L’art de la comunicació

Quin és l’instrument que amb una sola dent fa córrer tota la gent? Doncs sí, ho heu endevinat: avui us vull parlar de les campanes, un dels rellotges i mitjans de comunicació més antics que tenim.

En Xavier Juan és el cap de la colla dels campaners de Cervera  (la Segarra) i una de les persones que millor coneix de bona mà aquesta tradició. Comenta que tot i que encara es mantenen alguns repics, l’art dels campaners és una tècnica ancestral i amb una art especial.

Explica que antigament la missió de les campanes era poder-se comunicar amb la gent dels pobles, els quals la gran majoria treballava als camps. D’aquesta manera existien diferents tocs: el toc de foc, el toc de sometent —per a alertar a la gent que hi havia hagut algun robatori al poble—, el toc de naixement, el toc de missa, el de defunció, el de festa… Cada toc tenia les seves particularitats rítmiques, les quals la gent identificava amb el missatge que el campaner els estava donant.

Els Campaners de Cervera fent sonar les campanes.
Els Campaners de Cervera fent sonar les campanes.

Curiosament, a més del missatge general, amb els tocs també es podia aprofundir en les particularitats del missatge. Per exemple, es podia saber si era home o dona tot escoltant els repics finals del toc. També es podia saber en quin dels barris del municipi era la festa, tenint cada barri el seu toc festiu particular. Tanmateix, cada campanar tenia també les seves pròpies particularitats i les seves campanes, que el feien d’un lloc únic.

En Xavier explica també que la part de la campana que es fa repicar —i que molts anomenem pèndol— és el batall, i que quan una campana està capgirada, pel fet que el campaner l’ha feta girar, es diu que està asseguda. Hi ha tres maneres de tocar les campanes, però sempre des de dalt del campanar. La primera és estirant la corda, la segona és estirant la cadena que està enganxada al batall i la tercera finalment és amb els peus, amb un pedal on hi ha la cadena enganxada al batall.

La campana més gran que ha tocat a Cervera té un pes total de 4.260 kg, anomenada Seny Major. De fet, i com a curiositat, el nom de les campanes l’acostumen a posar els padrins de bateig de la campana.

Si bé és cert que avui dia tenim altres sistemes com la premsa, el telèfon, el WhatsApp o la televisió que han manllevat —o almenys, alleugerit— la tasca de les campanes i dels campaners, tot fent que hagin deixat de ser un mitjà imprescindible per a convertir-se en una tradició, cal dir que encara som molts els qui ens agrada mantenir viva aquesta tradició i que per molts d’anys pugui continuar repicant.

Finalment, vull dedicar un toc de campanes particular a aquests vint-i-cinc anys de la Tira, especialment per la feina que ha fet la Roser durant tot aquest quart de segle. Per molts d’anys!

I és que tal com diuen, «a bona campana, bon batall»: tots els actes tenen les seves conseqüències, tota causa té algun efecte, i tot efecte es deu a alguna causa.

Vídeo dels Campaners de Cervera fent sonar les campanes

campaners, catalunya, cervera, història, instruments, memòria,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>