47 anys ballant la Gala

Tal com deia la ballarina i coreògrafa Martha Graham «la dansa és el llenguatge ocult de l’ànima». Doncs bé, avui la cosa va de dansa i concretament d’algú que s’hi ha dedicat amb cos i ànima durant molts anys. Parlem amb en Josep Sellas Clotet, qui ha estat ballador de dansa de Campdevànol quaranta-set anys de la seva vida i quaranta de capdanser i que avui ens en compartirà alguns dels seus records.

En Josep és campdevanolenc de tota la vida i sabater d’ofici, una passió que li va transmetre des de petit el seu pare juntament amb l’art musical, ensenyant-li solfa i també a tocar el saxo i el clarinet. En Josep explica que de sabater sí que s’hi ha dedicat professionalment durant molts anys, però de músic reconeix que tot i que no se’n considera la música sempre l’ha acompanyat, ja sigui com a afecció, en participacions musicals en actes culturals o solemnes del municipi, o potser acostant-lo així al món de la dansa. De fet, comenta que ja de sempre l’ha apassionat: «de jove ja m’encantava anar a ballar al Marabú».

Josep Sellas Clotet ballant la Gala com a capdanser.

Ja sigui per aquesta passió musical o per l’orgull que com a habitant de Campdevànol simbolitza poder-ne ballar la dansa, en Josep ens explica que va començar a ballar la Gala quan tenia quinze anys i que n’ha format part fins l’any 2007 quan en va fer seixanta.

Va començar a ballar la dansa amb els de la colla, i al cap de pocs anys i a causa d’un accident patit pel Capdanser Josep Marcé —l’amic Peric—, el llavors director de la dansa —el sr. Joan Costa— li va dir si voldria fer el paper de capdanser en substitució d’en Peric. Ell en aquells moments no s’hagués esperat que li oferissin aquesta responsabilitat, ja que hi havia molts balladors que ell considerava amb més experiència. Davant del repte, però, i de la pregunta que no t’hi veus amb cor? en Josep si va engrescar i es va avenir a l’oferiment.

Com a curiositat ens explica que quan estava a la mili el van cridar de comandància tot dient-li que desconeixien que era ballador. Llavors en Josep els ho va explicar: resulta que l’Ajuntament de Campdevànol els havia trucat per tal de demanar un permís per al noi perquè pogués anar a ballar la dansa durant la Festa Major. Li van concedir el permís i en Josep va poder així complir amb la dansa també en aquesta ocasió.

Josep Sellas i Montserrat Marín Guix.

En Josep conta que durant aquests anys sempre ha ballat els dos dies que es fa, el diumenge i el dilluns de Festa Major, i que només ha fallat en dues ocasions: una perquè es va fer mal amb la moto i l’altre perquè estava malalt. Les dues vegades ha ballat la dansa l’antic capdanser i bon amic seu Ramon Vilalta, a qui per cert considera un excel·lent ballador amb molt d’estil i elegància.

També explica que en aquests anys havia col·laborat i mantingut una molt bona relació amb els balladors i balladores de l’Esbart i de la dansa de Ripoll, ballant-hi una temporada fins que va anar a la mili. Tot va començar l’any 1967 o 68 per la Festa de la Llana, que va ballar la Morisca amb la Carme Soler i al cap de poc temps ja va entrar a formar part de l’Esbart, dirigit aleshores per en Florenci Pla i en Pere Gayolà.

Com a curiositats de tots aquests anys a l’hora de ballar en podria explicar moltíssimes: des d’afluixar-se-li i perdre la faixa, fins a esparracar-se-li els pantalons o  perdre les mitges… i algunes vegades també dansant amb l’esbart en què els músics es van confondre i van haver de dissimular per tal de poder-la acabar bé. Com diu en Josep, «tothom que ha ballat ja sap que poden passar aquestes coses» Tanmateix, el què més recorda és l’emoció de sortir a la plaça a ballar i la complicitat de ballar amb els companys any rere any.

A mà esquerra, amb una gorra, el Tintorer. Amb un capell de capdanser, en Jordi Salomó Calvés ‘Falot’. Les parelles de balladors, d’esquerra a dreta, eren en Ramon Vilalta amb la Ramona de Cal Carter; en Gaietà Garcia amb la Provi, en Pere Capdevila amb la Teresa Tardiu; en Josep Juncà amb la Juanita; en Joan Bassaganya amb la Teresa Tenas i la Mari Caballero amb en Ramon Conill.

Tots sabem que el moment final de la dansa en què els balladors aixequen les balladores és un dels més emocionants. En Josep explica que havien aguantat vora el minut i que curiosament a l’Ajuntament hi ha un llibre on s’anota cada any el temps d’aixecada.

Enguany ja en fa catorze anys que no balla la dansa. Conta que el dia que va plegar va ser una gran sorpresa per a tothom, ja que va mantenir la decisió fins quan va acabar de ballar el dilluns de Festa Major, quan després va explicar que havia estat la última vegada i que amb seixanta anys volia deixar pas a noves generacions. Amb la seva experiència, en Josep anima a tothom a ballar i creu que de la mateixa forma que s’aprèn a caminar, tothom amb esforç, constància i una mica de gràcia pot ballar.

La Gala de Campdevànol és representativa d’antigues danses cerimonials. El seu origen es troba en el traspàs de càrrecs de les pabordies del Roser, un relleu que es feia al setembre per la festa del Roser. A la fotografia en primer pla, la Teresa Tardiu ballant en Jordi Salomó ‘Falot’.

Actualment en Josep, ja jubilat des de fa uns anys, diu que no se les ha donades mai de treballador però que no pot estar sense fer res, i és per això que segueix molt actiu i amb moltes aficions. Reparteix les seves estones lliures entre l’hort, restaurant alguna moto, fent sudokus i remenant per la sabateria, que de fet fa poc va fer les sabates de casament del seu fill Francesc.

També li apassiona la moto: «quan pujo a la moto, dono gas i me’n vaig a Gombrèn, la Creueta o cap on sigui em sembla que tinc quinze anys, però quan arribo i em trec el casc i em miro al mirall em dic uf, quinze multiplicat per unes quantes vegades».

Josep, et volem que dir que això no vol dir res i que amb tot el teu dinamisme seràs jove tinguis l’edat que tinguis. Moltes gràcies per contar-nos la teva experiència com a capdanser i aprofitar per animar el jovent a ballar les danses tradicionals de tots els nostres municipis, ja que és una gran oportunitat d’estimar la cultura, les tradicions i el nostre poble.

campdevànol, dansa, festa major, gala, josep sellas,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>