25 qüestions a… Laura Picas, d’Enajenhada

25 qüestions a… Laura Picas, d’Enajenhada

Sabeu aquelles persones que fan que el món sigui més humà? La Laura és d’aquestes. Una ripollesa nòmada però amb els peus a terra. Una antisistema que ha de viure-hi per a combatre’l. La trobareu sempre en qualsevol sarau. Lluitadora, somiadora, independent: si no la coneixeu, ja feu tard. Visiteu la pàgina web d’Enajenhada o mireu els seus productes a Instagram.

Nom complet

Laura Picas Alabau.

 

A què et dediques?

Em dedico al món de la moda sostenible. El meu projecte vol generar una alternativa de consum de peces de vestir a les grans multinacionals que donen suport al sistema capitalista.
Aposto per un sistema de producció respectuós amb les persones, lliure d’explotació, i amb el medi.

 

Com és el teu negoci?

Tot comença al meu taller. Hi dissenyo, faig el patronatge de les peces, tallo i confecciono una part de la producció. Allà també faig les peces per encàrrec i a mida.

L’altra part la fan un parell de tallers i una modista. D’aquesta manera reactivem la indústria tèxtil catalana que antigament tenia tanta força i que s’ha anat perdent per la deslocalització de les grans marques.

Aquests tallers són coherents amb els valors de la meva marca, Enajenhada: sou digne, drets laborals assegurats, contractes formals, bones condicions laborals… Després faig tot el procés de venda (sessions de fotos, màrqueting, xarxes socials, mercats, fires…), que es la part que em dona més contacte amb la gent.

Quina va ser la motivació per a emprendre?

Sempre m’havia trobat amb la dificultat de trobar coses del meu gust a les botigues. Tot quedava acotat al gust dels dissenyadors de les grans companyies en la temporada que toqués.

Quan toquen flors, tothom va de flors; quan toca lleopard, tot de lleopard… això no deixava gaire espai per a la originalitat de l’individu i vaig sentir la necessitat de crear per a mi mateixa el que a mi m’agradava.

També era una manera de poder viatjar i veure món, conèixer gent, ser autònoma i independent econòmicament. També de poder posar en valor alguns conceptes que crec que val la pena compartir, com són la consciència de consum i la sostenibilitat.

 

Què t’agrada més del teu negoci o projecte?

El que més m’agrada es el contacte amb la gent. Els dies de mercat, fires o festivals, és quan realment entro en contacte amb el que em motiva: veure en primera persona com aquest projecte arriba al cor de la gent, veure com es comparteixen ideals o valors amb altres.

Rebre les retroaccions dels clients o dels curiosos també és molt gratificant i realitzador. Molt constructiu.

Darrerament el projecte ha fet un gir cap a l’àmbit social, en quant a impartir tallers per a joves, i és una part que em sembla fonamental per a transmetre la capacitat de canviar el món i de construir nosaltres mateixos les estructures que hem de menester, més enllà del que se’ns ofereix des del sistema.

 

Quina és la teva especialitat?

La meva especialitat realment és el contacte amb la gent. La capacitat de transmetre que el que vols fer ho pots fer, i que el que fas amb el cor pot arribar a tothom. El canal que utilitzo és la moda, la roba; i dins del sector podríem dir que la originalitat, el disseny i l’estil propi són el meu punt fort.

En tres adjectius, com et descrius com a professional?

Multidisciplinària, original i sociable.

 

Com és el teu client ideal?

Qualsevol persona que s’interessi per veure què hi ha més enllà d’allò que compra. Qui ho ha fet, com ho ha fet, si hi ha explotació o no, quins són els materials que utilitza, com gestiona els residus que genera… que intenta entendre per què allò val el que val.

I no només per què val el que val o perquè val tan poc (associat a explotació laboral, deslocalització de les empreses, grans terratinents, ús de matèria primera de baixa qualitat, poca o nul·la gestió de residus…).

Per a mi el client ideal és aquell client que vol ser conscient i és crític!

La música que acompanya el teu negoci?

Depèn del dia! Em sol acompanyar musica electrònica tipus techno o acid-core quan estic en plena producció, musica tribal si estic tallant o dissenyant, algun dia sol sonar punk…

Però moltes vegades m’acompanyen podcasts d’humor i crítica social.

 

Una anècdota del teu negoci?

La darrera aventura més divertida la vaig tenir fa un any i mig mentre muntava la parada en un festival de música. Era l’última nit i vam deixar la carpa amb tot el material a dins per a desmuntar-la l’endemà al matí.

Just mitja hora abans de despertar-nos ens va trucar el veí de la parada dient-nos a crits hi anéssim, que les parades marxarien volant.

Vam sortir de l’autocaravana i vam anar corrents fins allà. S’havia aixecat una ventada tan grossa que semblava una tempesta de sorra del mig del Sàhara! Talment un huracà!

Era un festival de música amb zona d’acampada… i penseu que volaven les tendes de campanya que havien quedat buides com si fossin aquells matolls que roden dels films del far west.
Vaig arribar i vaig haver d’enganxar-me a una pota de la carpa i no em vaig poder deixar anar fins que no van aparèixer altres veïns i uns amics.

Va ser una hora de desmuntatge de carpa i material totalment extrema. Les samarretes volaven pels aires, els maniquís anaven per terra… Tot va quedar aplegat dins de l’autocaravana, ple de pols… fins que vam trobar un lloc a recer i vam haver de dedicar més de tres hores a col·locar-ho tot i fer-ho net.

Un secret del teu negoci que es pugui explicar?

El meu taller està desendreçadíssim! Tot i així, com que he pogut visitar-ne molts, sé que no soc l’única. Deu ser una cosa del gremi…!

 

Què t’agrada més del teu poble?

Les muntanyes i la vegetació. Això és el que més trobo a faltar quan me’n vaig. El riu, la muntanya, les plantes i els animals salvatges. Tant de bo que siguem capaços de valorar-ho i conservar-ho com cal.

 

Què volies ser de gran quan eres petita?

Volia ser arqueòloga i egiptòloga.

 

Un film o sèrie que t’hagi impactat?

El experimento i El planeta libre.

 

Un personatge de ficció amb el que aniries a prendre una copa?

La Tank Girl.

Si haguessis de triar un personatge històric, quin series?

Qualsevol dona que es mereixi el reconeixement de personatge històric i que per mor de l’heteropatriarcat no n’ha tingut l’oportunitat. Totes elles (inventores, polítiques, militants, científiques, escriptores) que foren pioneres en molts àmbits però que pel fet de ser dones no van passar a la història o no ens n’han parlat.

 

Amb qui t’agradaria sopar aquesta nit?

Amb tota aquella gent que fa temps que no veig. Tots junts!

 

Una projecció de futur pels temps que corren?

Espero que tornem a socialitzar-nos, reunir-nos, acompanyar-nos, abraçar-nos… perquè és això el que dona sentit a la vida. Oblidem les pors i visquem la vida.

 

Un somni per a complir?

Veure balenes en directe.

 

Un desig que hagis complert.

Anar a Egipte i gaudir de totes les seves meravelles.

 

Una paraula que no puguis evitar dir.

Saps?

Quin color et representa?

El negre.

 

I quin animal?

El voltor.

 

Un superpoder?

L’empatia, que en la societat actual està més a prop de ser un superpoder que no pas una qualitat nata de l’ésser humà.

 

Quan fas els anys?

El 14 de juny.

roba, sostenible,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>