Una història de papallufes i boiximans

Nota important.

L’article en paper té alguns errors que no hem pogut esmenar en l’edició impresa. Aquest és l’article final, que hauria d’haver sortit publicat d’aquesta manera. Des de latira us demanem les més sinceres disculpes.

L’article en paper publicava un número de compte erroni i un mètode de pagament que no era el correcte. Us demanem que, si voleu posar-vos en contacte amb l’associació, escriviu un correu a salvemelboix@gmail.com.

Imagineu que es troben dues papallones pel mig d’una fageda idíl·lica amb un magnífic sotabosc de boix. Són unes papallones que en repòs adopten una forma triangular. Sabeu de qui parlem, oi? Una franja marró fosc al volt de les ales i el marró fosc del cap i tòrax són els seus trets visualment més característics. Aquests dos adults enamorats n’han fet de les seves: la femella, ja copulada, pon els ous al revers de les fulles sanes. Ella és una mare molt entregada, capaç de pondre fins a 600 ous, els quals deixa anar en grups de 5-10 durant els 15-20 dies que li resten de vida.

Sabeu què és el que surt de dins de cada ou? Erugues. I sabeu què fan quan són petites i s’acaben de despertar? Doncs el mateix que feu vosaltres a casa quan us desperteu: menjar. L’eruga no descansa mai de menjar. Literalment, no dorm. Si hom circula al capvespre d’estiu pel bosc, amb quietud ambiental, es pot escoltar el rosec general de les erugues menjant. Abans que faci la crisàlide per a convertir-se de nou en papallona, es produeix el màxim nivell d’ingesta. Es menja el limbe dur de les fulles, deixant només el pecíol, i a vegades ni el nervi central. En alguns casos d’atacs severs, quan no han fet prou amb el primer i segon plat, les postres i el cafè i ja no queda res de verd, les erugues es mengen l’escorça. En aquest punt és quan l’espècimen es morirà segur, potser just després de treure algun rebrot desesperat per la base de la soca. Òbviament parlem de la ja famosa papallona del boix.

A l’Estat francès ja s’alimenten cries de mallerenga blava amb erugues del boix. © Quim Basagaña. Grup Fotogràfic Abadesses

Com que és una espècie no autòctona vinguda gràcies a l’home i a la globalització, no té —de moment!— depredadors naturals a casa nostra. Per tant, la pobra papallona no sap que és ingrata i despietada amb la seva font d’aliment. Des de Salvem el Boix, un any i mig després, creiem que potser allò que en diuen el problema de la papallona és potser el problema dels boscs lligat a la pèrdua radical dels seus usos etnobotànics rurals. Si aquesta plaga hagués vingut fa setanta anys, pocs l’haurien vista. Aleshores, la pressió al bosc era altíssima. Sí: encara que ens sembli estrany, ens escalfàvem amb la fusta dels arbres i amb el carbó que en trèiem. Els marges i feixes que veieu enmig del bosc quan caceu bolets en realitat servien per a cultivar. Encara que sigui difícil de creure, d’allí també en treien el cereal per a fer el pa que menjaven gairebé cada dia.

Si hom mira fotografies no tan antigues, no veurà ni un arbre, per exemple, a la muntanya del Catllar de Ripoll. Efectivament, el que ara són cases de turisme rural no fa tants d’anys enrere eren masos plens de vida rural. Des de l’òptica ecològica, aquest abandonament sobtat de la vida lligada a les muntanyes ha comportat una pèrdua de biodiversitat directa en l’entorn. Tot això ens duu a un escenari actual de boscs molt envellits i amb una densitat d’exemplars exagerada, fins i tot insana en ella mateixa.

A l’equip de Salvem el Boix ens va la marxa i no perdem el temps a discutir si la responsabilitat és de la laxitud en la gestió ambiental de l’administració, d’un tal JuanCa amb l’enganyifa de la calefacció per gas natural, o de Déu Nostre Senyor creador de tot, fins i tot de les papallonetes.

 

Si circuleu pel bosc un capvespre d’estiu, sentireu el rosec general de les erugues endrapant els boixos

Enguany hem realitzat ja les primeres accions més contundents, a on hem vist l’autèntica virulència de la plaga. Fins avui les accions que hem portat a terme han estat molt reeixides. Salvem el Boix, una associació sense ànim de lucre, treballa en unes ‘petites zones’ situades a Gombrèn, Campdevànol, Bruguera, el Baell i Ribes de Freser. Si sou habitants del Ripollès o hi teniu la segona residència i teniu ganes de fer quelcom més enllà de veure com la gent fa coses, sapigueu que podeu col·laborar activament. De fet, us necessitem! Aquest projecte podria esdevenir un autèntic fiasco sense la vostra futura ajuda. Les zones que protegim no són exclusives de ningú i seran un regal per a les futures generacions si mantenim viva l’empenta inicial. No ho dubteu: escriviu-nos un correu a salvemelboix@gmail.com per a formar part de l’associació.

La següent acció que portarem a terme consisteix en la instal·lació de caixes-niu per a mallerengues, pardals i rat-penats. Les mallerengues i els pardals podrien ser útils en determinades fases de la infestació. Alguns estudis realitzats a França ja utilitzen les erugues per a alimentar les cries a l’estiu. La papallona del boix és en realitat una arna i, per tant, té hàbits nocturns. I als rat-penats també els va la marxa! Per tal de saber com poden interactuar aquestes espècies i quin es el grau de sinergia biològica, necessitem col·locar unes quantes caixes-niu a cada zona de protecció. És per això que comencem un petit mecenatge per a apadrinar quantes més caixes-niu millor. Si voleu aportar el vostre granet de sorra, podeu apadrinar una caixa-niu per al projecte.

Gràcies a la col·laboració de la cooperativa mediambiental Gisfera podem perfilar de manera més concreta com i quan s’han de distribuir i col·locar les caixes-niu. Aquestes són realitzades amb fusta amb el certificat FSC. Aquesta portarà el vostre nom o, si voleu, el vostre nom comercial. A més, utilitzarem diferents mitjans de comunicació per a publicitar aquesta acció i així fer ressò dels diferents padrins. Si ho voleu, és clar!

Si no podeu esperar més a apadrinar aquesta caixa, contacteu-nos a salvemelboix@gmail.com i us explicarem com poder fer efectiu l’apadrinament amb tan sols una aportació de 20€. Hi ha l’opció d’apadrinar una caixa-niu o més d’una. Us explicarem on està col·locada i us enviareu notícies sobre la seva evolució.

Moltes gràcies per endavant. Equip de Salvem el Boix.

El pardal és una espècie que pot ser útil per a controlar la plaga. © Quim Basagaña. Grup Fotogràfic Abadesses
boix, papallona del boix, salvem el boix,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>