Informazio iturria, la font del saber

Qui és el vostre gurú del món vegetal? Quin és el vostre secret per a la immensa exhuberància del vostre verger? Quina és la vostra font d’informació?

En el món de l’horticultura els mites passen per sobre de les llegendes. Qui no coneix o ha tastat el tomàquets de l’Antonio o les mongetes de la Carme? Com a bons hortolans només expliquen què han experimentat ells solets, tot just després d’escoltar els avis tantes i tantes vegades durant anys. Que el lectori s’imagini, doncs, la roda d’experiències trameses des que els humans vam començar a cultivar ara fa uns 10.000 anys. Durant tot aquest temps la selecció genètica ha creat el que avui anomenem cultius.

Segurament l’agricultura és l’ofici més antic que hem inventat, i potser per això hauríem de questionar-nos alguns avenços realitzats en les últimes 2-3 generacions

A mesura que l’agricultura va evolucionar vam deixar de ser nòmades, vivint en emplaçaments permanents. Mica en mica els poblats van anar creixent fins a convertir-se en ciutats. La fórmula era fàcil: més aliments, més població, més ciutats i més terres de cultiu. La demanda d’aliments va transformar i segueix transformant completament el planeta Terra. Amb el pas del temps les ciutats van necessitar més especialització i la gent va abandonar el camp i la muntanya.

El nou ressorgir industrial feu que la mà d’obra dels camps de cultiu se substituís per màquines cada cop més complexes. La revolució industrial i les sobres de la tecnologia militar van portar el desenvolupament d’agroquímics i fertilitzants sintètics a partir del segle xix. Als llibres, potser avui obsolets, d’aquest últim avenç li’n diuen Revolució Verda, però de verda no en va tenir absolutament res.

Avui dia hi ha llibres, blogs i webs de tota mena amb molt bon contingut

Aquesta historieta temporal completament subjectiva intenta expressar al lector que totes les tècniques avancen i evolucionen, però no per això han de ser més efectives o sostenibles. El coneixement científic encara no pot respondre la multitud de preguntes que hi ha al voltant de les relacions entre els diferents éssers vius que habiten al voltant d’un cultiu. Si sou hortolans afeccionats i no voleu usar fitosanitaris i adobs de base química, cal que sapigueu que no tot seran flors i violes: la complexitat d’aquest ofici us desbordarà per tots cantons. Finalment tirareu pel dret i ruixareu amb aquell sulfat de les patates que ho mata tot, aquell adob màgic d’exuberància gairebé infinita o aquell herbicida més cancerigen que el mata-rates. Necessiteu informar-vos acuradament o la falta de temps us portarà a un dèficit d’experiències. El tema clau davant de la immensa oferta d’informació que existeix avui dia és saber quines fonts d’informació ens poden ser útils i eficientment efectives… en definitiva, quines segueixen les ensenyances ancestrals de l’Antonio o la Carme.

Seguidament us faré un petit recull de personatges que bé podrien ser aquests hortolans amb coneixements ancestrals. Petits espais virtuals d’inspiració. No són llibres, webs o youtubers de copia-i-enganxa, sinó gent que relata experiències viscudes per ells o per gent molt pròxima. En aquest sentit us recomano la lectura de El huerto familiar ecológico de Mariano Bueno, i si ja teniu més experiència en horta, us anirá molt bé de llegir Las plantas compañeras de Jean-Paul Thorez i Sandra Lefrançois. Si el que preferiu és llegir articles en català sobre horticultura us recomano el blog de la gent de Phonericus, hi ha multitud d’informació sobre fertilitat, biopreparats, boscs comestibles i molt més! Si en canvi us agraden els videoblogs podríeu donar un cop d’ull al canal de Youtube de la gent de Mas les Vinyes. Un projecte de formació vivencial especialitzat en permacultura que ja és referència a Catalunya. També és molt interessant és la informació que ens dona Adalú Pereira i Santi Soto a través del projecte de El Vergel de las Hadas.

Si teniu ganes de conèixer l’ofici de l’horta ecològica i començar a cultivar els vostres propis aliments lliures de toxines, hauríeu de deixar l’aixadell guardat i empapar-vos abans de coneixement contrastat. O potser vau néixer ensenyats?

cultiu, hort, natura, terra,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>