Can Quer (1910-2021)

En aquesta ocasió gaudirem d’un record molt dolç: avui el pastisser Ramon Quer Bosor de Sant Quirze de Besora ens explica la història de la mítica i molt enyorada pastisseria de Can Quer.

Les dades més antigues que en Ramon té de la pastisseria són del 1910, any en què la seva besàvia la Carme Balmes va muntar el negoci per a un dels seus fills. Malauradament, però, un dels fills es va morir i el negoci va passar a l’altre germà, que era l’avi d’en Ramon. «L’avi era mestre, igual que ho havia estat son pare. Tot i així, es va fer càrrec del negoci i va cercar treballadors que poguessin responsabilitzar-se de la pastisseria, mentre ell seguia la tasca docent». Com a curiositat, els Quer ja venien de tradició de mestres, fins i tot a la població hi podem trobar un carrer anomenat del Mestre Quer.

Fotografia de la botiga de Can Quer l’any 1916.

En els inicis, a la pastisseria de Can Quer no tan sols s’hi venien pastissos, sinó que com era habitual en les botigues dels pobles d’aquella època, s’hi venia força de tot. En Ramon comenta que s’hi podia trobar des de sabó fins a aspirines i que fins i tot quan arribava l’època de les revetlles també s’hi venien petards: «una vegada els teníem guardats a dalt a les golfes i van començar a explotar. Es va organitzar un bon sarau, però ningú es va fer mal ni va passar res».

Després de l’avi d’en Ramon va ser el seu pare, en Ramon Quer, i la seva mare, la Montserrat Bosor, qui des de l’any 1945 fins l’any 1990 es van fer càrrec de la pastisseria. Durant aquests anys la van modernitzar i van
començar a dedicar-se exclusivament a fer pastissos. També es van adaptar a les noves demandes dels clients. Cap a l’any 1950 van muntar una altra botiga a l’altre costat del poble per a les germanes d’en Ramon Quer. La Montserrat Quer va ser qui va estar en aquella botiga fins que es va jubilar als anys 2000.

Mostra d’alguns pastissos de Can Quer.

Pel que fa als pares d’en Ramon, l’any 1990 va ser quan van passar tots els poders de Can Quer a en Ramon. De fet, explica que ja des de sempre hi havia treballat com a pastisser. Des que eren petits «els quatre germans sempre anaven a ajudar els caps de setmana a la mare i al pare a la pastisseria, i sempre han continuat ajudant quan ho han necessitat i en totes les diades com Nadal, Pasqua, Tots Sants…».

En Ramon conta també que durant el servei militar li va tocar anar a infanteria de marina a Cartagena. Allà hi feien algunes festes i ell en una ocasió els va fer pastes de te, ja que l’almirall havia estat ambaixador a Anglaterra i tenia ganes de recordar el dolç tant típic d’aquella terra. També ens comenta que en una altra ocasió va fer una varietat de pastissos típics de Can Quer. Comenta que totes dues vegades el rei espanyol va ser un dels degustadors dels seus dolços, felicitant a en Ramon amb una xocada de mans.

Un pastís de noces.

Tot i que l’any 1978 van reformar la pastisseria, tant ell com el seu pare sempre han procurat que Can Quer seguís la tradició que la seva família havia iniciat.

Són molts els pastissos que en Ramon ha elaborat al llarg de la seva vida, però comenta que els més grossos que ha fet han estat per a casaments d’unes 150 persones. Els solia decorar amb unes cúpules de xocolata blanca al cim. També explica que ha fet moltes figures de xocolata, sobretot en l’època de les mones de Pasqua, i fins i tot algunes vegades n’ha fetes amb galeta. Uns altres dolços també molt característics de Can Quer eren les figuretes de massapà que feien pels volts de Nadal. «Ens portaven molta feina», explica. I sobretot les curioses i molt estimades pastes del Ram anomenades currutacos, que molta gent segur que recorda per les diverses formes que tenien.

Pastisseria de Can Quer.

