Un pas alternatiu

Després d’aquests dies de tanta pluja vull fer memòria d’una anècdota sorgida arran d’una de les inundacions més importants de la nostra vila i de la nostra regió. Ens remuntem vuitanta anys enrere, concretament al mes d’octubre de l’any de 1940, quan Ripoll i moltes altres poblacions de les valls del Ter patiren grans aiguats que provocaren inundacions devastadores.

Durant cinc dies, del 16 al 20 d’octubre, una sèrie de pluges torrencials van fer pujar les conques dels rius que passen pels Pirineus Orientals: el Tec, la Tet, la Muga, el Fluvià i el Ter. De totes les comarques perjudicades, l’Alt Vallespir fou la regió que rebé més precipitacions al llarg de tota la jornada: a Sant Llorenç de Cerdans es recolliren més de 1500 mm durant cinc dies, més de mil el dia 17.

Una de les destrosses ocasionades a la capital ripollesa fou la del pont per on passava el tren, anomenat Pont de Ferro. A causa de les fortes riuades, el pont va quedar inservible durant una temporada provocant que s’hagués d’idear una alternativa de pas pel tren que anava direcció Puigcerdà. D’aquesta manera, es va construir un pas alternatiu amb una via sobre el pont del carrer de Macià Bonaplata, sortint de l’aparcament de l’ambulatori, continuant tot el carrer i trencant cap al passeig de Martí Regull.

La màquina 1004 a l’hangar de l’estació de Ripoll. A dalt a la dreta, Pedro Lasalle Ciprés, conductor de la 1004 i el seu fill Isidro Lasalle Maranges, endiumenjat per a l’ocasió
La màquina 1004 a l’hangar de l’estació de Ripoll. A dalt a la dreta, Pedro Lasalle Ciprés, conductor de la 1004 i el seu fill Isidro Lasalle Maranges, endiumenjat per a l’ocasió

Conta el meu avi, que havia estat maquinista de tren i que tenia assignada la màquina 1004, que el primer dia que estrenava el nou tram va tenir un bon ensurt, ja que just deixar el del Macià Bonaplata i fer el gir direcció al Regull la màquina va descarrilar. La causa d’aquest descarrilament fou que la corba era massa tancada i la màquina no va poder afrontar un revolt tan pronunciat.

Explica també la seva filla, la meva tia Annita, que tot i que era molt petita se’n recorda bé, de totes aquelles vicissituds. Se’n recorda, sobretot, no només dels aiguats i de les reparacions accelerades que s’hagueren d’idear sinó especialment del moment quan son pare va arribar a casa tot enfadat explicant l’incident.

Val a dir que tot i que aquesta és una anècdota més que el trajecte Barcelona-Puigcerdà ens ha portat, sí que tal com passava abans, avui encara tenim poca inversió en la nostra línia en contraposició a d’altres de Catalunya. D’aquesta manera aprofito per a fer un petit reclam perquè s’aposti per un bon manteniment i la millora de la nostra —ja emblemàtica— línia ferroviària.

La 1004 passant per l’Arquet. © ACRI
La 1004 passant per l’Arquet. © ACRI
aiguat, ferrocarril, ripoll, tec, ter,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>