Tinc talassofòbia, i què?

A mitjan 2019 es van posar de moda a les xarxes socials imatges on es mostraven objectes amb forats i/o amb patrons geomètrics repetitius. Aquestes imatges creaven certa repulsió i malestar a certes persones, i es va començar a parlar de la tripofòbia. Cerqueu-ho a Google. Molta de gent va trobar curiosa la incomoditat que es generava en alguns observadors i es va adonar que el repertori de les fòbies no es limitava a les pors amb més prevalença, sinó que hi havia un ampli ventall d’objectes o situacions que creaven certa indisposició.

El Manual Diagnòstic i Estatístic dels Trastorns Mentals de l’American Psychiatric Association (APA) defineix la fòbia específica com a «por o angoixa intensa per un objecte o situació específics». L’objecte o situació causa una reacció aversiva immediata, i la por i l’angoixa són desproporcionades al perill real que planteja l’objecte o situació en si. És a dir, davant d’alguna cosa o situació que aparentment no ha de ser perillosa, es disparen una sèrie de mecanismes cognitius (manca de control de pensaments negatius) i físics que ho converteixen en un mal tràngol per a qui ho pateix.

Aquest manual codifica les fòbies en cinc blocs depenent de l’estímul que la produeix: animals (gossos…), entorn natural (tempestes…), sang/injeccions/ferides (intervencions…), situacionals (ascensors…) o d’altres (pallassos…).
Podem desenvolupar una fòbia tant per una experiència personal aversiva (patir un accident de cotxe pot provocar fòbia de conduir), per educació rebuda (saber que una serp pot ser verinosa i mortal pot desencadenar la fòbia) o per entorn (si els progenitors tenen alguna fòbia, els fills poden repetir el patró).

Per a una persona que pateix de tripofòbia, veure aquesta imatge d’un lotus sagrat pot fer que s’angoixi
Per a una persona que pateix de tripofòbia, veure aquesta imatge d’un lotus sagrat pot fer que s’angoixi

N’hi ha de molt freqüents com l’aracnofòbia, la claustrofòbia o l’aerofòbia (una servidora en té). Els qui les pateixen generalment poden expressar el seu malestar sense judicis o comentaris pejoratius per part del seu entorn, podríem dir que són acceptades socialment. Però si entenem que qualsevol objecte (animat o no) o situació poden provocar un estímul aversiu, llavors què passa quan la persona pateix una fòbia que no és tan comuna? Posem algun exemple d’aquestes fòbies peculiars:

  • Anatidofòbia (por de ser mirat per un ànec).
  • Anglofòbia (por de tot allò relacionat amb Anglaterra).
  • Antofòbia (por de les flors).
  • Astrofòbia (por de l’univers i de llur infinitat).
  • Bambacofòbia (por del cotó, sobretot en forma de boles com el cotó fluix).
  • Crisofòbia (por de l’or).
  • Dextrofòbia (por que els objectes se situïn a la banda dreta del cos).
  • Hedonofòbia (por del plaer).
  • Hipopotomonstrosesquipedaliofòbia (por de les paraules llargues).
  • Omfalofòbia (por dels melics).
  • Papafòbia (por del Sant Pare).
  • Pogonofòbia (por de les barbes).
  • Talassofòbia (temor a la mar o al viatge per mar)
  • Turofòbia (por del formatge).
Tit Livi: «la por sempre està disposada a veure les coses pitjor del que són»

Totes aquestes fòbies poden generar un major malestar, ja que a banda del mateix malestar emocional i reaccions somàtiques que generen totes les fòbies (marejos, suor, palpitacions, etc.), s’afegeix l’estigma de la peculiaritat de la fòbia. Les persones que en pateixen de poc comunes es poden veure limitades a l’hora de compartir el seu problema per por de les reaccions del seu entorn i els comentaris en to burleta o pejoratiu que poden fer sobre el seu malestar. No ens enganyem: socialment és més acceptat tenir por de volar que no pas tenir por del color blanc (leucofòbia), i segurament, el primer cas es veurà amb més llibertat d’expressar-se que no pas el segon.

Si patim d’una fòbia és molt important poder-la compartir, sigui quina sigui, tot cercant ajuda professional per tal d’obtenir eines i recursos per a reconduir les situacions on es genera el malestar. En cas que algú del nostre entorn en pateixi d’una, el millor que podem fer és oferir la nostra ajuda des de l’acompanyament sense jutjar la font que provoca malestar, sense ridiculitzar les creences de la persona i evitar treure importància a la situació. Frases com «no passa res» o «que no veus que això és una ximpleria?» no ajudaran gens la persona, ans al contrari.

angoixa, fòbia, por,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>