Cauen els mites

Què ens passa quan, de sobte, es trenca tot allò que idealitzem?

Les relacions personals són realment difícils. Parlem de les familiars, les amistats o les romàntiques. En el cas de les primeres, cal ajustar un munt de característiques individuals: les preferències culturals, l’evolució generacional, les creences… No sempre hem de creure en allò que hem sentit a casa o en l’entorn de proximitat. Òbviament hi ha els patrons familiars, que a vegades es converteixen en motxilles que sostenim a l’esquena com a grans herois. Cal una gran fortalesa per a aixecar la veu i manifestar les preferències sense témer de ser jutjats, assenyalats o semblar combatents de guerra. Els egos ens converteixen en grans titans.

La reflexió és que tots hem d’intentar ser lliures en l’entorn de confiança. He sentit a dir que si et pots mostrar tal com ets, vol dir que aquella relació es basa en el respecte i en l’estima. En força moments necessitem ser escoltats per a manifestar en veu alta com ens sentim o amb la intenció d’alliberar els pensaments i vivències. Amb aquesta crida tan sols demanem ajuda, no pas que ens cohibeixin, perquè finalment acabarem gestionant les nostres emocions sense l’espontaneïtat innata i llavors simplement expliquem allò que es superficial i no ens fa tan de mal.

Les amistats… ai, les amistats! Poquetes i benvingudes, diuen. En molts moments es converteixen en grans confidents: moments de riure, d’aventures, de creixement… l’evolució de les diferents etapes des de la infància, l’adolescència i la plenitud de la maduresa. El cercle es pot mantenir en el transcurs del temps, depenent del creixement individual de cada persona. També és cert, però, que cada relació pot acompanyar-nos en una etapa concreta o sempre i que es pot retrobar al llarg del temps. Segons el moment en què ens trobem, ens acostarem en els punts d’unió i ens allunyarem segons la prioritat d’interessos.

Les relacions amoroses són figues d’un altre paner. Cada relació amorosa estableix les seves normes, vincles i rols, que han de ser consentits per cada persona que forma la relació. Els éssers humans som mamífers, i com a tals ens cal pertànyer a un grup. Sortim del nucli familiar cridats per l’evolució de la persona i la crida cap a la sexualitat, que fa que ens relacionem amb les altres persones atrets per aquesta necessitat. A partir d’aquesta necessitat, aleshores es pot crear un vincle.

Quan ens sentim atrets per una persona ho fem majoritàriament pel físic. Quan aquesta relació sexual ha estat positiva i ens tornem a citar amb la persona, creem finalment un vincle. Cal dir que primerament idealitzem la relació, la vivim tal com creiem en la nostra ment. La persona que ens acompanya i que triem de manera voluntària moltes vegades és un desconegut que anem descobrint amb l’exposició de les experiències del dia a dia.

Cal tenir en compte, a més, que cada persona té una experiència anterior i segons com hagi viscut les altres relacions crea una memòria que a vegades pot ser traumàtica, com aquella que s’hagi basat en la mentida, la gelosia, el control o la possessió. En canvi, quan les relacions han estat respectuoses, igualitàries i d’estima, la memòria que es crea és totalment diferent.

És important identificar com és la nostra relació per no repetir el mateix patró de conducta. De la mateixa manera que en les relacions positives creix el mateix sentiment, en les relacions negatives i tòxiques les conductes s’incrementen i nodreixen, així que val la pena analitzar el rol que assumim amb la nostra parella, detectar i intervenir-hi, i si és el cas, demanar acompanyament terapèutic.

Quan una relació s’acaba, sigui pel motiu que sigui, hi ha el retrobament amb un mateix. És llavors quan cal recuperar l’essència individual, aquella que per voluntat pròpia hem oblidat perquè en l’encaix de la relació un o altre cedeix en major o menor grau, i quan aquestes no són del mateix valor, acaben amb el distanciament de les persones.

L’amor comença per un mateix. En el retrobament cal fer un exercici de consciència, de trobada, d’escolta i de generositat, ja que el camí i el recorregut ens porta a la suma d’experiències. Cada una d’elles ens farà decidir els límits que establirem amb altres relacions, equilibrats i serens. El bon amor és aquell que flueix, que respecta, que acompanya, que conversa, i que en aquells moments de diferències, tot i no estar d’acord, consensuen.

Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>