcock de la novel·la homònima, va provocar que més d’algú entrés a la dutxa amb l’ai al cor durant una bona temporada. El mateix nom de l’obra ja ens en dona pistes: home jove extravertit amb afeccions estranyes i una relació complexa amb la mare, tan complexa que al final es descobreix que es fa passar per ella des de fa temps. De la misogínia de Hitchock en parlarem un altre dia. Psicosi és l’obra predilecta dels psicoanalistes perquè hi apareix de tot: el complex d’Èdip, dependència, fetitxes, desdoblament de personalitat i psicopatia. El film deixa entreveure que possiblement els problemes emocionals del protagonista es deuen a abusos que va patir durant la seva infantesa.

https://indiehoy.com/wp-content/uploads/2020/06/psicosis.jpg

The Shining (El resplendor, 1980): un home troba feina en un hotel, carrega tota la família al cotxe i som-hi tots cap a la nova feina. Resulta que un cop instal·lat comença a tenir actituds estranyes i que incomoda la família. Bàsicament, els vol matar. Tot i que es deixa entendre que hi ha la intervenció d’alguna presència malèfica, bàsicament el comportament del protagonista es deu a l’avorriment, la manca de son, la incomunicació amb la resta de la societat i a problemes personals previs que desemboquen en una espècia d’esquizofrènia amb al·lucinacions visuals i auditives esgarrifoses.

American Psycho (2000): el psicòpata de manual per excel·lència en l’imaginari col·lectiu. Un jove atractiu, triomfador i intel·ligent, aparentment perfecte però amb un gust per la violència i la sang incontrolables. El protagonista mostra un perfil narcisista, té TOC i és antisocial, s’imagina crims esgarrifosos i acaba cometent més d’un assassinat.

https://pm1.narvii.com/5992/46cfd5682db98d0fe0338e3e6ce352d390af9710_hq.jpg
Norman Bates, un dels personatges més terrorífics de la història del cinema

Tal com deia anteriorment, aquests són només tres exemples del llarg repertori de personatges terrorífics que Hollywood ha creat, emprant la malaltia mental com a explicació dels seus actes. Potser molta gent mira un film o una sèrie d’aquest tipus i no s’adona dels estigmes que genera. Perquè la psicopatia, l’esquizofrènia i la psicosi —entre moltes d’altres malalties— existeixen i poden presentar simptomatologia que afecta la seva conducta, però no per aquest fet el pacient es converteix automàticament en un assassí macabre en potència, que mata adolescents en un campament abillat amb una màscara de jugador d’hoquei com a uniforme.

Evitem de pensar en aquests estereotips quan estiguem davant d’una persona afectada per algun trastorn mental sever. Oferim-los el nostre acolliment i ajuda. Els veritables monstres són a Hollywood, no pas davant de la càmera amb una destral a la mà, sinó al darrere d’aquesta vivint possiblement en una mansió amb tota mena de luxes. Cerqueu informació sobre James Toback o Harvey Weinstein.

cinema, malalties mentals,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>