Colonització mental

Fa uns dies a Twitter un usuari demanava com podia ser que la z de gyozas en català fos una fricativa dental sorda, si en català aquest so no existia. Aquest so —potser molts de vosaltres l’heu llegit així— és aquesta zeta tan característica del castellà meridional, el fonema [θ] . PSC, gyozas, ACI, Bizum… Qualsevol paraula que arriba nova o que sembla exòtica ha de passar, obligatòriament, pel sedàs de la llengua dominant. L’espanyol és un filtre colonial que qui digui que és riquesa lingüística és que directament és mala persona.

Cada llengua té els seus sons. Alguns els compartim amb d’altres —més amb el francès que amb l’espanyol—, però decidim que la fonètica castellana és millor i la imitem. Com aquella jota esperpèntica calcificada a la gola. Diem pijo, jefe i Sàhara sense rojar, amb una jota gutural que no sé com no ens cau la cara de vergonya. Fins fa quatre dies, de quefes i de Quanites n’hi havia a cabassos perquè ningú no sabia fer aquest so. Els del nord, alliberats del centre hispanocèntric, viuen tranquils sense fer-la i sense saber-la fer. Recordo el jotes i fandangos d’en Jordi Barre: ben rossellonès, ell, pronunciava una cosa semblant a gotes i fandangós que enamorava qualsevol.

Pronunciem gyozas a la castellana per colonització mental, no pas per res més.

La fricativa dental sorda és l’estrella de la festa, ara, també. I com tot procés de colonització, va vestida de ridiculització. Les gyozas, que el Termcat les ha adaptades com a crestes japoneses (qui diu crestes japoneses, oh, quin horror, tothom diu gyozas, que cutres que som els catalans, sona fatal, imagina’t anar al japo i dir crestes japoneses, semblaries gilipolles), tenen una z que dubto que qualsevol altra llengua europea que no sigui l’espanyola i els seus satèl·lits (gallec, català) pronunciï d’aquesta forma. Tant costa dir Bizum, amb una essa sonora? Que són de Burgos? O és que els provincians som nosaltres?

El procés del català de convertir-se en un dialecte del castellà peninsular avança ràpidament. Perdem els sons que ens caracteritzen i incorporem els de l’espanyol. Imitem la prosòdia. Copiem la sintaxi. Convergim el lèxic. Perdem els matisos. I quan tot això sigui una realitat, no ens caldrà ni parlar catanyol perquè ja estarem colonitzats del tot. Si no hi fem res, el català serà, aviat, una manera de parlar castellà.

Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>