Maó, 1991. Pateix de molta tel·lúria o lligam amb la seva terra i viu sempre entre dos llocs. Li agraden la història, l’arqueologia i els gats. Es considera més divulgadora que acadèmica quan es tracta de fer la seva feina. No li agrada que ningú no entengui què està explicant. De fet, fa temps es va graduar en una universitat i s’especialitzarà en història antiga. Diu que li agrada més aquesta època perquè tots són morts i ningú no li pot rebatre res: «qui no em vulgui creure, que no demani».