En Josep de Sora i ‘cantar la canya’

Tot i que la llengua és viva i canviant, sovint encara conservem en el nostre parlar —sobretot els més grans— frases fetes i/o dites que hem anat aprenent de generació en generació i que donen un tret característic, autèntic, i fins i tot diria que original al parlar de cada terra.

D’aquesta manera, en el nostre parlar diari utilitzem frases fetes tan nostrades com a fer punyetes, acabar com el rosari de l’Aurora, afegir llenya al foc, agafar el bou per les banyes, aixafar la guitarra, aixecar la camisa, amagar el cap sota l’ala, anar a la seva, anar a pastar fang, anar-se’n en orris, arribar a misses dites, arribar i moldre, baixar de l’hort, beure a galet, caure la cara de vergonya, descobrir la sopa d’all, dir el nom del porc, donar carbasses, embolicar la troca, ser de bona fusta, més vell que l’anar a peu, estar com gat i gos, estar com una cabra, content com unes pasqües, tocat del bolet, fer mans i mànigues, fer la viu-viu, fer petar la xerrada, fer tronar i ploure, fer volar coloms, haver-hi gat amagat, parar l’orella, passar la nit en blanc, prendre el número, remenar les cireres, saber-la llarga, ser carn i ungla, somiar truites, tenir el cor robat…

De fet, podríem trobar moltíssimes dites i frases fetes i la llista seria molt i molt llarga. Tanmateix, si a continuació ens poséssim a analitzar la seva procedència, segurament tindríem força més dificultats per a arribar al veritable origen. Aquesta vegada parlem amb l’escriptor Josep de Sora, autor de llibres d’excursionisme i de narrativa —Petjades borradisses, Manyoc de retalls, El batec de la Vall, Vida de gos o Un tarambana, la seva darrera creació—. Fa uns dies va publicar al seu Facebook un escrit on ens explicava el vertader significat de la frase feta cantar la canya. Avui ens l’ha cedit per tal de poder compartir-lo amb tots vosaltres.

Una canya com aquesta ha fet que l’expressió cantar la canya sigui una realitat encara vigent

«Us diran que es tracta de parlar clar, de dir les veritats, de no tenir pèls a la llengua. Essent correctes, aquestes definicions em semblen de poca precisió. Aquesta és la que jo havia sentit d’un home que ara tindria uns 130 anys. Eren temps en què molta de gent no sabia ni sumar ni restar. Aleshores, alguns botiguers se servien d’una canya esberlada, com la de la foto, per a portar els comptes de la clientela que comprava a fiar. Una part d’aquesta canya la guardava el botiguer i l’altra el client. A cada nova compra que feia el client es deixava una quantitat arrodonida que podia ser, per exemple, d’un duro —cinc pessetes— i se’n deixava constància amb una mena d’osca en cadascuna de les parts de la canya. Quan es tractava de passar comptes, les osques a la canya del botiguer havien de coincidir de manera exacta amb les que hi tenia el client. I en el cas que aquell client fos molt cançoner a l’hora de pagar, el botiguer li mostrava la canya per a comptar-li les osques que hi tenia. Això era exactament cantar la canya, segons aquell home que ja era vell, quan jo era encara molt jove. Aquell home es deia Josep Tort Colldelram, i era el polèmic i alhora entranyable cisteller de Sora.

En el llarg i terrorífic poema de Les dones llamineres, dictat per un tal Martí Coll i Camprubí, es fa també esment el fet de cantar la canya. L’estrofa que s’hi refereix diu així: I peli vostè el préssec, / que mentre el pelarà, / jo li cantaré la canya / i sabrà si sé cantar.»

Moltes gràcies, Josep de Sora: realment les frases fetes representen una part de l’essència popular de la nostra cultura. Així doncs, conservem-les en els nostres parlars. I tu, Josep, continua escrivint amb la iŀlusió i dedicació que ho fas. De fet, i d’acord amb l’escrit que avui us hem presentat podríem dir que hi tens la mà trencada.

frases fetes, llengua, paremiologia, refranys,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>