Ceguesa al canvi: quan al voltant tot canvia i no ens n’adonem

La ceguesa al canvi consisteix en un fenomen perceptiu. Fa referència al fet que siguem incapaços de detectar o percebre certs canvis quan aquests són inesperats o graduals. El nostre cervell rep diàriament a través de tots els nostres sentits centenars de milers d’impactes i li és impossible de poder gestionar-los tots en el mateix moment, motiu pel qual es converteix en selectiu i dona prioritat a allò que realment pot ser decisiu per a la nostra supervivència.

Aquesta ceguesa al canvi o per falta d’atenció la coneixen molt bé els mags que fan trucs de màgia. De ben segur que has vist un vídeo (si no, pots cercar el vídeo del test d’atenció) en què es tracta de comptar quantes passades fan els jugadors vestits de blanc. Estàs tan concentrat tractant de comptar les passades que hi ha un goril·la que es mou amunt i avall, però que no el veus!

Al nostre cervell passa una espècie també de ceguesa cognitiva ja sigui a l’hora d’afrontar un problema, desenvolupar un projecte, afrontar una dificultat al nostre negoci, etc. En la meva experiència, ja sigui una persona (per exemple, que se sent blocada), un emprenedor (que té una visió limitada) o persona amb un negoci (rendiment econòmic insuficient), el que al principi podria ser una dificultat s’acaba transformant en el problema.

Deia Epictet que «l’error de l’ancià és que pretén enjudiciar l’avui amb el criteri de l’ahir».

Quan es mira la realitat que es vol solucionar d’una manera fixa i tancada, s’acaba generant el que podríem denominar solució intentada redundant, és a dir, encara que continues tenint els mateixos resultats segueixes sant tornem-hi amb la mateixa estratègia una vegada i una altra.

De vegades, senzillament redefinint el problema, fent un petit canvi o adonant-se del patró amb què s’intenta donar solució al problema, pots possibilitar de veure la situació des d’una altra òptica que ens permeti una gestió més adaptativa i eficaç de la realitat a què ens enfrontem.

Si no, es pot produir un efecte túnel en què, com en el vídeo, no veus el goril·la. Molt sovint passa que el problema i la solució no rauen en allò que mires, sinó en allò que veus. Permet-me que t’expliqui un conte.

Una nit, un home que tornava a casa seva va trobar a un veí sota un fanal que cercava alguna cosa amb afany.

–Què hi ha? —va demanar-li el nouvingut.

–He perdut la clau i no puc entrar a casa —va respondre el veí.

–T’ajudaré a cercar-la —li respongué el primer.

Al cap d’una estona de cercar tots dos a consciència pel voltant del fanal, l’home li va demanar:

–Esteu segur que heu perdut la clau aquí?

–No, l’he perduda un tros més enllà —va respondre l’al·ludit tot assenyalant cap a un racó fosc del carrer.

–Aleshores, què hi feu cercant-la sota d’aquest fanal?

–És que aquí hi ha més llum.

Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>