L’origen de les verges marineres: l’Isis Pelagia

Ha arribat l’estiu i entre moltes altres coses, s’inaugura la temporada de les verges marines. Em direu que què faig jo parlant de mar a un espai més de muntanya, però ja que a l’article passat parlàvem de fer cultura de proximitat, us animo a visitar les costes de les comarques veïnes des d’una perspectiva diferent.

Aquests dies, concretament el dia 16 de juliol, se celebren als pobles mariners les tradicionals processons de la Mare de Déu del Carme, patrona dels mariners (entre molts altres títols). Jo, que no era molt de verges, durant uns anys vaig gaudir del luxe de tenir un familiar amb una barqueta, i cada estiu em veia exposada a la fatídica obligació d’assistir a la processó del Carme: engalanàvem la barca amb floretes mentre seguíem una barcassa oficial que portava la verge i fèiem la bereneta al port al costat de les altres barques que no paraven de xiular i cridar-li a la verge coses com guapa i visca. L’ambient em resultava força avorrit ja que, entre altres coses, aquesta Mare de Déu també és patrona de l’armada espanyola, amb el que podeu fer-vos una idea aproximada de l’espectacle.

Com a bona arqueocuriosa una de les coses que més em fascina és entendre l’origen de les coses i una de les meves passions és cercar restes de formes de culte pagà en les manifestacions religioses catòliques que d’adolescent em resultaven tan curioses i, com a mínim, fascinants des d’un punt de vista antropològic. Imagineu-vos el meu goig quan gràcies a la carrera vaig descobrir que la majoria de sants i verges als que venerem tenen un origen pagà i que la ritualística que els envolta és un dels vestigis culturals més interessants per a apropar-nos a la religiositat d’època antiga.

Si voleu saber quin és un dels casos més representatius del que us explico, l’heu encertat: les marededeus marineres tenen un origen molt concret —tot i que encara avui dia discutit— en el món pagà. Segons sembla, les processons marineres de la Isis Pelagia —una de les advocacions de la deessa nilòtica Isis— conegudes com a Navigium Isidis i que se celebraven al Nil i arreu del Mediterrani entre els segles i i vi dC, serien el precedent pagà d’aquest tipus de celebració. Tot i que alguns historiadors veuen més proximitat de dates amb la celebració del carnaval, els paral·lelismes rituals i la llur relació amb el món de la navegació, confirmarien la pervivència d’un culte pagà de tradició nilòtic-romana en la seva forma catòlica a traves de l’associació entre Isis Pelagia i les verges marineres.

Processó en honor d’Isis (1902), tot representant la festa de la Navigium Isidis. Autor: Frederick Arthur Bridgman
Processó en honor d’Isis (1902), tot representant la festa de la Navigium Isidis.
Autor: Frederick Arthur Bridgman

El ritual de la Navigium Isidis, descrit breument per Apuleu a les seves metamorfosis, tenia lloc al març, mes en què s’inaugurava la temporada de navegació de primavera i estiu o Mare Apertum. Aquest ritual estacional era important en una època en la qual no es gaudia dels avenços tecnològics pertinents per a una navegació segura pel Mediterrani a l’hivern i consistia en una processó marítima en què la representació de la deessa Isis era portada fins al Nil a navegar. Engalanada amb flors, oracions i càntics, els fidels pregaven per la protecció a Isis Pelagia en les empreses marítimes que haguessin d’emprendre.

El desplaçament de la data de les Navigium Isidis de la Isis Pelagia o deessa protectora de la mar, en èpoques tan avançades com el juliol per a les celebracions marineres, deu tenir també una explicació lògica que per ara desconec però que no deixa de tenir relació amb la seguretat de l’estiu per navegar. La qüestió que cal destacar és la relació que existeix entre els pobles que avui dia encara celebren un ritual sospitosament similar i la seva tradició romana anterior. A la península Ibèrica, per exemple, és als pobles costaners del sud on més se celebra la festivitat marinera del Carme, pobles que en època púnica i romana gaudiren d’una important tradició marinera i una activitat econòmica costanera substancial per al desenvolupament de l’economia hispana. És també en aquests territoris on els arqueòlegs han trobat més vestigis de culte a la deessa Isis. Originalment egípcia, el seu culte l’adoptaren els romans i les seves conquestes arreu de l’imperi, bo i assolint una gran popularitat, especialment entre els segles I i III dC a la península. El nord, per la seva banda, també rebé la influència d’aquest culte oriental tot i estar menys romanitzat, possiblement a causa de la similitud amb tradicions o cultes anteriors a la romanització i a la seva relació amb les activitats econòmiques marítimes, el que hauria facilitat una transició o sincretisme entre cultes indígenes i romans i/o orientals. Amb la cristianització i el període islàmic, és lògic pensar que molts d’aquests indrets volgueren conservar les celebracions tradicionals i encomanar-se a la protecció d’una divinitat protectora marinera per a les seves incursions a la mar, amb el que fou necessari buscar a la deessa pagana un equivalent catòlic, per exemple, la Mare de Déu o Sant Pere.

Per estrany que sembli, adaptar tradicions ancestrals a les noves realitats és un fenomen molt repetit durant la història, com demostren aquest tipus d’assimilacions religioses. I és que la tradició és quelcom que per molt que canviï el nostre entorn, ens costa abandonar. La cultura, sia religiosa, lingüística o social, és una cosa que portem molt endins i que forma part del nostre entramat psicològic i sociològic. Als que us agrada la història, us convido a investigar sobre els orígens de les vostres celebracions catòliques preferides, de ben segur que us emportareu una sorpresa i entendreu més sobre els nostres avantpassats i la seva lògica, que encara que sembli mentida, no era tan diferent de la nostra.

carme, isis pelagia, marededeu,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>