Excursió pel camí de la Retirada: del coll d’Ares a Prats de Molló

Fitxa tècnica

Termes comunals: Molló (Vall de Camprodon) i Prats de Molló (el Vallespir)
Sortida: coll d’Ares, a l’antiga duana
Arribada: plaça del Firal de Prats de Molló
Durada aproximada: 2 hores i 15 minuts
Distància aproximada: 7 km
Dificultat: mitjana-baixa, amb un fort desnivell de baixada


Aquesta excursió segueix una part del camí de la Retirada, concretament el tram de baixada des del coll d’Ares fins a Prats de Molló. Està ben indicat amb cartells de fusta i amb la senyalització blanca i groga de PR.

Tota l’estona baixa perquè passem de 1512 m del Coll d’Ares als 735 m de Prats, per això, s’aconsella portar bastons per a donar més seguretat en els trams de més pendent.

La vista panoràmica que ofereix el coll d’Ares, en un dia clar, és imponent: podem veure tota la plana del Rosselló a mà esquerra i la mar, i els termes comunals de Serrallonga, la Menera i Sant Llorenç de Cerdans.

L’excursió té una bona combinació en transport públic, ja que Camprodon i Prats de Molló tenen tres expedicions diàries de la línia ConnECT que opera TEISA.

A part de la vessant històrica de la ruta, que rememora la fugida a l’exili de milers de persones a les acaballes de la Guerra Civil Espanyola a principis de 1939, té un component de natura en transcórrer pels boscos d’avets i freixes amb rostos prats alpins de pastura del començament de la serralada del Pirineu.

Vista cap a Molló i la vall de Camprodon.

Sortim de l’antiga duana a Coll d’Ares, on podrem aparcar bé el cotxe i gaudir de magnífiques vistes cap a Molló.

De l’antic control fronterer al Coll d’Ares, actualment tan sols en resta l’edifici de la duana francesa, ja que el de la duana espanyola fou enderrocat el 2003.
Un cop a l’antiga duana, trobem les indicacions cap al camí. El primer tram té un camí prou estret.

Just passada l’edificació tenim una fantàstica panoràmica de la vall de la Menera amb el Comanegra al cim.

Vista de la vall de la Menera nevada.

Un passador de fusta en permet de deixar la carretera i entrar en un corriol que va baixant i es va fent més ample fins que un quilòmetre avall trobem de nou la carretera (la D115) en un revolt.

La vall de la Menera presenta unes vistes espectaculars a finals d’octubre.

Passem uns tres-cents metres pel voral de la carretera i poc abans d’arribar a l’ermita de Santa Margarida la travessem i prenem un corriol entre pastures i pins.

El puig de Sant Ferriol.
Santa Margarida de Colldares es troba al nord-est del Coll d’Ares, a ponent de la carretera després del quart revolt tancat baixant cap a Prats de Molló, i a sota del tercer. En aquest lloc hi havia hagut un hospital de camí, desmantellat a l’època en la qual s’abandonà també la capella de Santa Margarida.

Anem trobant cada vegada arbres més grossos, sobretot avets. Passat un filat el camí ens porta lleugerament a l’esquerra i entre els arbres ja es van veient masos i molt al fons les cases de Prats.

El camí, amb trams més amples —com antigues pistes de desembocar—, passa per una clapa on s’han tallat tots els arbres a mata rasa, anomenat Pla de l’Espinassa.

Cartell de la Retirada.

Deixem la carretera en un revolt per a continuar a la dreta per un corriol que, de nou, entra en el bosc d’alts freixes i moltes falgueres.

Falguera.

És un tram estret que té molt de torrentera pendent. De seguida tornem a trobar grans avets i arbres blancs. El sender de nou es torna ample.

S’obren vistes al cim presidit per una torre de guaita (la torre del Mir) i, molt més a prop, un mas amb torres rodones de castell.

Formava part d’una xarxa de dispositius de vigilància i alerta dels reis de Mallorca i enllaçava amb la Torre de Cabrenç i la Torre de Cos. S’hi podien fer senyals per a informar la població d’un atac imminent. Aquesta torre de guaita data del segle XIII i s’eleva a 1.520 metres d’altitud, on es beneficia d’una situació estratègica que permet veure i vigilar Prats de Molló, tota l’alta vall del Tec, Coll d’Ares (Pirineu) i, al fons a llevant, les planes del Rosselló. La torre va ser restaurada el 2009 i és visitable. Es poden pujar els 2 pisos fins a la terrassa superior. És un edifici de planta circular a tres nivells coberts amb voltes de pedra i construït sobre una plataforma.

De nou al bosc, anem travessant un parell de recs abundosos d’aigua. Arribem a una pista ampla que seguim a la dreta uns cinc-cents metres.

Vista al nord amb els masos i la vila de Prats al fons.

El camí continua a l’esquerra en un corriol entre avets i ja alguns castanyers. Arribem de nou a la carretera. La creuem i continuem per un corriol entre avellaners fins a una carretera de terra.

De seguida la deixem per a seguir un caminoi que parteix davant de la tuia gegant que si no fos pel cartell semblaria un avet gegant més. Travessem una nova carretera engravada i veiem, a la nostra esquerra, un xalet seguit d’una antiga zona de pícnic amb taules i barbacoes.

Ja es van sentint cotxes, per tant, no som massa lluny de la vila. Travessem un torrent ample l’anem resseguint fins a trobar un pont passarel·la de ferro i betó que passem.

Pont arribant a Prats.

Ara el camí ja es nota pavimentat i passa entre el mur de la carretera i cases.

Després de passar pel pont que travessa el Canidell, voregem unes cases que ens duen cap a Prats.

Arribem a la carretera a tocar un oratori amb un santcrist.

Escultura de Jesucrist al Clot de Sant Andreu, a tocar de Prats.

Som a l’entrada de Prats, abans de la rotonda de la senyera de flors, al giratori dels Països Catalans.

L’entrada a Prats de Molló es fa pel giratori dels Països Catalans, al pont sobre el riu Tec.

A l’esquerra la carretera continua cap a la Presta, zona famosa per les aigües termals i on s’acaba en terra francesa el Meridià Verd.

Vista general de Prats de Molló. Al fons observem el campanar de l’església parroquial de la vila, Santa Justa i Santa Rufina. A la dreta, el fort de la Guàrdia.

La vista ens permet veure una imatge de postal de la capital de l’Alt Vallespir: el pont sobre el Tec, la vila murada presidida per l’església de Santa Justa i Santa Rufina i al cim el fort de la Guàrdia.

Santa Justa i Santa Rufina de Prats de Molló és l’església parroquial de la vila de Prats de Molló. Se situa dins del clos murat de la vila de Prats de Molló, al nord-est del seu nucli antic. És al sud del cementiri de la vila, del qual el separa el carrer del Cementiri, continuació del carrer del Firal. L’església roman encaixada en un extrem de la vila vella, en un lloc preeminent, amb restes de les muralles medievals i modernes a ponent i al nord seu.
coll d'ares, coll de la sella, església de les santes justa i rufina, la presta, la retirada, prats de molló, santa margarida, torre del mir,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>