Centenari de la ‘Casa del Barco’

La casa Siqués és coneguda popularment entre els ripollesos com la Casa del Barco, una denominació que rep perquè, si hom la mirava frontalment, semblava un vaixell invertit. És situada a la confluència dels carrers del Progrés i de l’Estació i l’accés a l’interior de l’immoble es fa per aquest últim carrer, número 3. Alhora, hem d’indicar que es troba si fa no fa a cinquanta metres de la casa Bonada i a uns cent metres de la capella de Sant Miquel de la Roqueta, dues construccions modernistes emblemàtiques de la vila de Ripoll.

Atribuïda a Joan Rubió i Bellver, no s’ha trobat cap testimoni documentari directe que ho corrobori. L’únic plànol de què disposem, conservat a l’Arxiu Comarcal del Ripollès, és del solar en què s’havia d’edificar la casa, un plànol que no va signat per cap arquitecte.

El promotor de l’obra fou el barceloní Miquel Siqués i Pagès, que estiuejava a Ripoll amb la seva família des de finals del segle XIX. Nascut a Barcelona pels volts de l’any 1864 era fill de Felip i de Francesca. Va casar-se amb Mercè Ratera i Fabrès i va tenir dos fills, Josep M. i Carme. Vivia al carrer del Carme, número 14, i feia de comerciant.

Els tràmits de la construcció s’iniciaren el 25 de juny de 1920, quan Siqués sol·licità permís a l’Ajuntament de Ripoll per a bastir la casa en un terreny de la seva propietat. El consistori autoritzà l’obra el dia primer de juliol.

Quan semblava que tot estava conforme, la comissió municipal d’obres, en un informe emès el 20 de juliol, denegà el permís en adonar-se que les alineacions de la futura casa no es corresponien amb les intencions de l’Ajuntament d’ordenar urbanísticament aquell sector. Aquell mateix dia, l’expedient passà a mans del plenari municipal que donà suport a la decisió de la comissió «[…] para que adapte la construcción […] a las exigencias que requieran o impongan las demás construcciones, la linea de la calle del Progreso y la de la calle o paseo de la Estación.»

La casa Siqués els anys vint. Autor: Jesús Mauri. Col·lecció: Agustí Dalmau

La comissió municipal d’obres, en un dictamen redactat el 21 de juliol, indicà com s’haurien de resoldre certs aspectes constructius de les façanes. S’apuntà que calia corregir les alineacions respecte al carrer de Sant Miquel de la Roqueta, aleshores sense nom: «Teniendo en cuenta que la fachada principal […] constituye el testero del encruzamiento de una calle sin nombre y sin alineación de ninguna clase que fluye a una plaza, sin nombre también; tendría una forma irregular que trascendería a la estética y alineación de la plaza expresada, perjudicando de paso, sin provecho para nadie, antes bien en detrimento de la urbanización y belleza arquitectónica, al propietario.» El batlle, Joan Serdà, per decret de 19 d’agost autoritzà l’inici de les obres amb l’única condició d’endarrerir la façana principal en vuitanta centímetres.

Aconseguit el permís municipal es feren les gestions per a obtenir el vistiplau del Departament d’Obres Públiques de Ferrocarrils, propietari dels terrenys propers a la línia fèrria Ripoll–Sant Joan de les Abadesses.

L’autorització data del 22 d’octubre de 1920. Tot i no disposar de cap dada concreta, cal suposar que la casa es bastí entre finals d’aquell any i el 1922.

El promotor de l’obra, Miquel Siqués, no va poder veure enllestit l’edifici perquè es va morir a Barcelona el 27 d’agost de 1921.

 

La supressió de la coberta

Carme Siqués, propietària de l’edifici, demanà a l’Ajuntament, el 25 de setembre de 1967, permís per a eliminar la coberta existent. El motiu era que la teulada, feta de fusta, estava força deteriorada per l’acció dels agents meteorològics, en especial la pluja que hi entrava per l’obertura neogòtica que hi havia a la façana principal i per les obertures existents sota ràfec a les façanes laterals. La situació devia ser preocupant, segons es desprèn de la instància de sol·licitud: «Se solicita licencia municipal con la máxima urgencia, dado que la edificación afectada amenaza inmediato derrumbamiento.»

La comissió de govern de l’Ajuntament, integrada pel batlle Miquel Nardi, els regidors Agustí Rafart, Joaquim Boixés i Lluís Gayolà, segons informe de l’aparellador municipal Jaume Sadurní i Pastor, autoritzà les obres aquell mateix dia. L’empresa ripollesa Camps i Sadurní s’encarregà de la supressió de la coberta, tasca que es realitzà entre els mesos de setembre i novembre. Amb la reforma, la casa quedà escapçada i va perdre un dels elements constructius modernistes que li donaven personalitat.

Vista de Ripoll des de la desapareguda arcada del pis superior. Anys vint. Autor: Jesús Mauri. Col·lecció: Agustí Dalmau
casa del barco, casa siqués, modernisme, ripoll,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>