Cafritalisme i paraules de nova invenció

Sí, sí, ho has llegit bé: cafritalisme. Anomenem cafritalisme a l’acció d’exercir un capitalisme cafre. I sí, m’ho he inventat. Però estic convençuda que a tots us sonarà en major o menor mesura, si no el terme, el contingut que hi va implícit. I és que de vegades, aquella dita que diu que la fi justifica els mitjans no té gaire en compte l’ètica. Pensem-hi: aquella empresa petita que com que és petita i té pocs recursos abusa descaradament del temps i els esforços dels treballadors, contracta sense alta, obliga la gent a fer hores i hores, paga per sota conveni o aplicant-ne un de diferent al que toca, i tota una llarga llista de coses amb l’encomiable intenció d’estalviar-se despeses laborals. Aquesta empresa, quan es faci gran, seguirà amb aquests costums. I a sobre, ho farà usant la manipulació, culpabilitzant les seves víctimes de la seva situació.

Algunes frases típiques del cafritalisme, per si encara no us sonava prou: no, es que l’empresa som tots —diu un— . És que, si no, és molt difícil mantenir uns nivells de benefici acceptables. Ara, quan toca repartir aquest benefici acceptable, no, llavors l’empresa és ell, el benefici és ben seu i teu no, que ets un empleat. Un altre: no, és que us comporteu com funcionaris, quan arriba l’hora us cau el bolígraf. I què esperaves, xato? Li has llogat a la treballadora unes hores del seu temps, no li has demanat pas matrimoni. Fes-la sòcia de la teva empresa, remunera els seus esforços en pla d’equitat respecte de com remuneres els teus i llavors podràs demanar que faci els mateixos esforços que tu. Com a mínim veuràs més somriures.

El cafritalisme també fa això tan nostrat de cobrar per les coses allò que algú està disposat a pagar, no el que valen. I així anem, bombolla immobiliària rere bombolla immobiliària i amb la gasolina passant els dos euros per litre. Que el govern et dona una ajuda perquè sigui més barata? Doncs tu la puges més i així encara hi guanyes. Ara, quan baixi, llavors et queixaràs que perds diners, sense pensar que, fet i fet, els preus pugen i baixen per les fluctuacions de l’especulació (perdó, del mercat) i especular és el que tu fas amb els drets de la teva plantilla.

I quin és el resultat d’això per a la nostra salut? Com que tinc esperit de prevencionista, no he volgut passar això per alt, fixeu-vos. Fa uns anys es va publicar un informe que podeu trobar a la pàgina de l’Institut de Seguretat i Salut a la feina i que parla de riscos psicosocials i, entre d’altres, recull els efectes de la precarietat sobre la nostra salut. Aquest informe ens diu que a Espanya hi ha més accidents laborals en treballadors temporals i que les conseqüències psicològiques del treball precari són comparables a les de l’atur. La percepció del treball precari genera estrès, perquè les persones anticipem els problemes i, per tant, la incertesa sobre el futur és més intensa fins i tot que la que pateixen les persones aturades. Per tant, la precarietat laboral és, en si mateixa, un risc dels anomenats psicosocials. I si parlem de riscos psicosocials, hem de parlar també del burnout, la síndrome d’estar cremat a la feina, perquè també hi està relacionat. Oi que la coneixeu?

He de dir que els autònoms, segons aquest informe, pateixen més mal de cap (qui ho havia de dir…!), dolors musculars, estrès… peeeerò presenten un menor absentisme. No se per què deu ser. Si governen les seves empreses amb llibertat, diuen…

Per tant, podem vincular els riscos psicosocials al cafritalisme? Doncs jo crec que sí. I això em porta a pensar que al final no és tan important el tipus de forma jurídica que triïs, si no el que en facis. I per això, torna a recuperar protagonisme allò que m’heu llegit tantes vegades: la tria de la forma jurídica, sovint és una declaració d’intencions. Pots triar una forma que diu que una societat és una forma d’obtenir lucre o en pots triar una que diu que una societat és una forma de cobrir necessitats. Pots triar una forma que impliqui tothom i generi proximitat o en pots triar una que especuli amb el pa que menges. Pots triar cafritalisme o pots triar figures que s’apropin més a l’equitat. Però això ja és cosa de cadascú, no et sembla?

Au dixit.

Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>