On poses la teva felicitat?

Pensa en quines situacions has estat feliç. Normalment són situacions o moments puntuals, poden ser interrelacions personals o socials, possessions materials, etc. però totes elles tenen alguna cosa en comú: un estat intern. Ara pensa en moments d’infelicitat. Segurament tots ells pertanyen a una d’aquestes dues categories: tinc una cosa que no vull o vull alguna cosa que no tinc, oi?

Si observes detingudament les respostes, pots adonar-te on poses la teva felicitat i això fa que puguis veure les trampes que et fas i que no et deixen gaudir de la teva vida. Deixa’m que m’expliqui:

Una de les primeres trampes és posar els nostres paradisos (allò que creiem que ens donarà la felicitat) en un temps futur: «no podré ser feliç fins que no tingui el que sigui on sigui que posem el nostre paradís», això fa que no gaudim del que tenim i del present.

Viure comparant el que tinc amb el que vull, ja siguin possessions, elements que formen part d’un mateix o situacions. Si abans era la capacitat d’apreciar i agrair ara és la capacitat d’acceptar (no confondre amb resignar-se, mentre que aquesta és un punt final l’acceptació és un punt de partida).

Cerquem repetir aquells moments que ens donen la sensació de felicitat per a reproduir aquests estats interns. Dit d’una altra manera, anem per la vida cercant els nostres paradisos fora de nosaltres.

En lloc de perseguir i posar energia en totes aquestes coses externes, la felicitat tracta més de conquerir aquests estats interns. Pensa-hi: independentment del que passi fora, treballar i cercar un estat intern de qualitat que faci que estiguem bé. Si abans es tractava de la capacitat d’agrair i acceptar, ara és la de l’autoconeixement indispensable per treballar interiorment.

Pot ser que la felicitat tracti més de conquerir un estat intern —que l’autoconeixement, l’acceptació i l’actitud ens hi ajuda—. Potser la felicitat no és una destinació sinó una manera de viatjar, no ho sé… el cert és que només tu pots fer-te càrrec de la teva pròpia felicitat. Deixa que t’expliqui un conte sobre on posem la nostra felicitat:

On poses la teva felicitat?
On poses la teva felicitat?
La camisa de l’home feliç

Hi havia una vegada un rei la riquesa i el poder del qual eren tan immensos, tan immensos, com d’immenses eren la seva tristesa i neguit.

«Donaré la meitat del meu regne a qui aconsegueixi ajudar-me a guarir les angoixes de les meves tristes nits», va fer saber un bon dia.

Potser més interessats en els diners que podien aconseguir que no pas en la salut del rei, els consellers de la cort van decidir posar-se en marxa i no aturar-se fins a trobar la cura per al sofriment real. Des dels confins de la terra van manar portar els savis més prestigiosos i els mags més poderosos del moment per a ajudar-los a trobar el remei que tant anhelaven per a recuperar la seva majestat.

Però tot va ser inútil, perquè ningú sabia com guarir el monarca.

Una tarda, finalment, va aparèixer un vell savi que els va dir:

—Si trobeu al regne un home completament feliç, podreu curar el rei. Ha de ser algú que se senti totalment satisfet, que res li falti i que tingui accés a tot el que necessita. Quan el trobeu —continuava el vell—, demaneu-li la seva camisa i porteu-la a palau. Digueu al rei que dormi una nit sencera vestit només amb aquesta peça. Us asseguro que al matí es despertarà guarit.

Els consellers es van abocar de ple i amb completa dedicació a la recerca d’un home feliç, tot i que sabien que la tasca no els resultaria fàcil. En efecte, l’home que era ric, estava malalt; el que tenia bona salut, era pobre. Aquell ric i sa, es queixava de la seva dona, i aquesta, dels seus fills.
Tots els entrevistats coincidien que alguna cosa els faltava per ser totalment feliços, encara que mai no es posaven d’acord en allò que els mancava. Finalment, una nit, molt tard, un missatger va arribar a palau. Havien trobat l’home tan intensament cercat.

Es tractava d’un humil pagès que vivia al nord, a la zona més àrida del regne. Quan el monarca va ser informat de la troballa, ple d’alegria va manar que li portessin immediatament la camisa d’aquell home, a canvi de la qual haurien de donar-li al camperol qualsevol cosa que demanés.
Els enviats es van presentar immediatament a la casa d’aquell home per comprar-li la camisa i, si calia —es deien—, la hi traurien a la força…

El rei va trigar molt a guarir-se de la seva tristesa. De fet, el seu mal es va agreujar quan va saber que l’home més feliç del seu regne, potser l’únic totalment feliç, era tan pobre, tan pobre, tan pobre… que no era amo ni tan sols d’una camisa.

coach, felicitat, infelicitat,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>