La nostra energia és la nostra força

Dia Internacional de l’Educació Social

La feina d’un educador, la mateixa paraula ho diu, és educar. No podem salvar ningú. Som figures de referència, facilitadors de processos en els quals moltes vegades tenim serioses limitacions per poder incidir de manera objectiva en determinats nens o adolescents, perquè les seves històries personals poden estar condicionades en gran mesura per patrons familiars molt arrelats que es reflecteixen en els seus comportaments, eleccions personals, la manera de relacionar-se, malalties psiquiàtriques, hiperactivitat o altres tipus de dèficit que moltes vegades no podem tractar però estem en l’obligació de conviure amb això, perquè d’això es tracta la nostra feina.

El món de l’educació social és com una muntanya russa, pot ser que l’activitat vagi molt bé o pot ser que acabi essent en un infern de circumstàncies. És com un esport de risc, mai saps on has d’arribar o com i en quin estat et trobaràs al final de l’aventura.

Dependrà en gran mesura de l’estat emocional personal com acabarà el dia, la setmana, el mes o l’any. En el tracte directe amb nens i adolescents, establim unes transaccions que involucren les nostres emocions personals. Tot el que passa a la feina té un impacte que en ocasions pot provocar seqüeles: nerviosisme, ansietat, xoc, paràlisi, pèrdua del son, depressió, desgana… entre una infinitat de càrregues o símptomes que poden donar l’alarma que la feina està tenint un efecte negatiu en la nostra vida personal.

Com podem cuidar-nos els professionals de l’educació?

Per tal d’agafar energia, guarir les seqüeles de la feina i poder continuar, hem de ser conscients de les nostres limitacions personals, dels límits que ens trobem en el sistema i de la convivència amb l’equip de treball amb el qual interactuem. A partir d’aquí, potser és més fàcil desplegar el nostre potencial essent conscients que som un dins d’un equip i d’un treball, amb molt per a aportar i amb molt per a aprendre.

Conferència de Cayac a Ribes de Freser
Conferència de Cayac a Ribes de Freser

Algunes consideracions que poden ser útils:

  • Som persones, no màquines insensibles. Per tant hi haurà dies de tot: tristeses, alegries, serenitat, eufòria, mal humor… la qüestió és ser conscients dels nostres propis estats emocionals per tal diferenciar el personal del que passa a la feina.
  • Quan es presenta alguna situació desbordant, esser conscients fins a on podem arribar. Mai no fa nosa demanar la col·laboració d’un company que estigui en millors condicions en el moment d’un succés, sempre que no sigui habitual recórrer a altres persones perquè resolguin la situació.
  • No prendre’ns com a personal les reaccions dels usuaris dels recursos on interactuem. Recordem que són persones vulnerables, amb càrregues emocionals i patrons familiars deficitaris que es manifesten en diferents circumstàncies que actuen com a detonants dels seus propis punts de conflictes.
  • Pot passar que en algun incident se’ns s’activin les nostres pròpies ferides emocionals, sensació d’impotència, xoc, ràbia, abandonament… En aquests casos, convé prendre consciència del detonant i cercar ajuda professional. De vegades, un mateix és capaç de reconèixer i en conseqüència redirigir. Recordem que les persones en estat de vulnerabilitat són molt hàbils per a mostrar-nos les nostres pròpies mancances i debilitats,  aquestes coses són a les que cal parar atenció per entendre’ns nosaltres mateixos.
  • Des del nostre punt de vista creiem que no hem de salvar ningú: quan volem salvar, ens posem per sobre dels altres i sense voler-ho ens podem trobar amb nivells de conflictivitat o rebuig que no comprendrem.
  • No hem de pretendre substituir una figura familiar. Des de la nostra humil experiència hem après a no jutjar les famílies de nens i adolescents. No sabem què duu algú a cometre actes d’abús o violència. Des que practiquem aquest enfocament, en el meu treball la relació amb els nens i adolescents és molt diferent.
  • En els equips de treball no sempre estarem d’acord amb decisions, però convé respectar-les perquè hem de conviure amb l’equip.
  • Convé reconèixer les habilitats dels companys de treball, si sumem, sempre tindrem resultats positius en totes direccions.
  • Convé desconnectar de la feina, conrear espais personals amb amics, parella, família… Si no desconnectem, no és saludable traslladar els assumptes laborals a les relacions familiars, socials i a la intimitat personal.

En general, també és recomanable tenir cura del nostre espai, cultivar-se a nivell de creixement personal, desconnectar de la feina i tenir cura de les relacions personals i familiars que no estan vinculades a l’àmbit laboral.

adolescència,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>