Les cerveses artesanes del Ripollès i la clienta misteriosa

Ja fa setmanes que la mateixa idea em fa rondinar: com tracten els locals el producte local? Sembla un joc de paraules, però us asseguro que és més un laberint.

En tot aquest món del màrqueting i la comunicació existeix una figura anomenada mystery shopper. En català coneixem aquest terme com a simulació de compra, però en aquest article prefereixo parlar de client misteriós, que crec que s’adapta més bé al que vull transmetre. Les terminologies en el meu sector són directament en anglès…

Vinga, anem per feina: què és un client misteriós? És algú encarregat d’investigar a mode d’incògnit els serveis i productes que ofereixen els establiments.

Aquesta investigació sol anar a càrrec d’una empresa que vol saber què passa en el seu comerç o bé amb el seu producte. Us en poso un exemple. Imagineu-vos que teniu un restaurant i pel que sigui no podeu estar als serveis de nit, i de mica en mica aneu notant que cada vegada hi ve menys gent o us comencen a arribar menys clients, fins i tot els que eren tan habituals ara són esporàdics. Què podeu fer? Doncs contracteu un client misteriós perquè hi vagi a menjar. Ell analitzarà com li donen la carta, què li proposen, el nivell de neteja… i després us passarà un informe.

Ah! Us recomano que no vulgueu anar d’espavilats i envieu clients misteriosos a la vostra competència, perquè això ja seria espionatge i direm que no és gaire legal.

Doncs bé, jo he estat fent de clienta misteriosa durant unes setmanes per a fer el meu propi informe. M’heu vist? El meu objectiu era saber com es venien les cerveses artesanes més pròximes al meu nucli: la Minera, la Calavera i la Catalluna.

Volia saber el posicionament d’un producte tan local i artesanal en el món de l’hostaleria. Sincerament el resultat ha estat desmotivador. L’escena era la següent: em solia dirigir a la barra on normalment hi ha totes les cerveses exposades o demanava la carta per tal de poder veure quina oferta hi havia. Us exposo només dues situacions, no sigui que acabeu pensant que tinc un problema.

En una simulació de compra (mystery shopper), un investigador es fa passar per un client i fa una compra fictícia en un comerç a fi d’avaluar la qualitat del servei

La primera que us conto em va passar a la barra. «Bon dia, em podries posar una BitterCat, si et plau?». La BitterCat és la Catalluna. La cervesa estava exposada juntament amb dues Mineres i jo les veia perfectament. «No ens en queden», em respongueren. Silenci. Silenci curt. Silenci llarg. «D’acord, i què tens?», vaig demanar jo. «Tinc Moritz». «I no tens res més?», vaig insistir. «No, només Moritz».

La segona em va passar en una taula. «Jo menjaré tal cosa i voldria una cervesa». «Canya o copa?», em demanaren. «Només teniu Estrella?», vaig demanar jo. Sabia de bona mà que tenien la Calavera i la Catalluna. «Sí», em respongueren». Jo vaig insistir: «I no tens la BitterCat?». Estava entemarrada que en volia una. «No ens en queden», em respongueren. «Vaja», vaig concloure jo. Finalment, el cambrer me’n va dur una, i ben fresca. Sembla ser que només li’n quedaven un parell i se li va passar per alt.

Arribats a aquest punt m’agradaria aturar-me un segon. Per què si a la carta hi ha cerveses artesanes tan bones com aquestes tres —Calavera, Minera o Catalluna— només ens ofereixen cerveses industrials? Algú que demana un producte artesà sap que això té un preu, i que per tant, si no queda una marca se’n pot oferir una altra. Però això només passa amb la cervesa! L’hostaleria no li dona valor, tot i ser un producte local, artesà i de qualitat. Per contra, a les cartes de menjar veiem vedella de Mas Rodonella o de Pirinat, acompanyats amb un ‘és boníssima aquesta carn’, o làctics tan coneguts com els de Mas el Lladré —amb la cueta de ‘els millors làctics de la comarca’— o el formatge Muuu Beee, posant èmfasi al ‘sabeu quants de premis ha guanyat aquest formatge?’.

Després d’aquestes visites d’incògnit vaig reflexionar sobre els marges de benefici que hi ha entre la venda d’una cervesa industrial i una d’artesana. Pel que he pogut saber, són molt més importants que no pas els de la industrial. Però igualment no puc parar de fer voltes a la mateixa idea: si tens un negoci amb clients locals i forasters, per què vols que et recordin? Si només oferim el que ofereix tothom, el nostre local no tindrà un valor afegit. Però si oferim productes exclusius a més dels industrials, ja estarem despuntant. Un turista que repeteixi a Ripoll i vagi a dinar a la plaça de Sant Eudald potser acabarà decidint d’anar aquí o allà segons els productes que li ofereixin. La cosa podria anar així: «Anem aquí, que l’última vegada vaig dinar d’un aperitiu de formatge amb valors social i una cervesa artesana boníssima. I tot del Ripollès!».

Ara bé, perquè això funcioni, els locals hem de demanar producte local. Només donant-nos suport entre nosaltres podrem fer una comarca forta en comerç i amb perspectives de creixement. Així doncs, em poses una BitterCat?

artesana, cervesa, producte local, ripollès,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>