Dotze noms per a una plaça

Dels Porcs, dels Fueros Catalanes, del Calleró, dels Àsens, d’Espanya o de la Llibertat, la plaça situada al centre de la capital ripollesa ha tingut al llarg de la història un bon grapat de noms.

Fem un repàs a tota la nomenclatura de l’espai tot recuperant un article publicat a l’edició 32 de la revista, que actualitzem amb fotografies i nova informació.

 

Dels Àsens (o dels Ases)

El nom dels Àsens és el més antic de la plaça i que ha perdurat alguns segles, arribant fins als nostres dies. Quant al significat d’àsens (que conserva la –ns etimològica de certs plurals), ens fa pensar si tal vegada podria haver-se celebrat el mercat d’aquells animals a la plaça, com fa unes dècades hi hagué establert el de porcs. Això és apuntat solament com a conjectura, car podria ésser altre ben distint el seu origen.

Actualment, el nom d’Ases és el del carrer adjacent, que va a parar al carrer dels Tallaferro.

El consistori ripollès va instal·lar una placa en una de les cantonades de la plaça en què s’hi fa el resum dels dotze noms dels quals es té constància.

Del Calleró

Durant els segles XVII i XVIII es dona amb freqüència aquest nom a la plaça. Així, en un acte datat l’any 1667, es parla d’una casa «in vico de vilagrassa et ante plateam denominatam la plassa del catleró». L’any 1796, Jacint Jolis, encepador de Ripoll, posseïa una casa «en la plaça vulgarment anomenada del Catlleró». Encara l’any 1845, en la venda d’un setial a Ramon Sucases, consta d’estar situat «en la plaza llamada del Calleró». Cal observar, no obstant, que el nom d’Àsens era aleshores el més corrent. En un llibre d’oblits de 1743 es troba d’haver existit un pou en aquesta plaça, car s’esmenta una pobra dona que, a 8 de juny d’aquell mateix any, en un atac de bogeria, s’hi llançà «et reperta fuit mortua in puteo platea catllaró».

 

Dels Porchs

L’any 1835 arriba el nom que conserva, encara de manera popular, la plaça. No cal que anem a cercar l’explicació gaire enfora: aquest espai havia estat la seu del mercat de compravenda de porcs de Ripoll que, fins fa unes dècades, encara s’hi celebrava. Si avui demaneu com es diu aquesta plaça, és molt possible que un ripollès us digui que és la plaça dels Porcs.

L’ortografia fabriana de començaments del XX va deixar de banda el dígraf ch dels noms comuns. Amb la recuperació posterior del nom —encara que no oficialment, atès que no l’ha tornat a agafar mai en català per llei— la forma va normalitzar-se en Porcs, tal com feren la totalitat dels substantius en la nostra llengua.

Persones davant del cafè de can Pep, a la plaça dels Porcs de Ripoll. Anys 1910-1925. Font: Arxiu Comarcal del Ripollès.

De los Cerdos

L’any 1867 —i tan sols va durar un any— la plaça fou anomenada en castellà, Plaza de los Cerdos.

 

De la Libertad

L’any 1868 esclatà la revolució i la plaça dels Porcs adquirí un nou nom: la Plaza de la Libertad, seguint el tarannà secular de la temporada aquella. Cal recordar que des de la caiguda de Catalunya l’any 1714 el català estava relegat a la vida familiar i que, per tant, el nom estava escrit en llengua forastera. S’anomenà així fins l’any 1887.

 

Plaça dels Fueros Catalanes

Després de la revolució vingué la guerra civil, i els carlins decidiren de canviar el rètol de la Plaza de la Libertad amb el de Plaza de los Fueros Catalanes. Amb aquest canvi esdevingué una cosa molt curiosa: en aquella època de guerra, el rètol tenia dues cares amb cada un dels noms, així permetia de girar-lo segons les circumstàncies. Quan governaven els carlins, es posava la cara dels Fueros, i quan la població era envaïda de les tropes, es girava de cara de la Libertad.

El poble, però, seguí anomenant-la plaça dels Porcs, nom que tornà ostentar el rètol tan bon punt fou acabada la guerra.

Passant de la festa de Sant Isidre en arribar a la plaça dels Porcs, a Ripoll. Anys 1895-1910. Font: Arxiu Comarcal del Ripollès.

