Bojos pel consum

Dels nord-americans n’hem exportat coses prou bones: el rock’n’roll, certs films de Hollywood, la salsa barbacoa i fins i la Coca-Cola —tot i que hi ha gent que inexplicablement prefereix Pepsi—. Una exportació no pas tan bona han estat certs costums a l’hora de comprar.

Havent passat Tots Sants, a la televisió es comencen a multiplicar els anuncis de colònia, menjar i d’altres articles encarats cap a Nadal, a més de començar campanyes del Black Friday —un altre invent transoceànic—, rebaixes, descomptes a tort i a dret… Aquest bombardament constant d’ofertes té un únic objectiu: que comprem. I molts hi caiem de quatre grapes. Per a moltes persones, però, el fet de comprar més enllà de la pròpia despesa econòmica implica una malaltia.

Aquesta malaltia s’ha anat fent més present en els darrers anys gràcies, entre d’altres, al canvi de valors de la societat i el nou model de consumisme, l’aparició del fast fashion, les xarxes socials i internet en general. Es tracta de l’addició a les compres.

Tal com indica el nom, és la dificultat per a frenar l’impuls de comprar objectes, la majoria dels casos totalment innecessaris i que potser ni tan sols es faran servir. No us espanteu si alguns de vosaltres teniu a l’armari aquella peça de roba que vàreu comprar pensant que seríeu els més glamurosos de la comarca i resulta que no ha vist mai la llum. Això ens pot passar a tots. El problema és quan passa sovint, massa sovint. L’addició a comprar, o el trastorn de compra compulsiva, es classifica dins dels trastorns del control d’impulsos.

Parlem de trastorn quan la persona sent la necessitat imperiosa de comprar, i si no pot, apareix l’angoixa i altres emocions negatives.

La romantització del trastorn per part dels mitjans no ha ajudat gens a la seva solució.

De fet, com en totes les altres addicions, la compra compulsiva genera un cercle que consta de les passes següents:

  1. Estat de disfòria en què apareixen la tristesa, la ràbia, l’angoixa…
  2. Emoció i excitació per la possibilitat de comprar.
  3. Compra d’objectes innecessaris.
  4. Remordiments per haver fet la compra, no haver pogut frenar l’impuls i per la pèrdua de diners.
  5. Reaparició de les emocions inicials i repetició del cicle per a intentar sentir-se bé.

Per tal de tallar aquest cercle cal que l’afectat, en primer lloc, reconegui la seva addició. Allò que diuen que «el primer pas és reconèixer el problema», en aquest cas, és totalment encertat. És important que tot el nucli més pròxim —familiar i social— faci costat a la persona i l’ajudi en el camí de recuperació, procurant no jutjar-la i fent-li costat en les dificultats que es puguin plantejar. Criticar els costums i barallar-se no serveix de res: això afectaria l’estat anímic de l’afectat i encara podria potenciar més l’addicció. I, per descomptat, cercar ajuda d’un professional especialitzat en addiccions serà clau en tot el procés.

El perfil de persona amb aquesta addicció sol ser el d’una dona jove, d’entre 20 i 50 anys, amb una baixa autoestima, baixa tolerància a la frustració i problemes amb l’angoixa. Malgrat la despesa econòmica que implica, no hi ha una classe social definida per al trastorn, però sí que se sap que les compres serveixen com a ventilació i evasió dels propis problemes. I fan l’efecte ben contrari: provoquen major malestar i problemes a nivell social i familiar.

La romantització del trastorn per part dels mitjans tampoc no hi ha ajudat gens. Per exemple, a la sèrie Sexe a Nova York la protagonista té una dependència evident per les compres, a més, s’afegeix el fet que li agraden molt més els articles de luxe que no pas els de Zara. En més d’un episodi la protagonista deixa entendre que té dificultats per a arribar a final de mes o fins i tot per a menjar, perquè s’ha comprat uns Manolo nous o un Gucci. El que hauria d’haver estat comentat com un problema greu generat per altres circumstàncies personals es veis com un tret més aviat còmic i entranyable del personatge.

La compra compulsiva fa que molt sovint el malalt s’hipotequi per a adquirir productes.

Potser sempre hem conegut persones que veiem com a capricioses que compraven coses constantment, bé per vanitat, bé per fer-se veure sobre els altres, etc. La veritat, però, és que tal vegada tenien un problema. Malgrat tot plegat, segurament aquest perfil sempre havia existit, però abans era més complex poder dur a terme l’acció de comprar, atès que l’estoc era limitat i les botigues fiaven fins a cert punt.

El cert és que darrerament és més fàcil accedir a qualsevol tipus de producte via internet de forma anònima i sense que els altres sàpiguen si allò que es duu a sobre es deu, està pagat a terminis o potser has de menjar sopa de ceba durant tot el mes perquè has quedat a zero.

D’altra banda, la publicitat encoberta en certs mitjans com Instagram, en què la població és més jove i influenciable, tampoc no hi ajuda. Més d’una marca ha estat denunciada per fer publicitat encoberta tot utilitzant el poder dels anomenats influenciadors. Que toca vendre sabates de la marca X, tots amb les sabates. Que toca vendre mobles, tots amb mobles. Vendrien la seva pròpia mare per diners i per fama.

Una bona manera de veure com n’és de senzill de caure en conductes de compra compulsiva, i per a posar-se en el lloc de qui pateix aquest trastorn diàriament, podeu fer un exercici ben simple a casa vostra. Agafeu qualsevol dispositiu amb internet, ja sigui un mòbil, una tauleta o un ordinador. Obriu Google i cerqueu un article qualsevol, per exemple unes vambes o alguna marca en concret. Tanqueu la finestra i cerqueu qualsevol altra cosa. A mesura que navegueu, fixeu-vos en els costats de la pantalla, a veure què hi apareix… Segurament, tot d’ofertes sobre els articles que acabem de cercar. I encara més: podria ben ser que quan obríssiu el vostre correu personal trobéssiu algun correu amb la informació!

Bill Gates no ens controla mitjançant el vaccí, fa molt de temps que estem controlats!

 

Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>