I després de tres generacions, encara queden pedalades!

Us passa també que quan penseu en els vostres avis —sí, tres generacions més enllà— no podeu evitar sentir admiració? Admiració per la constància, per l’emprenedoria, per saber adaptar-se als canvis, per passar una guerra sense queixar-se i per l’amor a les seves arrels. Us preguntareu per què us estic parlant de tot això ara i per què escric en aquest to melancòlic. Doncs perquè després de tres generacions, després que les portes de Casa Vilà s’obrissin l’any 1889, ara tanquen un cicle traspassant el que durant més de cent anys ha estat un punt de trobada per als ciclistes de la vila i de molts altres indrets de Catalunya.

Casa Vilà, o Can Ballí Vallé, nom popular que va adquirir la botiga, va iniciar la seva activitat quasi per casualitat. L’avi Jaume i l’oncle Josep van començar llogant algunes bicicletes que havien anat comprant i reparant. Recordeu que estem parlant de finals del segle xix i que ningú no tenia cotxe, és més, aquells que podien tenir la seva pròpia bicicleta eren uns autèntics privilegiats. L’avi i l’oncle, autèntics traçuts i astuts comerciants, igual que tots els Vilà, van ampliar el negoci tot reparant motocicletes, punxades a les rodes i petites avaries de motor (fins i tot van arribar a vendre-hi estris de pesca i gàbies per a conills!).

Estaven situats en un petit local comercial situat al número 7 del carrer del Prat. És aquell edifici de la teulada d’estil xinès, us hi heu fixat mai? Des de les finestres del darrere s’hi podia veure el pont del Raval, un pont amb història, tanta que fins i tot els carlins el van destruir l’any 1839. La construcció que coneixem avui data del 1891-1892, un pont de pedra preciós d’un sol ull que té forma d’arc de mig punt rebaixat.

Amb el temps el món de les bicicletes es va anar sofisticant. El que fa cent anys es considerava un mitjà de transport es va transformar en oci, fent que els models de bicicleta cada vegada fossin més lleugers, més dinàmics i més lluents. Es podia triar la finalitat de la bicicleta. «Muntanya o carretera?». «O potser prefereixes anar de passeig?».  «Ah! Que vols que sigui d’aquesta marca en concret!». «I tant que tenim cascs vermells!». «Aquestes són les últimes tendències en roba tècnica, imprescindibles per a sortir a pedalar». El món dels ciclistes anava creixent i la botiga va passar dels avis als pares, i dels pares als fills. En Jaume i la Mercè. I del centre del poble es van traslladar al número 26 de la carretera de Barcelona, amb més bones instal·lacions i més espai per a tot i per a tothom.

Quantes vegades m’han explicat en Jaume i la Mercè el que han significat tots i cadascun dels seus clients, molts també amics. Quan em parlen dels anys vuitanta i noranta del segle passat puc veure com se’ls escapa un somriure. Em parlen de les bicicletades populars al poble i de les pujades a Llaés que acabaven amb esmorzar de forquilla. De com s’organitzaven les curses amb el club ciclista. Com veien que els pares afeccionats al ciclisme transmetien els valors de l’esforç als seus fills gràcies a les pedalades. La constància és clau —com tot— a la vida.

A finals d’aquest mes de juliol de 2020, després de tres generacions de botiga familiar, Casa Vilà tanca un cicle. No patiu, amants de les dues rodes: la Casa Vilà seguirà existint però hi trobareu propietaris nous, tant apassionats pel món de la bicicleta com en Jaume i la Mercè.

Ara mateix ells no saben que estic escrivint aquestes paraules, s’ho trobaran. No puc evitar de sentir un nus a la gola quan recordo haver estat algun estiu darrere el taulell! I si us explico que un dia se’m va plantar en Pere, tot vestit de ciclista de dalt a baix, tant vestit que no li podia ni veure la boca, i em va fer regirar tota la botiga! Al final no volia pas res, només riure’s una estona de mi, i ho va aconseguir. Però tot pensant en aquestes anècdotes, t’adones que els clients fa molt de temps van passar a ser coneguts, després companys, i finalment amics. Això no es fa en quatre dies, això s’aconsegueix essent constants, emprenedors, adaptant-nos als canvis, amb la valentia de transformar la queixa en oportunitat, i amb l’amor a les arrels. Moltes gràcies Mercè i Jaume per fer que el món ciclista hagi tingut un centre comú a Ripoll. Espero de tot cor que aquesta nova etapa sigui genial i que no abandoneu mai el ciclisme.

ciclisme, ripollès,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>