Com a imprevistos de tots aquests anys en Ramon recorda que una vegada un temporal es va emportar una torre elèctrica de Sant Quirze de Besora i els va deixar uns dies sense llum. Es trobava que justament era la setmana del Dijous Llarder i va haver d’anar a Vic a casa d’un seu company a coure les coques. En una altra ocasió, en aquest cas el dia de Sant Josep, van treure la llum durant tot un matí i va haver de vendre tot el que ja tenia fet, ja que no li funcionaven les neveres. Tot i així, no va poder fer res més per falta de llum. «Quan no hi ha llum no pots pesar amb les balances i no funcionen les neveres, cosa que en una pastisseria és imprescindible que funcionin».

Fotografia antiga de Can Quer.

Pel que fa als torrons, som molts els qui recordem el típic torró del Bon Nadal de Can Quer. En Ramon ens conta també com va ser l’inici d’aquest torró: «La Sopal de Ripoll ens va demanar que els féssim uns quants torrons per a veure quin els agradava més per a donar als seus treballadors amb el lot de Nadal. De totes les mostres que els vam fer van triar el que coneixem com el Bon Nadal. El meu pare en fou l’inventor i és entre un pastís i un torró, un torró realment deliciós que des de llavors sempre més hem fet».

Un pastís de casament.

Aquest pròxim mes de desembre farà exactament un any que en Ramon Quer es va jubilar, tancant així la pastisseria centenària de Can Quer situada al carrer del Pont de Sant Quirze de Besora. I tot i que només fa un any del tancament del negoci, segur que som molts que ja trobem a faltar els seus dolços i el seu Bon Nadal. De tota manera, ens quedem amb el bon gust de boca de tots aquests anys que ens heu fet gaudir amb un gust tan dolç.

Moltes gràcies, Ramon!

Ramon Quer en una fotografia actual.
Publicat el

Comentaris

  • Molt maco l’escrit Ramon!!
    Trobem a faltar els teus pastissos!
    Ara amb les dates q arribem encara mes..
    Espero q estiguis gaudim d’una bona jubilació!!
    Fent allò q mes t’agradi!
    Una abraçada!
    Gemma Costa

  • Anna Bartrina Freixer diu:

    Tot un plaer llegir una història tan bonica i dolça.
    Veïns d’ambdues pastisseries, hem llaminejat sovint de pastissos, pastes , xocolata, torrons……
    A banda, la família Quer, ha fet honor al seu ofici dolç i podem remarcar que són molt bona gent.
    Gràcies per tants anys de ser-hi i SÍ, us trobem a faltar.
    Família Serradell-Bartrina

  • Enric Travesset diu:

    Certament encara ara no em sé avenir (i com jo molts) que Can Quer ja sigui història. La qualitat dels seus pastissos, dolços, rebosteria, pastes del ram, panellets, torrons, etc., es troben molt faltar. A tot arreu on he treballat havia portat els seus productes, i tothom se’n llepava els dits, ja fos a Catalunya, a Mallorca, a l’estranger. Una companya, per cert, en organitzar alguna festeta, sempre em deia: “Vinga, fes-nos contents; vés al teu poble i porta’ns, si us plau, els croissants més bons del món”. Eren els croissants de xocolata i crema. Amb això ja està tot dit.

    A la vida tot són etapes, i ens toca acceptar que la de Can Quer ha conclòs. Llàstima que si, finalment, el negoci no es traspassa, es perdrà l’art i la cultura pastissera d’aquestes generacions que tant ens han permès compartir -amb estimats, amics i companys- el plaer de les seves llepolies.

    Ramon, moltes gràcies per tots aquests anys, a tu i la teva família, dedicats a endolcir-nos la vida. Que tinguis una excel•lent jubilació a l’alçada de la teva professionalitat, i per molts anys.

  • M. Angels pujol basaganya diu:

    Durant molts anys la pastisseria quer ens ha endolcit la vida amb les seves i variades especialitats i el torro de bon nadal, bonissim i unic !!! Ramon, que disfrutis de la jubilacio amb salut i alegria.
    Familia pujol -jaumeto-

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>