Les adversitats i les dificultats

En l’escrit anterior parlava de com ens posicionem davant de les adversitats. En aquest, us parlaré de com les resolem.

Per a començar, les identificarem i classificarem en tres categories que engloben diferents maneres d’abordar-les, les dificultats segons el seu origen i el grau d’influència o control que podem tenir sobre seu.

  • Situacions, circumstàncies, resultats o problemes en els quals no tenim cap tipus de control i que l’origen és aliè a nosaltres, com ara la mort d’un ésser estimat, una malaltia, etc. Quan la circumstància és més greu o més dura, més es tracta de transitar un procés per a assumir i integrar la nova realitat. Quan menys greu o dura és, aleshores només és una qüestió d’actitud: si la vida et dona llimones, fes-ne llimonada. O com deia Wayne W. Dyer, «canvia la teva manera de veure les coses, i les coses que veus, canvien».
  • Situacions, circumstàncies, resultats o problemes que es repeteixen cíclicament al llarg de la nostra vida. Un exemple és el fet de triar sempre certs tipus de perfil de parella que acaba generant unes relacions i unes dinàmiques determinades. Això passa per la manera com un es relaciona amb la realitat i la manera de funcionar d’un mateix, amb automatismes interns i aprenentatges memoritzats. L’origen és un mateix. Si no som part de la solució, som part del problema. Aquí és fonamental l’autoconeixement i el procés d’introspecció per a adonar-se’n. «Fins que l’inconscient no es faci conscient, el subconscient dirigirà la teva vida i tu li’n diràs destí» (Carl Gustav Jung).
  • I per últim, situacions, circumstàncies, resultats o problemes que comporta viure. Sempre sorgiran problemes en el camí, la qüestió és si aquests serviran per a generar aprenentatges i creixement o bé hi romandrem atrapats. El nivell d’influència en una part molt alta és la nostra. «La nostra personalitat i la nostra realitat s’han construïdes segons com pensem, actuem i sentim».
James Allen: «Ets avui on els teus pensaments t’han portat, seràs demà on els teus pensaments et portaran»

En el procés de trànsit de l’estat actual a l’estat desitjat hi trobem dues subcategories:

  • La de millorar —és a dir, ets a set i vols arribar a vuit i mig en algun àmbit de la vida— normalment és en persones amb mentalitat positiva, amb una actitud més proactiva que no pas reactiva i que tenen una disposició més favorable davant el canvi. En aquest cas requereix desenvolupar recursos i potencial interns necessaris que comporta el gap o el camí a recórrer.
  • La de l’atrapament o blocatge: atrapat per la situació adversa o pel problema, bé perquè se sent blocat o bé perquè no sap com sortir de la situació. En aquest cas, el problema moltes vegades té molt a veure amb la persona que el pateix. Hi ha dos aspectes essencials i molt importants que intervenen perquè sigui així: la perspectiva i la solució redundant. El primer per la seva falta o per l’equivocada, ja que moltes vegades les situacions ens atrapen; i el segon la solució redundant, la manera reiterada en què intentem solucionar la dificultat és la mateixa que fa que es mantingui el problema, ja sigui perquè s’intervé quan no s’hauria de fer o s’intervé de manera errònia. El problema no és el problema: el problema és quan acaba essent la solució intentada, que és el que el manté.

Deixeu-me que us expliqui una història sobre la perspectiva i la manera d’intentar solucionar una dificultat, i com compliquem la simplicitat.

En plena cursa espacial, els Estats Units i la llavors poderosa Unió Soviètica s’esforçaven per a ser els primer d’arribar a la lluna. Deixar el registre del que succeís era tan important per al futur com aconseguir-ho. No hi havia ni ordinadors personals ni tauletes, encara, i calia escriure a mà, cosa que va conduir a un problema que ningú no havia pensat abans: sense gravetat, la tinta dels bolígrafs no corre. Aquest petit punt semblava crucial en aquell temps.

El govern estatunidenc, conscient de la importància del tema, va invertir milions de dòlars a finançar un grup de científics per a resoldre l’assumpte. Al cap d’uns mesos de tasca incansable, els inventors presentaren un projecte ultrasecret: un bolígraf que contenia un mecanisme intern de mini bombament que desafiava la força de la gravetat.

La Unió Soviètica havia resolt el problema tot just unes hores després d’adonar-se de la dificultat plantejada: els científics soviètics, encarant el tema amb major simplicitat, van renunciar als bolígrafs i van decidir de reemplaçar-los per llapis.

coach,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>