De los Cerdos

Vint anys més tard que s’hagués oficialitzat per primer cop el nom de Plaza de los Cerdos, la plaça readquirí altra volta el nom en castellà. Va durar fins al 1903.

 

De la Libertad

L’any 1903, el metge Manel Serrat, que vivia aleshores a Ripoll —concretament a la plaça dels Porcs— procurà de cercar algunes firmes de propietaris i veïns per a presentar una sol·licitud a l’Ajuntament en la qual es demanava de canviar el nom clàssic de la plaça indicant de posar-hi el de Libertad. En sessió del 27 de juliol d’aquell mateix any, s’acordava el següent text que traduïm del castellà:

Seguidament es fa lectura d’una Sol·licitud subscrita per diferents veïns habitants de la Plaça dels Porcs, tot exposant que veurien amb bons ulls que aquesta corporació municipal acordés el canvi de nom de la plaça, atès que el títol que ostenta avui, dignifica poc els seus veïns i per tant els habitants d’aquesta vila.

Assabentats els consellers d’aquesta instància i haguda la consideració que aquesta plaça ostentava abans i no pas en una època llunyana el nom de Plaza de la Libertad, sense constar oficialment com ni quan s’ha substituït aquest nom amb el de Plaza de los Cerdos, aquest Ajuntament acorda que el més aviat possible es posi una làpida o una placa en un dels angles o extrems d’una de les cases d’aquesta plaça, inscrivint-se la mateixa amb caràcters ben intel·ligibles el nom de Plaza de la Libertad.

Plaça de la Llibertat adornada amb motiu de l’engalanament de carrers i places que es convocà durant les festes de Santa Maria. Any 1919. Font: Arxiu Comarcal del Ripollès.

Tal com comenta Tomàs Raguer (1923), fa gràcia que l’autor de la sol·licitud equipari els porcs amb els veïns quan al·lega que el nom de la plaça dignifica poc els seus veïns i els habitants de la vila, com si una cosa tingués a veure amb l’altra i no fos pas un nom gaire natural el de la plaça, tractant-se del lloc on es feia el mercat porquí.

La plaça, aquells anys, era molt més petita. A l’extrem de la casa Elies hi havia un pati i a continuació una casa, en la qual molts dels infants de Ripoll —inclòs el mateix Tomàs Raguer– havien anat a estudi. La casa era regentada pel Sr. Gil i la Sra. Pepa, dos mestres que, segons descriu Raguer, «l’un [Gil], petit com un noi de la classe i l’altra [Pepa], alta i grossa com una torre».

Els anys posteriors foren d’engrandiment de la plaça. En una acta municipal, l’any 1893, es feu constar l’arranjament que duria a l’eixamplament de la plaça, aterrant la casa i avançant alguns metres la casa Elies fins a quedar en línia del carrer de les Vinyes. Anys més tard la plaça s’engrandí per l’aterrament de la casa de Coloma Angelats en amunt, però la plaça seguia amb el mateix problema: la manca d’entrades.

El dia 14 de setembre de 1897, la vila acceptà l’oferiment dels veïns del carrer dels Valls de donar 800 pessetes (més 250 d’Agustí Casanova) per a obrir el pas entre aquell carrer i la plaça, aterrant la caseta de Pere Rafart. I tres anys més tard, l’Ajuntament adquirí la casa d’Eudald Sadurní, situada a la placeta de can Raguer, i així la plaça dels Porcs es comunicà per primer cop amb el carrer de Sant Pere.

L’any 1904, sota la direcció de l’arquitecte municipal, el Sr. Coll, s’urbanitzà la plaça i es construiren el vorell o cerclada, es nivellaren les rasants i es plantaren acàcies. Finalment, l’any 1906, a instància del regidor Sr. Boix, es posà una minúscula font al capdamunt que s’alimentava amb aigua sobrant de la font del Raval.

Mercat de porcs a la plaça de la Llibertat de Ripoll. Any 1912. Font: Arxiu Comarcal del Ripollès.

De la Llibertat

La República arribà i, amb ella, el primer canvi lingüístic evident: l’any 1931 la plaça dels Porcs adquirí oficialment el nom en català de Plaça de la Llibertat. El canvi del nom duraria fins a la fi del conflicte, l’any 1939, quan els rojos perderen la guerra i els franquistes es feren amb el domini del país.

