Aprendre a apendre

Als professors ens encanta que els polítics canviïn les lleis educatives cada deu minuts. Notes no numèriques, situacions d’aprenentatge i competències bàsiques ara són el pa de cada dia. Doneu-nos, Senyor, el dia d’avui.

Però ara no vinc pas a criticar el món de l’educació en aquest país, sinó a parlar d’una disjuntiva entre oralitat i escriptura que tot sovint ens passa per alt. Ja he dit en algun article que quan vam aprendre a llegir, vam desaprendre el parlar. L’escriptura és una convenció, tots ho sabem. Hi ha coses que s’escriuen però que no es pronuncien i coses que no s’escriuen però que sí que es pronuncien. Quin desgavell, dit així, no? Però el desgavell gros seria no fer-ho i escriure cadascú a la seva manera: aleshores l’anarquia ortogràfica seria pitjor que la de finals del XIX.

Parlem de situacions concretes: en el nostre parlar no ha estat mai habitual de pronunciar la primera r d’arbre ni la d’aprendre. Qualsevol ripollès que no ha anat a escola en català us dirà abre, empendre i compendre. I ho farà ben fet. Alguns catalans, fins i tots, diran emprende i comprende de manera natural. La tendència és ara, però, de pronunciar les coses tal com s’escriuen. I és un error. Recordeu aquell cribratge antinatural que ens van fer empassar amb calçador en temps de pandèmia. O aquell cerndre impronunciable que ja no diu ningú i que poca gent deu saber què és.

Cerndre, un mot pràcticament en desús, que vol dir fer passar pel sedàs una matèria pulverulenta (especialment farina o sorra) per a separar-ne les impureses.

Quan l’ortografia i la convenció gràfica han marcat l’oralitat ha estat quan s’ha manifestat el problema. Ens hem tornat guardians de la llengua, virgilistes de pa sucat amb oli que corregim a tort i a dret agafant l’ortografia com a llança. I gent, no passa res per dir xixanta, abre, carmel o coranta. No ho corregiu a qui ho diu. El purisme del català no passa pas per obcecar-se a dir mots que no s’han dit mai i a esmenar-ne d’altres, sinó de tenir cura de la llengua d’una altra manera. Va de parlar català sempre. Va de no canviar mai de llengua. Amb ningú.

No voleu competències bàsiques? Doncs ja en teniu dues: la lingüística i l’aprendre a aprendre. I sí, llegiu apendre, si us plau.

Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>