Cal Fideuer

M’agradaria destinar l’escrit d’aquesta edició a l’antic ofici de fideuer, una dedicació entesa com el professional que s’encarregava de la fabricació i venda de fideus i altres tipus de pasta, i que en aquells temps era present en la gran majoria de pobles i ciutats d’arreu. Precisament en Josep Casadesús era el conegut fideuer de la vila de Ripoll. És per això que el seu net, l’Eudald Casadesús, ens ha explicat algunes de les anècdotes de la vida del seu avi.

En Josep va començar el seu ofici d’elaboració de fideus i altres tipus de pasta en una fàbrica molt petita situada al carrer Mossèn Cinto Verdaguer de Ripoll. Tot i la seva gran il·lusió i passió per aquesta feina, sempre va tenir un somni: el d’ampliar el seu negoci i així fer créixer la seva petita empresa.

L’any 1914 el número 50.047 de la loteria de Nadal va portar la sort a Ripoll, fent que molta gent del municipi i també de la comarca fos agraciada amb el premi. D’entre ells, en Josep el fideuer, qui gràcies a aquesta rifa va poder fer realitat el seu desig.

Així doncs, el fideuer es va traslladar a la plaça Gran, concretament a la Casa Alòs, també coneguda com a casa de Marquès de Dou, la Casa Dou o el Casino Vell. Allí en Josep va veure créixer amb èxit el seu obrador de Cal Fideuer; i amb el pas dels anys el seu fill, en Francisco Casadesús, i la seva dona, la Carme Barceló, en van prendre el relleu.

A més de fideus també es podia trobar a Cal Fideuer altres tipus de pasta com macarrons, cabell d’àngel, galets i tot tipus de pasta, que no es comprava envasada en paquets mesurats com avui dia sinó que la podies adquirir a granel segons la quantitat desitjada: una lliura, mig quilo, un quilo…

Normalment la pasta es posava en bosses de paper, però curiosament hi havia qui venia a comprar amb la seva pròpia bossa de roba. Aquest costum era estilat sobretot per la gent que venia de pagès els dissabtes, aprofitant que era el dia del mercat setmana. En aquests casos, el botiguer els pesava la bossa per tal de tenir constància del pes i així poder-ho compensar una mica més amb la pasta. També hi venien pasta per a empreses amb sacs envasats des d’un quart de quilo fins a cinc.

Tal com explica avui l’Eudald, la tasca de fer pasta manualment era laboriosa. Comenta que una de les coses que portava molta feina era que la pasta s’eixugués i s’assequés bé, cosa que depenent del temps que feia no era fàcil.

Per altra banda, quan pensem en Cal Fideuer de ben segur que encara som molts que en recordarem els fantàstics aparadors que feia la Carme. La seva filla, la Maria Teresa Casadesús, ens explica que hi dedicava moltes hores, i que a vegades gairebé ni dormia! Aquesta il·lusió i bona mà feien que l’aparador, decorat amb pasta d’una forma molt original i creativa, no deixés ningú indiferent. Fins i tot molts de turistes en quedaven emprendats.

Amb el pas dels anys la pasta es va deixar de vendre a granel i això va fer que calgués plantejar-se el fet d’engrandir la fàbrica per a poder-la elaborar a nivell industrial. Aquest fet, afegit a la manca de relleu en el negoci, va contribuir en el final de l’empresa.

Amb aquest escrit he volgut recordar un entranyable negoci que va suposar el dia a dia d’una època i que va fer que molts de nosaltres poguéssim gaudir tot menjant plats exquisits preparats amb els fideus i la pasta que el fideuer ens va oferir durant anys.

cal fideuer, casa alòs, casa dou, oficis, pasta,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>