L’educador de carrer

Fa poc més de mig any, a mitjan febrer, vam iniciar la feina de carrer a la capital del Ripollès. La plaça de la Sardana fou el punt de partida on vam iniciar la interacció amb els adolescents i joves de Ripoll, a través d’una diagnosi per a identificar les seves necessitats i expectatives. La realització d’entrevistes va donar ansa a interactuar, presentar i donar a conèixer la figura de l’educador de carrer.

Però quina és exactament la tasca d’aquesta figura? Bàsicament el seu objectiu és fer de pont entre les institucions i serveis del poble, proporcionar informació dels diferents serveis i recursos que ofereix la vila per als adolescents i joves, identificar conductes de risc, acompanyar i orientar els adolescents en la recerca d’estudis, feina o ajudes i també organitzar activitats del seus interessos, fer intervencions educatives quan es detecten conductes incíviques que presentin alteracions o malestar veïnal, entre d’altres funcions.

Amb poc més de 10.000 habitants, Ripoll té les característiques d’una ciutat petita i un poble gran, i això influiex en el comportament dels joves i adolescents

Ripoll Jove, l’Ajuntament de Ripoll i el Pla Educatiu d’Entorn, han apostat per l’educador de carrer. Malgrat la situació que ens ha portat la covid-19 i el poc temps d’intervenció al carrer
—amb quatre hores a la setmana—, podem dir que la figura ja està consolidada.

Com que la normativa i les disposicions oficials avui dia no permeten activitats en grup, un dels reptes actuals és poder donar respostes i alternatives reals als adolescents i joves.

L’educador de carrer Douglas Varela, a la pista poliesportiva del pla de Sant Pere de Ripoll

Són molts els reptes que es plantegen al carrer. Un dels principals és poder vertebrar una convivència per sobre de les diferències d’origen, estructurals, culturals i econòmiques. No hem de pensar que no n’hi ha, de diferències, però hem d’arribar a ser capaços de trascendir les barreres que provoquen distincions i separacions.

Ripoll cavalca entre ser un poble gran i una ciutat petita, això vol dir que hi ha comportament urbans molt típics de ciutat i per descomptat els mateixos riscs. És a dir: l’adolescència i la joventut s’enfronten a la seva experimentació i descoberta personal amb les mateixes condicions que si visquessin en una ciutat. Però al mateix temps hi ha una característica de poble que influeix notablement que els adolescents siguin més cautelosos en segons quin tipus de comportament, perquè aquí tothom es coneix.

Cal dir que el fet de ser una figura masculina és més fàcil d’actuar amb els nois que no pas amb les noies. És per això que Ripoll Jove està fent un gran esforç perquè la presència femenina arribi també a les noies.

La situació en general no és fàcil, però s’estan fent molts d’esforços per a atendre els adolescents i els joves. Ens correspon als seveis i recursos implicats de crear i donar respostes més creatives i adaptar-nos als temps que corren. La pandèmia ens està fent treure la creativitat, i poc a poc anirem trobant noves eines i recursos per a seguir endavant.

adolescents, cayac, educació, joves, poble, ripoll,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>