Autoresponsabilitat

Ben escandalitzada va acudir a mi una vegada una companya en trobar-se que, cercant a Google el web d’un departament concret de la Generalitat de Catalunya i clicant el primer resultat, li sortia la pàgina en castellà. Deia que no ho entenia, que com podia ser que la Generalitat tingués aquell web en castellà i no en català! La clau de l’enrenou era tan perversa com senzilla: tenia l’ordinador configurat en castellà. Això incloïa el navegador que, per defecte, activava el cercador en castellà i, de manera coherent, aportava els resultats en castellà. I, per tant, a l’hora de visualitzar el web, el mostrava automàticament en la llengua de configuració: el castellà.

Constato com moltes persones, ben catalanes, catalanoparlants, catalanistes i fins i tot independentistes, tendeixen a fer les recerques de qualsevol cosa a internet en castellà: espejo IKEA, turismo Turín, outlet pantalones. Després comparteix fotos a les xarxes socials amb textos o etiquetes en castellà o anglès i consumeix habitualment continguts de youtubers, alguns dels quals són catalanoparlants residents a Andorra que fan els vídeos en castellà.

Mentre tot això passa, ens lamentem que les generacions joves cada cop fan més faltes i parlen amb més castellanismes; que pel carrer progressivament s’hi sent més castellà en detriment del català. Veiem que la Plataforma per la Llengua afirma sense embuts que estem en situació d’emergència lingüística i reclamem als governs que facin més polítiques actives a favor de l’ús del català.

Si deixem que el català deixi de ser necessari en allò que fem en la quotidianitat, la nostra llengua passarà a ser una peça de museu o quelcom apte tan sols per a circumstàncies menors.

Vist tot plegat, se’ns farà difícil exigir a algú altre que trenqui una llança a favor del català si a l’ordinador de casa hi té el sistema operatiu i els programes d’ofimàtica en castellà quan passar-los al català és tan senzill com entrar al Catalacanitzador de Softcatalà; no ens podem queixar si no hem estat capaços de fer els tres clics necessaris al menú de configuració del mòbil per tenir-lo en català i que això ens posi la majoria d’aplicacions en el nostre idioma. Quin sentit té tenir-les en castellà podent-les tenir en català? Tant que ha costat tenir-les! I no podem renegar si fem vídeos de Youtube en castellà i publiquem a Instagram en qualsevol altre idioma perquè igualment tan sols ho acabin veient els nostres amics propers catalanoparlants, com incomprensiblement ja fan un grapat de negocis de Ripoll a les xarxes socials. De la mateixa manera que quan amb un ordinador castellanitzat cerques en català un web de la Generalitat i te’l mostra en castellà, si tens l’ordinador en català i cerques en català, no pateixis que no deixaràs de veure resultats en altres idiomes! Trobaràs el que cerques i demostraràs als algorismes de les multinacionals tecnològiques que és necessari que tinguin en compte la nostra llengua en les seves activitats. Per tant, és necessari escriure-li en castellà a Google?

Si no fem servir el català, cada cop serà menys visible i, per tant, la percepció que és una llengua útil es difuminarà encara més. I això també val a la vida real. Si algú ens parla en castellà i sabem que entén el català, quin sentit té que nosaltres també ens passem al castellà? Si parlem en castellà pel simple fet de veure en l’interlocutor uns trets físics que ens el fan situar a un altre país, arribarà fàcilment a la conclusió que no cal saber català. Donem-li l’oportunitat de no sentir-se tractat com a foraster quan potser ni tan sols ho és; demostrem-li que les hores que ha dedicat a aprendre català tenen sentit; fem-li notar que saber català és necessari per moure’s amb comoditat en el nostre entorn. O si a un restaurant ens porten la carta en castellà i no fem notar que la volem en català, creuran que és innecessari tenir una carta en català. Si ens telefonen per vendre’ns un producte, fem notar que el convenient seria que ens parlessin en català, sent nosaltres els clients receptors del missatge.

Els governs poden fer més, i tant. Haurien de fer més! Però els últims responsables que un idioma segueixi viu som els parlants, amb els usos lingüístics del nostre dia a dia. Dit d’una altra manera, si deixem que el català deixi de ser necessari en allò que fem en la quotidianitat, la nostra llengua passarà a ser una peça de museu o quelcom apte tan sols per a circumstàncies menors. Som els responsables directes que el català no desaparegui i som en temps de descompte. Siguem coherents, siguem auto-responsables.

català, llengua,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>