La primera Festa de la Llana

Arribats un any més al mes de maig, ja tornem a tenir aquí la Festa Nacional de la Llana i el Casament a Pagès. Enguany serà molt diferent a les festes que estem acostumats, per això m’agradaria fer una mica de memòria del seu inici i recuperar també un article que vam publicar fa temps sobre la primera Festa de la Llana que es va fer a Ripoll.

El cartell de la 1a Festa Nacional de la Llana, en llengua espanyola, per mor del franquisme.

La festa se celebra des de l’any 1967. En els seus inicis s’anomenava Fiesta Nacional de la Lana, ja que encara havia de passar algun any fins que s’introduís el Casament a Pagès i perquè comencés el procés de normalització del català.

La primera Festa de la Llana tenia un bon grapat d’activitats, algunes de les quals avui han desaparegudes i n’han sorgides de noves. Fem un repàs a com va anar la jornada.

Dissabte dia 13 de maig de 1967, a les 9 del vespre, s’inaugurava la festa amb un concurs que sortejava la sortida dels cors al local de la Flor de Maig, que aleshores era al carrer de la Trinitat 26. Finalment, a les 10 hi havia un concurs de cors amb participants de bona part de Catalunya: Manresa, Barcelona, Centelles, Sallent, Palau de Plegamans, Castellbisbal, Terrassa o Arenys de Mar, entre d’altres.

Celebració de la Festa de la Llana a la plaça de l’Ajuntament (1969). © ACRI150-44-N-1037

L’endemà diumenge era el dia fort. A migdia hi havia un ball de tonedors a càrrec de l’agrupació infantil del club excursionista de Ripoll. El programa parlava de «Invitación a las Autoridades, ‘Pubilla de Ripoll’ y a todo el público asistente, a beber con el ‘TÍPIC PORRÓ’ y a probar la especialidad auténticamente ripollesa de ‘Els Angelets’».

Ja hem dit que algunes d’aquestes activitats s’han perdudes o s’han recuperades. El ball de tonedors es torna a ballar des de fa uns anys, i el tastet de vi amb el porró també segueix vigent. Els mítics angelets, que acompanyaven aquest tastet de vi, ja formen part de la memòria dels ripollesos que ho van viure.

Aquests angelets eren fets d’escarola arrebossada i se servien en unes safates per a tot el públic; això no obstant, l’augment d’assistents a la festa feu que s’haguessin de deixar de fer perquè era un treball molt laboriós.

Cardant i filant la llana (1976). © ACRI150-44-N-1147

Després de l’esquilada i de la festa de tondre, més tard, a la una, s’inauguraria el Centre d’Iniciatives i Turisme de Ripoll i Comarca (CIT), es beneïria el local i s’hi farien unes sardanes.

A mitja tarda, un festival de danses tradicionals amb les danses del Roser de Vallfogona, la de Castellterçol per l’Esbart de Núria de Ribes, el Rotlletó del Pallars per l’Esbart de Sant Pau de Segúries i fins i tot les danses dels Pabordes de Sant Joan de les Abadesses i la de Campdevànol.

Ara per ara, i esperem que per molts d’anys més, la Festa de la Llana és ben reconeguda i cada any gaudeix d’una gran afluència i d’una bona valoració de la gent d’arreu. Aquest cop l’haurem de gaudir d’una altra manera, però tot esperant que la pròxima sigui millor, molt bona Festa de la Llana i Casament a Pagès per a tothom!

Home, amb indumentària típica de pagès, durant la celebració de la Festa de la Llana i Casament a Pagès (1976). © ACRI150-44-N-2047
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>