Anem al bart?

Els catalans som cordials amb tothom fins que al final apareix una erra. Aleshores la cosa s’embruta i fem cadascú la seva.

Tal com diu Veny, el so de la -r final és poc grat a la fonètica catalana. En la majoria de contrades aquest so a final de paraula tendeix a desaparèixer. Des de verbs (saltar, tòrcer) a substantius (carrer, Catllar), una bona part dels dialectes catalans procuren evitar el so en posició final. Però en certes contrades meridionals com la nostra, el fenomen muta i va més enllà.

Us parlo en aquesta ocasió d’allò que fan alguns ripollesos d’afegir una -t en certs mots per a pronunciar la -r final. Són el cas d’aquell element tan car (l’ort), de l’òrgan que ens fa estar vius (el cort) o d’aquella beguda que ens engata si la consumim en excés (el licort). De ben segur que no us és estrany haver sentit podert, honort, tresort, Begurt, bart o cart en algun moment de la vostra vida. Aquesta -t que apareix en certs mots és un fenomen anomenat epítesi, que consisteix a inserir un so en posició final absoluta de mot. El cas de -r > -rt és un cas d’epítesi dental.

Tal com passa en aquests casos, es dona sobretot en parlants d’edat avançada i que són poc instruïts, segurament a causa de la manca d’escolarització en català. És un tret vulgar que cal evitar en contextos formals. De fet, la -t epitètica sol provocar qualque rialla en els parlants d’altres dialectes que no estan avesats a sentir el nostre.

El fenomen només es dona en català peninsular, perquè a Mallorca l’or és ò; car, i mar, . I a gran part dels parlars meridionals les erres sí que sonen a final de paraula. En el nostre dialecte, però, la -r és muda, i per a fer-la sonar hi afegim una -t o fins i tot una -c (tren > trenc, Ter > Terc).

Aquest tret està en recessió, probablement influït per l’estàndard i per la llengua escrita. No obstant això, encara és viu en certs dialectes. Així doncs, si un dia sentiu que algú ha perdut el trenc perquè era al bart bevent licort, penseu que aquesta persona a part de despistada pot ser del vostre poble.

bart, cort, epítesi, mart, trenc,
Publicat el

Comentaris

  • Iep, eix article m’havia escapat. Quina una! Resulta que és força corrent també a la Catalunya Nord! Fenolheda inclosa. Qui ho diu encara és més aviat gent gran, però tots ho hem sentit.

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>