90è aniversari de la inauguració del cremallera Ribes de Freser–Núria

La línia de ferrocarril Ribes de Freser-Núria, que havia començat a construir-se el 1928, va inaugurar-se el 22 de març de 1931.

Aquell dia, l’estació del Nord, de Barcelona, va ser el punt de partida, a les vuit i deu minuts del matí, del tren en què anaven la majoria d’autoritats i els periodistes de la premsa barcelonina que assistiren a la festa. Pels volts de les onze es produí l’arribada a l’estació del ferrocarril transpirinenc de Ribes de Freser; aquí van ser rebuts per representants de les institucions polítiques —provincials i locals-; religioses, d’àmbit episcopal i parroquial, i per altres convidats. Seguidament es formaren tres combois, format cadascun per una locomotora elèctrica i dos cotxes. Al cap de sis minuts feren la seva entrada a l’estació de Ribes-Vila; punt on el Dr. Justí Guitart, bisbe d’Urgell, va beneir els trens. 

A continuació, es va reprendre el viatge en direcció a Queralbs. A l’estació d’aquest poble, tal com havia passat a Ribes, s’aplegà un bon nombre de veïns per veure el pas de la comitiva. A quarts d’una, els tres combois van arribar a la Vall de Núria, que aleshores estava coberta de neu. Els assistents a la festa, mentre repicaven les campanes de l’església del santuari, es dirigiren vers aquest punt per participar en una missa. Mossèn Piquer, secretari del bisbe, oficià la celebració; l’escolania de la Seu d’Urgell, dirigida per mossèn Marfany, cantà uns motets marians i els Goigs de la Mare de Déu de Núria. Mossèn Martínez era l’organista. En finalitzar l’acte religiós, i atès que faltava una hora per assistir al dinar —programat per a les dues— els convidats feren un tomb per les dependències del santuari. 

L’estació de Ribes Vila els anys quaranta. Autor: Josep M. Postius. Col·lecció Agustí Dalmau.

L’àpat, celebrat al menjador de l’hotel del santuari, fou ofert per la societat Ferrocarriles de Montaña a Grandes Pendientes a prop de quatre-cents comensals. La vall de Ribes estava representada per mossèn Pere Viladàs, rector de Ribes de Freser i arxipreste de la Vall; mossèn Pau Vilatimó, rector de Queralbs; Emili Palagós, secretari de l’Ajuntament de Queralbs, que assistí als actes en representació de l’alcalde; Felip Vigo, alcalde de Ribes; Pere Guillamet, contractista de les obres de reforma del santuari; Domènec Roqué, encarregat d’aquestes obres; Lluís Córdoba, metge del tren de Núria; Josep Bonshoms, encarregat de les obres del ferrocarril; Josep Mas en representació de la publicació Petrària, i els particulars Salvador Carrera Fillet, i Joan Freixes. 

Al final de l’àpat hi hagueren els parlaments a càrrec de les principals autoritats; el primer en adreçar unes paraules va ser Pasqual Arias, governador civil de Girona. Seguidament intervingueren Ramon Albó, president de la societat promotora de l’obra, i el bisbe d’Urgell, el Dr. Justí Guitart; manifestà, entre altres coses, que el tren era la materialització dels versos de Joan Maragall que diuen que les ciutats van a Núria, i va agrair a la Mare de Déu de Núria la seva intercessió perquè el ferrocarril fos una realitat. A les set de la tarda, els tres trens van fer el viatge de tornada cap a l’estació de Ribes-Enllaç; bona part dels assistents a la festa, van agafar el tren que els portà novament cap a Barcelona.  

Francesc Figuerola, president de la societat FMGP, en el pròleg que feu per al llibre El cremallera de Nuria (1980) de Carles Salmeron, esmenta una de les anècdotes que es produïren el dia de la inauguració del tren cremallera: «Anava el trenet pujant i empinant els vessants de la muntanya, quan de sobte va parar sense correspongués fer-ho. L’enginyer que acompanyava els convidats va ser abordat per una alta autoritat: ‘Que passa alguna cosa, que parem?’ L’enginyer, observant que no havia més anomalia que el desig de respectar a una vaca que s’havia plantat davant de la màquina, que deuria sorprendre’s per la seva novetat, contestà: ‘és una vaca i ara ja es retira de la via’. El tren va seguir la seva marxa a aquest pas turístic que seria la delícia dels seus promotors. Més no s’havia produït encara un interval de deu minuts que el tren tornà a parar. La mateixa autoritat inquirí del director de la Companyia, que acompanyava el seguici. ‘No serà una altra vaca, que se’ns ha posat davant?’ Nova comprovació de l’enginyer: ‘No senyor, és la mateixa!’»

Tot i la festa d’inauguració, encara quedaven equipaments pendents de construir, cas de dues estacions i el pont que havia d’unir l’estació provisional de Núria amb la resta de dependències del santuari.

L’estació de Queralbs. 30 de juny de 2012. Autor: Agustí Dalmau.
cremallera, ferrocarril, Núria,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>