25 qüestions a… Joan Velasco

25 qüestions a… Joan Velasco, del Bar Pirineu

Primer el Mundial, després el C-17 i ara el Pirineu. Fa més de trenta anys de la primera aposta de negoci i ara opta per un format més reduït al centre de Ripoll. Segur que sabeu qui és. I si no ho sabeu, us espera amb un bon cafè a la taula. Que comenci el 25 qüestions!

Com et dius?

Joan Velasco Mochales.

 

A què et dediques?

A l’hostaleria. La meva feina és darrere la barra. És el que sé fer millor.

 

Com és el teu negoci?

És un petit bar al mig del poble en un local històric. Un bar en petit format. El primer pis té unes vistes excepcionals al monestir!

 

Quina fou la teva motivació per a emprendre?

Feia un temps que no treballava i em sentia inútil. Després de la covid, econòmicament la cosa era difícil de sostenir. Em va sortir l’oportunitat de tenir un bar com aquest i m’hi vaig llançar. I aquí em teniu.

 

Què t’agrada més del teu negoci o projecte?

El contacte amb la gent. Un bar és això. Tenir un bar em dona vida.

 

Quina és la teva especialitat?

El cafè. Em considero un bon cafeter. Un sonat del cafè, un boig!

 

En tres adjectius, com et descrius com a professional?

Sobri, educat i vaig per feina.

Com és el teu client ideal?

No tinc un client ideal. Tracto tothom per igual.

 

Quina música acompanya el teu negoci?

Els meus començaments van ser en un bar musical. Vaig tenir 10 anys el Mundial, així que la música forma part de mi. Música i jo anem lligats. Vam fer-hi més de mil concerts! Al Pirineu hi sentireu el que no se sent a la ràdio i molt més: rock, blues, música dels vuitanta, funk…

 

Una anècdota del teu negoci?

Un bar és ple de secrets. Des de la barra sento de tot. No fa pas gaire vaig saber fins i tot un relleu polític històric!

 

Un secret del teu negoci que es pugui explicar?

El cafè amb gel… el glaçó és negre!

 

Què t’agrada més del teu poble?

No sé ben bé què és, però hi duc tota la vida i no n’he volgut marxar mai. Ripoll té una cosa que estira i que no sabria explicar. No és res místic, és més fort que tot això. És una força que empeny a la terra, que estira. Són les arrels.

Què volies ser de gran quan eres petit?

Amb dos pams més, jugador de l’NBA. Em van faltar els dos pams més. No volia ser ni notari, ni jutge, ni policia, ni res d’això.

 

Un film o sèrie que t’hagi impactat?

Pink Floyd The Wall, d’Alan Parker. És un film que et fa pensar més enllà de tota la història psicodèlica.

 

Un personatge de ficció amb el que aniries a prendre una copa?

Amb l’Obèlix! Amb l’Obèlix pots anar a tot arreu. On et negarien una copa amb ell? Enlloc!

 

Si haguessis de triar un personatge històric, quin series?

En Bob Marley. Llàstima que va morir jove! Seria Bob Marley en plenitud.

 

Amb qui t’agradaria sopar aquesta nit?

Amb la família estic a gust.

 

Una projecció de futur per als temps que corren?

Jo soc optimista. Ho veig tot de cara. És clar que hi ha molta cosa pel mig, però ara mateix soc optimista.

Un somni per a complir?

Potser algun viatge. Anar a Hawaii i veure volcans. I potser hi quedaria, que allà diuen que s’hi viu molt bé! Sempre m’han fascinat, els volcans.

 

Un desig que hagis complert?

Travessar l’Atlàntic per a anar a veure el meu fill.

 

Una paraula que no puguis evitar dir?

Hòstia. Soc bastant renegat…

 

Quin color et representa?

Qualsevol menys el blanc, que és el del Madrid.

 

I quin animal?

El meu gos, en Drac! Si no, un boc, que soc Àries.

 

Un superpoder?

Ara sí que m’has cardat.

 

Quan fas els anys?

Cada any els faig el mateix dia, el dotze d’abril. Vaig néixer Divendres Sant, què més vols?!

Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>