Festa de la plaça de la Llibertat l’any 1934, en plena República. Hi veiem el cartell de can Clerch escrit en català. Font: Arxiu Comarcal del Ripollès.

De España

Els franquistes no van trobar pas un nom més adient per aquella plaça anomenada Llibertat que el d’Espanya per al seu propòsit: eliminar qualsevol rastre de catalanisme o de republicanisme de la pell dels ripollesos i vanagloriar els vencedors de la guerra. Així, des de l’inici de la dictadura del general Franco i fins l’any 1979, s’anomenà amb el topònim del país veí.

Des d’aquell moment, segur que els de Ripoll heu sentit a dir allò de la «plaça de la Llibertat dels Porcs d’Espanya», amb una clara burla cap a un topònim que poca gent el deu haver sentit com a propi.

Isabel Lasalle va entrevistar fa uns anys el vilatà Ramon Rafart, veí de Ripoll i resident a la plaça dels Porcs, que explica que durant aquells anys encara se n’hi venien, de porcs. En parla en aquest article.

La plaça dels Porcs en una celebració de la seva festa (1934). © ACRI150-44-N-381.

D’Espanya

Amb la reinstauració borbònica i l’arribada d’una democràcia incipient, s’inicià un procés de normalització dels topònims en llengua catalana. D’aquesta manera, després de la mort del dictador i fins a l’any 2003, el nom oficial fou en català: Plaça d’Espanya.

Els gegants de Ripoll a la festa de la plaça dels Porcs. Any 1945. Font: Arxiu Comarcal del Ripollès.

De la Llibertat

L’any 2003, el darrer any de mandat del batlle Eudald Casadesús, l’Ajuntament proposà de restaurà el nom històric de plaça de la Llibertat, un nom que manté actualment. El nom oficial contrasta amb el popular que fa segles que no deixa de ser el dels Porcs.

D’aleshores ençà, són poques les botigues que perduren, moltes d’elles ja tan sols resten en el record col·lectiu. Algunes encara sobreviuen, com la Closca, ca l’Arimany o els Cuits Lluïsa. Amb els anys, els canvis en la fesomia de la plaça s’han fet evidents: l’Schlecker es va convertir en Clarel, la Ripi en Rituels du Monde i el Xartel va passar a ser la Clau. A l’antiga Caixa de Girona —que abans era Can Pep— ara tan sols hi ha pintades i una placa que ens recorda que allí hi nasqué el compositor Honorat Vilamanyà. Perruqueries, carnisseries, sabateries i botigues de motos avui són locals tancats que malden perquè algú aposti per una vila que, a vegades, sembla que visqui en un son etern.

En aquest edifici, l’antic Cafè de Can Pep, va néixer el compositor i músic ripollès Honorat Vilamanyà i Serrat, el dia 23 de novembre de 1905. Vilamanyà ens ha deixat un valuós llegat musical, especialment en el camp de la música per a cobla. És per això que l’Agrupació Sardanista de Ripoll i l’Ajuntament de Ripoll van col·locar aquesta placa en la seva casa natal el 16 de juliol de 2005, en el centenari del seu naixement.

 


La plaça, en imatges

Plaça d’Espanya, guarnida, durant la celebració de la seva festa: vista general de la plaça i del públic assistent a l’acte. Any 1934. Font: Arxiu Comarcal del Ripollès.
Mercat setmanal a la plaça d’Espanya. Any 1980. Font: Arxiu Comarcal del Ripollès.
Parades del mercat de dissabte a la plaça de la Llibertat (2022).
Actualment, la font que trobem a la plaça és una reminiscència de la que es va construir l’any 1916. Segons podem llegir a la placa col·locada al pedestal, l’any 2008, els anys quaranta la font adoptà un nou disseny: es bastí al centre de la plaça un pilar i al capdamunt s’hi instal·là la figura d’un nen amb una oca, imatge inspirada en una escultura realitzada per Boeto de Caledònia el segle II a.C. L’any 1990 es reformà la plaça i la font ocupà l’emplaçament actual.
La plaça dels Porcs, nevada, l’any 2015.
La plaça de la Llibertat vista des de la part inferior.

Teniu fotografies antigues de la plaça i les voleu compartir? Envieu-les a articles@latira.cat i les publicarem!

Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>