Aedes albopictus i altres dípters

Fa xafogor. Molta. I no hi ha manera d’aclucar ull. No passa ni un bri d’aire i la claror de la lluna em permet d’entreveure les plantes del carrer, que sembla que juguin entremaliades al pica paret. Les miro i estan totalment immòbils, em giro i en sento la remor.

Sento la humitat per tot el cos, però de cop i volta torna l’esperança. El ventilador del sostre comença a girar. Al·leluia! Els talls de llum són corrents al Nepal, i per això cal aprofitar un moment en què el sistema elèctric rutlli per a poder adormir-te amb les moixaines que et regalen aquest aparell d’aspes. El ventilador brunzeix i em va endormiscant lentament fins que caic en un son plàcid.

De sobte obro uns ulls com unes taronges. El zumzeig dins la mosquitera i la picor al turmell. Per acabar-ho d’adobar, estic xop perquè feia estona que havien tornat a tallar la llum. Quina impotència quan un dípter se’t posa dins la fina malla de la mosquitera, havent entrat per l’únic forat possible que hi havia entre la reixeta. I a sobre que et piqui quan estàs banyat en un mar de suor barrejat amb Relect tropical. Comprovo en pròpia pell la validesa dels estudis científics que demostren que les persones del grup sanguini O agradem més a aquests insectes.

Els mosquits d’aquestes regions del planeta poden ser vectors de diversos virus. El més conegut per l’impacte que causa és la malària o paludisme, que és causada per un protozou del gènere Plasmodium, que es transmet en picades dels mosquits femella del gènere Anopheles. Paludisme ve del grec palus, que vol dir pantà. I no puc evitar de pensar que em trobo al Terai, una regió d’aquest país asiàtic que viu entre arrossars.

Temple hinduista entre arrossars, al Nepal.

Tot i que aquí la malària no és tan freqüent, el maldecap ve quan recordes que vas llegir que també hi ha altres virus transmesos per la picada de mosquits, com el dengue o el chikungunya. Tenint en compte que aquesta segona paraula estranya en llengua bantu significa retorçar-se, només em queda pensar que hauria de tenir molta mala sort perquè em piqués justament un mosquit infectat amb tot això.

Ja des de Catalunya, i devora un ventilador que no atura, recordo aquells dies al sud-est asiàtic. Aquí, però, tampoc no estic tranquil. Una amenaça va arribar el 2004 al nostre país, concretament a Sant Cugat del Vallès. Després d’una dispersió facilitada principalment pel trànsit de vehicles a l’AP7, un moscard conegut com a mosquit tigre ha esdevingut una espècie invasora força preocupant.

Aedes albopictus, així anomenada per ser una espècie desagradable pintada amb ratlles blanques, ja ocupa bona part de la geografia catalana. Cal estar atents a aquesta espècie i col·laborar amb els científics i els serveis de salut en la seva detecció per a evitar-ne la propagació, ja que aquest mosquit pot ser vector de malalties tropicals.

Alguns consells senzills com evitar les aigües estancades de qualsevol punt, com la dels tests del nostre jardí, o avisar de la presència d’aquesta espècie de mosquit amb aplicacions mòbils com «Mosquito alert», poden ajudar a prevenir l’expansió d’aquesta espècie que ja s’ha acomodat a les nostres terres. De moment, començo a plantar alfàbrega a l’ampit de la finestra.

Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>